Michelle Marie Pfeiffer va néixer a Santa Ana (Califòrnia) el 29 d'abril de 1958. Va ser la segona de quatre fills del matrimoni format per Donna Jean, mestressa de casa, i Richard Pfeiffer, contractista d’aires condicionats. El seu germà gran és en Rick, nascut l’any 1955 i les seves germanes més petites són la Dedee, nascuda el 1964, i la Lori del 1965. Tots dos pares eren originaris de Dakota del Nord, però si ens remetem a la procedència dels avis la cosa es diversifica: l’avi patern tenia ascendència alemanya i l’àvia paterna la tenia anglesa, gal·lesa, francesa, irlandesa i holandesa. Per part materna, l’avi tenia ascendència suïssa, alemanya i italiana mentre que l’àvia la tenia sueca. Tot un còctel d'ADN!

Michelle va assistir a l’escola Fountain Valley High School fins a graduar-se l’any 1976 i allí va començar a anar a classes de teatre, sembla que per evitar les de llengua anglesa. Després d’això va treballar de caixera al supermercat Vons i va assistir un any al Golden West College per a formar-se com a reportera. En aquells anys la descriuen com la clàssica noia californiana que feia surf i fumava marihuana. Més tard va passar per una breu formació com a taquígrafa del tribunal, però l’any 1978 la seva vida va fer un important gir. Tot va començar quan es va presentar al concurs de bellesa Miss Orange County i al concurs Miss Califòrnia. Gràcies a això un agent de talents es va fixar en ella i va proposar de representar-la. Ella va acceptar.

Els seus primers treballs van ser en el món de la publicitat per les marques de cotxes Ford i en quatre ocasions per la casa de sabó Lux.

En una classe d’interpretació impartida per Milton Katselas va conèixer a l’actor i director Peter Horton i van iniciar una relació que l’any 1981 va acabar en matrimoni malgrat que set anys més tard, el 1988 van separar-se i dos anys després va signar el divorci.

Després de petits treballs de poca volada li va arribar el seu primer paper protagonista l’any 1982 a la pel·lícula Grease 2, de Patricia Birch. Gràcies a això va obtenir la visibilitat suficient com per aconseguir treballar a Scarface (1983) de Brian de Palma, amb Al Pacino, a Cuando llega la noche (1985) de John Landis, amb Jeff Goldblum i a Lady Falcó (1995) de Richard Donner, amb Rutger Hauer i Matthew Broderick. A partir d’aquell moment va convertir-se en una de les actrius més ben valorades i millor pagades de Hollywood.

La seva primera nominació als Oscar li arriba l’any 1988 pel seu paper de Madame Marie de Tourvel a Les amistats perilloses d’Stephen Frears. Després van arribar les nominacions per a Els fabulosos Baker Boys d’Steve Kloves (1989) i Per sobre de tot de Jonathan Kaplan (1992). També ha estat nominada en 6 ocasions al Globus d’Or (va guanyar un per Els fabulosos Baker Boys) i dues als premis BAFTA (també en va guanyar un per Les amistats perilloses).

L’any 1993 va casar-se amb el guionista i productor David Edward Kelley. Aquell mateix any va consumar l’adopció de la petita Claudia Rose quan era tan sols un nadó, adopció que ja tenia en marxa abans de la seva relació amb Kelley. Van batejar-la el mateix dia de la seva boda. Un any més tard, l’any 1994, va quedar embarassada i va néixer en John Henry. Actualment David Edward i Michelle continuen casats.

Després acumular reconeixements i èxits comercials al llarg de les dècades dels 80 i els 90, l’actriu va decidir prendre’s llargs descansos interpretatius per gaudir de la seva família lluny del focus i de la fama.

Com va escriure en una ocasió Vanity Fair, Jodie Foster tenia el prestigi. Demi Moore explotava el seu erotisme. Meg Ryan resultava adorable. Michelle Pfeiffer ho era tot a la vegada.

També s’han donat a conèixer els papers protagonistes que va desestimar, alguns d’ells molt notables: Instint bàsic, Casino, Pretty Woman, El silenci dels anyells, Telma & Louise, La foguera de les vanitats...

Per tota la seva carrera d’èxits, el 7 d’agost de 2007 va ser mereixedora d’una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood.

A la revista Vanity Fair va declarar el 2019: per a les dones de la meva edat i de la meva generació ha estat molt difícil de trobar la nostra pròpia veu. Va haver-hi un temps en el qual no se’ns prenia seriosament i semblava que havíem de demanar permís per a parlar. I això és una cosa que, vulguis o no, afecta molt la manera en què et veus a tu mateixa i el lloc que ocupes al món.

Segons consta a la Viquipèdia, es defineix a si mateixa com una dona malenconiosa i solitària a més de molt insegura (creu que després de cada pel·lícula algú descobrirà que realment no sap actuar). Li agrada llegir i pintar a la seva casa de Los Angeles, on viu amb el seu marit i els seus fills, amb dos gossos i dos gats. Certament, Michelle Pfeiffer és una de les actrius més boniques, sensibles i cotitzades de Hollywood.

Lady Falcó (Ladyhawke, 1985). Pel·lícula de fantasia i aventures dirigida per Richard Donner i protagonitzada per Rutger Hauer, Michelle Pfeiffer i Matthew Broderick. La història barreja elements romàntics, màgia i èpica medieval, amb una atmosfera de conte de fades clàssic.
La pel·lícula se situa en una Europa medieval i segueix la història d’un jove lladre anomenat Philippe Gaston (Matthew Broderick), conegut com el Ratolí, que escapa d'una presó de l'Església i es troba amb un misteriós cavaller, Etienne de Navarre (Rutger Hauer), i el seu falcó. Philippe descobreix que Navarre i la seva estimada, Isabeau d'Anjou (Michelle Pfeiffer), estan condemnats per una maledicció llançada per un bisbe gelós: durant el dia, Isabeau es transforma en un falcó, mentre que a la nit Navarre es converteix en un llop. Això impedeix que puguin estar junts com humans.
Amb l’ajuda de Philippe i un monjo anomenat Imperius, intenten trobar la manera de trencar la maledicció i venjar-se del bisbe que els va condemnar.

Les amistats perilloses (Dangerous Liaisons, 1988). Pel·lícula dirigida per Stephen Frears, basada en la novel·la epistolar francesa Les Liaisons dangereuses (1782) de Pierre Choderlos de Laclos. El guió és obra de Christopher Hampton, qui l’havia adaptat prèviament per al teatre.
Ambientada a la França prèvia a la Revolució Francesa, la història gira al voltant de la Marquesa de Merteuil (Glenn Close) i el Vescomte de Valmont (John Malkovich), dos aristòcrates refinats i manipuladors que utilitzen l’amor i la seducció com a armes en els seus jocs de poder i venjança.
Merteuil desafia Valmont a seduir la jove Cécile de Volanges (Uma Thurman), recentment sortida del convent i promesa a un dels ex-amants de la marquesa. Mentrestant, Valmont es proposa conquerir la virtuosa Madame de Tourvel (Michelle Pfeiffer), una dona de gran moralitat. Però el joc es complica quan els sentiments reals comencen a interferir en les seves manipulacions.
Juguen també un paper important el cavaller Danceny (Keanu Reeves) i Madame de Volanges (Swoosie Kurtz).
La pel·lícula destaca per la seva posada en escena fastuosa, amb un disseny de vestuari espectacular que va merèixer un Oscar al Millor Vestuari (James Acheson). També va guanyar els Oscars al Millor Guió Adaptat i Millor Direcció Artística. Glenn Close i Michelle Pfeiffer van rebre nominacions a l'Oscar per les seves actuacions.

Frankie i Johnny (Frankie and Johnny, 1991). Pel·lícula romàntica dirigida per Garry Marshall i protagonitzada per Al Pacino i Michelle Pfeiffer. Està basada en l’obra de teatre Frankie and Johnny in the Clair de Lune de Terrence McNally, tot i que la pel·lícula introdueix alguns canvis respecte a la història original.
La història segueix Johnny (Al Pacino), un home carismàtic i exconvicte que, després de sortir de la presó, troba feina com a cuiner en un restaurant de Nova York. Allà coneix Frankie (Michelle Pfeiffer), una cambrera reservada i amb un passat dolorós. Tot i que Johnny s’enamora d’ella i intenta conquerir-la amb la seva personalitat optimista i apassionada, Frankie, marcada per experiències passades, es resisteix a obrir el seu cor.
A mesura que la relació avança, la pel·lícula explora temes com la solitud, la por a l’amor i la possibilitat de segones oportunitats en la vida.
La pel·lícula compte també amb Héctor Elizondo com a Nick, l'amo del restaurant.
És la segona vegada que Al Pacino i Michelle Pfeiffer treballaven junts després de Scarface (1983).
La banda sonora inclou la cançó Clair de Lune de Debussy, que juga un paper important en el to romàntic del film.

Llop (Wolf, 1994). Thriller de terror i fantasia dirigit per Mike Nichols i protagonitzat per Jack Nicholson, Michelle Pfeiffer i James Spader. Es tracta d’un film que barreja el gènere de l’home llop amb una història de drama i suspens psicològic.
El protagonista, Will Randall (Jack Nicholson), és un veterà editor de llibres que treballa en una prestigiosa editorial de Nova York. Una nit, mentre condueix per una carretera nevada, atropella un llop i, en acostar-s'hi, aquest el mossega. A partir d’aquell moment, Will comença a experimentar canvis en el seu comportament i habilitats: es torna més fort, més ràpid i desenvolupa sentits millorats, especialment l’olfacte i l’oïda.
A mesura que la seva naturalesa salvatge es va despertant, Will descobreix que el seu jove i ambiciós company Stewart Swinton (James Spader) l'ha traït, robant-li la seva posició a l’empresa i aprofitant-se de la seva debilitat. Enmig d’aquest conflicte, coneix Laura Alden (Michelle Pfeiffer), la filla del seu nou cap, amb qui comença una relació romàntica. Però a mesura que la influència del llop dins seu es fa més forta, Will s’enfronta a un dilema entre acceptar o resistir la seva nova naturalesa animal.

Íntim i personal (Up Close & Personal, 1996). Pel·lícula romàntica i dramàtica dirigida per Jon Avnet i protagonitzada per Robert Redford i Michelle Pfeiffer. La història es basa lliurement en la vida de la periodista Jessica Savitch, tot i que la pel·lícula pren un enfocament més romàntic que biogràfic.
Tally Atwater (Michelle Pfeiffer) és una jove ambiciosa que somia convertir-se en una gran periodista televisiva. Aconsegueix la seva primera feina en una petita cadena de notícies locals, però el seu talent crida l’atenció del veterà periodista Warren Justice (Robert Redford), un productor experimentat que veu el seu potencial i decideix ajudar-la a perfeccionar les seves habilitats.
A mesura que Tally ascendeix en el món del periodisme i es converteix en una presentadora d’èxit, la seva relació amb Warren es complica. Tot i que ell la guia professionalment i la seva relació es transforma en un romanç apassionat, les seves carreres i les pressions del món de les notícies en directe posen a prova el seu amor.
Inclou la famosa balada Because You Loved Me de Céline Dion, que es va convertir en un gran èxit i va ser nominada a l’Oscar.

Un día inolvidable (One Fine Day,1996). Pel·lícula romàntica nord-americana dirigida per Michael Hoffman i protagonitzada per Michelle Pfeiffer i George Clooney. La història segueix dos pares divorciats, Melanie Parker (Pfeiffer) i Jack Taylor (Clooney), que es veuen obligats a passar el dia junts després que els seus fills perdin una excursió escolar.
Melanie és una arquitecta perfeccionista i Jack és un periodista despreocupat. Tots dos estan aclaparats per les seves feines i la responsabilitat de criar els seus fills sols. Quan una sèrie de contratemps els obliga a ajudar-se mútuament per equilibrar la feina i la cura dels nens, es genera entre ells una química inesperada.
Al llarg del dia, han d’enfrontar-se a malentesos, cites de treball importants i el caos de Nova York, mentre intenten mantenir els seus fills contents. A mesura que passen més temps junts, descobreixen que potser tenen més en comú del que pensaven.
La banda sonora inclou la versió de One Fine Day interpretada per Natalie Merchant.

La nostra història (The Story of Us, 1999). Drama romàntic dirigit per Rob Reiner i protagonitzat per Bruce Willis i Michelle Pfeiffer. Aquesta pel·lícula explora els alts i baixos d’un matrimoni de llarga durada, amb una combinació d’humor, emoció i moments profundament realistes.
La història segueix Ben (Bruce Willis) i Katie Jordan (Michelle Pfeiffer), una parella casada des de fa 15 anys, amb dos fills. Tot i haver compartit moments feliços, la seva relació s’ha anat deteriorant amb el temps, fins al punt de plantejar-se el divorci. Mentre els seus fills són en un campament d’estiu, Ben i Katie decideixen prendre’s un temps per reflexionar sobre la seva relació i si encara queda alguna cosa per salvar.
La pel·lícula utilitza flashbacks per mostrar com es van conèixer, com es van enamorar i com, amb el temps, les diferències i les tensions quotidianes han anat desgastant la seva connexió. A través d’aquest viatge emocional, la pel·lícula planteja una pregunta universal: pot l’amor sobreviure al pas del temps i a les dificultats de la vida?
Bruce Willis i Michelle Pfeiffer ofereixen interpretacions emotives i creïbles, mostrant la complexitat de les relacions de parella.

El que la veritat amaga (What Lies Beneath, 2000). Thriller sobrenatural i de suspens psicològic dirigit per Robert Zemeckis i protagonitzat per Harrison Ford i Michelle Pfeiffer. La pel·lícula combina elements de terror sobrenatural i misteri, amb una atmosfera inquietant i una trama plena de girs inesperats.
Claire Spencer (Michelle Pfeiffer) i el seu marit Norman (Harrison Ford) semblen tenir una vida perfecta. Ell és un prestigiós científic i ella una dona que intenta reprendre la seva rutina després que la seva filla marxi a la universitat.
Tot canvia quan Claire comença a experimentar fenòmens estranys a casa seva: objectes que es mouen sols, reflexos inquietants en l’aigua i una presència sobrenatural que sembla intentar comunicar-se amb ella. Inicialment, el seu marit i el seu terapeuta pensen que són imaginacions seves, però a mesura que Claire investiga, descobreix que la casa amaga un fosc secret relacionat amb el passat de Norman.
La pel·lícula va ser rodada mentre Robert Zemeckis esperava que Tom Hanks perdés pes per a Náufrago (2000), que també dirigia i podem observar en ella una forta influència d'Alfred Hitchcock, especialment de Psicosis i Vértigo.
El que la veritat amaga va tenir èxit tant en taquilla com amb el públic, destacant per la seva atmosfera tensa i la gran actuació de Michelle Pfeiffer.

Em dic Sam (I Am Sam, 2001). Melodrama dirigit per Jessie Nelson i protagonitzat per Sean Penn, Michelle Pfeiffer i Dakota Fanning. Es tracta d'un drama emotiu que aborda temes com la discapacitat intel·lectual, la paternitat i el sistema judicial.
Sam Dawson (Sean Penn) és un home amb discapacitat intel·lectual que treballa en una cafeteria i cria la seva filla Lucy (Dakota Fanning) tot sol, després que la seva mare els abandonés. Malgrat les seves dificultats cognitives, Sam és un pare amorós i atent, i construeix una relació molt especial amb Lucy.
Tanmateix, quan la nena compleix set anys, els serveis socials qüestionen si Sam té la capacitat de continuar criant-la i li retiren la custòdia. Desesperat per recuperar-la, Sam busca l’ajuda de la prestigiosa advocada Rita Harrison (Michelle Pfeiffer), que al principi accepta el cas només per millorar la seva imatge pública, però a mesura que el coneix, la seva perspectiva canvia.
La pel·lícula mostra com l’amor d’un pare no depèn de la seva capacitat intel·lectual, sinó del seu compromís i afecte envers la seva filla i es posa en qüestió si la societat i les lleis són justes amb persones amb discapacitat a l’hora de determinar la seva idoneïtat com a pares.
Un altre aspecte destacat de la pel·lícula és la seva banda sonora, que inclou diverses versions de cançons de The Beatles, un element important en la trama, ja que Sam és un gran admirador de la banda.

Sombras tenebrosas (Dark Shadows, 2012). Pel·lícula de fantasia gòtica i comèdia dirigida per Tim Burton i protagonitzada per Johnny Depp, Eva Green, Michelle Pfeiffer i Helena Bonham Carter. Està basada en la sèrie de televisió de culte dels anys 60 Dark Shadows, creada per Dan Curtis.
La història segueix Barnabas Collins (Johnny Depp), un aristòcrata del segle XVIII que és transformat en vampir i enterrat viu per la bruixa Angelique Bouchard (Eva Green), després que ell rebutgi el seu amor. Dos segles després, el 1972, Barnabas és alliberat accidentalment i torna a la seva antiga mansió, Collinwood, només per descobrir que la seva família ha caigut en decadència.
Els descendents dels Collins, liderats per Elizabeth Collins Stoddard (Michelle Pfeiffer), intenten mantenir viva la seva fortuna, però s'enfronten a problemes econòmics i secrets foscos. Mentrestant, Barnabas lluita per adaptar-se als costums de la dècada dels 70, mentre intenta reconstruir el poder de la seva família i enfrontar-se a Angelique, que encara busca venjança.
Tim Burton aporta la seva estètica gòtica i el seu humor peculiar, combinant terror, fantasia i comèdia absurda.