Mortal, intriga, drama i mitologia escandinava

Mortal és una pel·lícula dirigida pel director André Øvredal. Es tracta d’una coproducció de Noruega, Estats Units i el Regne Unit que ens transporta fins al bell mig dels frondosos boscos del país on trobem a un home vivint sol, fugint de tot, ferit a una cama... es tracta d’Eric (Nat Wolff). Uns joves s’acosten a ell, s’enriuen, el provoquen i ell només demana que el deixin en pau, que no el toquin. Un d’ells, el més arrogant, l’agafa i cau fulminat. Ràpidament és capturat per la policia. Ell no oposa resistència. No parla ni es defensa. El sheriff de la localitat crida a Christine (Iben Akerlie), la psicòloga que s’esforça per comunicar-se amb ell i guanyar la seva confiança. No triga gaire a descobrir que té poders i que no sap controlar-los. Decideix ajudar-lo a descobrir qui és i com va adquirir els poders que té. Conforme avança la història, planeja sobre els seus caps la sospita que tot el que li està passant té a veure amb un dels antics déus nòrdics.

El seu director va dir sobre ella en una entrevista a Cineuropa: És una pel·lícula híbrida que barreja diferents gèneres i ressalta sentiments poderosos i extrems. És un drama fantàstic i íntim. Com molts noruecs, sempre m'han fascinat els contes i les llegendes, i la mitologia nòrdica forma part del nostre patrimoni cultural, un veritable tresor en el que m'agrada inspirar-me. El meu projecte no consistia a explorar un univers mitològic complex, així que vaig conservar els elements necessaris per estructurar la història sense entrar en detalls. A la pel·lícula hi ha elements espectaculars que han necessitat importants efectes especials. Però també és una pel·lícula d'acció, que tendeix al suspens, plena d'escenes explosives; una road movie que es dirigeix cap a un objectiu, una pel·lícula fosca a l'estil Múltiple, de M. Night Shyamalan. I, finalment, però no menys important, a Mortal hi ha lloc per a una història d'amor.

Però, qui és el seu director, l’André Øvredal?

Va  brillar als festivals de Sundance i de Sitges amb la seva pel·lícula Trollhunter (2010), obra que s’ha classificat com a fals documental en el que, tal com passava a El projecte de la bruixa de Blair, un grup d’estudiants intenta destapar una conspiració del govern que oculta l’existència de trolls gegants en territori norueg. Una història que barreja el cinema fantàstic, el terror i la mitologia escandinava, un tema que li apassiona al director.

El seu segon treball individual en format llarg-metratge es va fer esperar 6 anys. La seva anterior obra s’havia convertit, per a certs sectors, en pel·lícula de culte i l’aparició d’un nou títol va despertar totes les expectatives. Es tractava de l’Autòpsia de Jane Doe (2016) en la que el propietari d’una funerària i el seu fill reben el cadàver d’una atractiva noia de la que no es tenen clares les causes de la seva mort. La seva tasca serà intentar esbrinar quines van  ser aquestes causes. Amb aquest argument el seu director construeix una obra de terror sobrenatural amb fortes dosis de thriller, en una barreja de realisme, llegendes i creences.

El següent treball no es va fer esperar tant i 3 anys després va estrenar Històries de por per explicar en la foscor (2019). En ella quatre joves entren en aquella mansió abandonada que existeix en moltes poblacions perquè saben que entre les seves parets s’amaguen terribles misteris, com l’existència d’una misteriosa habitació oculta on fan una macabra troballa: un llibre, enquadernat en pell humana escrit en una viscosa tinta vermella que s’assembla molt a la sang. La lectura del seu text en veu alta desencadena tot un seguit de terribles successos...

Ara, la seva interessant filmografia, continua amb aquesta obra titulada Mortal que marca una passa més endavant en aquesta interessant filmografia.