La representació dels agents secrets al món del cinema, abans dels anys ’60, havia estat sempre vista a través de l’encarnació de personatges foscos que es movien en entorns sòrdids, desproveïts de tota mena de glamur. Alfred Hitchcock s’havia aproximat repetides vegades al gènere amb pel•lícules com L’agent secret (1936), Alarma a l’exprés (1938), Enviat especial (1940) o Encadenats (1946) on podíem trobar fortes dosis d’intriga però una minsa quantitat d’acció. Aquesta línia de pel•lícules va arribar al seu màxim exponent amb Harry Palmer, un agent sortit de la ploma de Len Deighton i interpretat en 5 ocasions per l’actor Michael Caine: Ipcress (1965), Funeral a Berlin (1966), Un cervell d’un bilió de dòlars (1967), L'exprés de Pequín (1995) i Mitjanit a Sant Petersburg (1996). El personatge era un espia britànic en plena guerra freda: un home vulgar, de classe treballadora que vivia en un petit apartament. Mai no cridaria l’atenció. La seva missió era passar desapercebut i utilitzar l’arma que millor dominava: la seva intel•ligència.

 

El gènere semblava anar seguint, inexorablement, un camí molt prefixat fins que a l’any 1962 va passar un fenomen que va canviar per sempre més el món dels agents secrets cinematogràfics: l’estrena de la pel•lícula L’agent 007 contra el Doctor No. Havia nascut el que seria sense cap mena de dubte l’agent secret més influent i famós de la història del setè art: James Bond!

 

El personatge havia estat creat feia anys, el 1953, de mans de l’escriptor Ian Fleming, que havia treballat com a periodista a Reuters i que al llarg de la Segona Guerra Mundial va ser membre de la intel•ligència naval britànica. Entre la seva primera novel•la, Casino Royale fins a la darrera, el recull d’històries curtes Octopussy i un espant de mort (1966) va generar una producció de 12 novel•les i 8 històries curtes, totes elles protagonitzades per Bond.

 

 

James Bond és un dels pocs agents que s’ha guanyat el doble zero en el seu nom en clau. El dos zeros de 007 li atorguen llicència per a matar, una atribució que molt pocs agents aconsegueixen. Sofisticat, elegant, de gustos refinats, faldiller i amb mètodes molt poc analítics... així és el nou paradigma de l’agent secret: de tot menys discret!

 

Encara que van estar a punt de triar Operació Tro per a la seva presentació cinematogràfica, van prendre l’argument de la sisena de les novel•les, que portava per títol simplement El Doctor No i li van assignar un modest pressupost: aproximadament un milió de dòlars. Això va condicionar en gran manera l’elecció dels actors i actrius protagonistes entre els què en cap cas no hi trobem estrelles consagrades. Per al paper protagonista van triar a un actor jove i que fins aleshores no havia fet res especialment remarcable: Sean Connery. Tenia trenta i pocs anys i havia treballat principalment fent aparicions en sèries televisives i aquest era el seu primer paper veritablement rellevant. Per al paper protagonista femení, la primera noia Bond cinematogràfica, van triar a Ursula Andress, una actriu suïssa de 25 anys que fins aquell moment només havia intervingut en tres pel•lícules italianes de poca volada i que acabava de casar-se amb John Derek. Va aportar al personatge de Honey Ryder només el seu espectacular físic ja que la seva veu -a la banda sonora original- està doblada per l’actriu Nikki van der Zyl. 

 

Van posar la direcció en mans del veterà Terence Young.

 

Bond es desplaça en aquesta pel•lícula amb un espectacular i esportiu cotxe Sunbeam alpine. Encara no gaudeix de cap dels seus gadgets ni armes camuflades que tan li serien característiques més endavant, però en essència el personatge va quedar definit des de les primeres escenes.

 

La pel•lícula va estrenar-se amb disparitat de critiques: les publicacions més convencionals van posar l’accent en el seu protagonista, al que van arribar a classificar com “un xulo de classe alta, molt desagradable, molt cruel i molt depravat” mentre que d’altres, més visionaries, com la de la revista Variety va afirmar: “Els afeccionats al cinema tenim Bond per a estona. No s’emportarà cap Oscar, però fans entusiasmats en tindrà a milers”. Unes paraules molt profètiques ja que més de 50 anys més tard i després d’haver-se posat a la pell de James Bond fins a 6 actors diferents (Sean Connery, George Lazenby, Roger Moore, Timothy Dalton, Pierce Brosnan i Daniel Craig), deixa fins al moment un bagatge de 24 pel•lícules, la majoria d’elles exitoses. Cap altra saga cinematogràfica ha assolit aquestes xifres.

 

És difícil de trobar alguna pel•lícula que sigui més influent que L’agent 007 contra el Doctor No. Amb ella es va inventar un nou gènere de cinema que, actualment, encara es manté ben viu i en constant efervescència. L'immortal agent s'ha guanyat per mèrits propis un lloc destacat en aquesta personal selecció. I recorda... el seu nom és Bond... James Bond!