Mr. Smith Goes to Washington (traduïda a l'Estat Espanyol com a Caballero sin espada) és una pel·lícula essencial en la filmografia de Frank Capra i té tots els elements que caracteritzen bona part de la seva obra: ens parla d'idealisme, d'optimisme, de la recerca de la felicitat, del somni americà i del seu particular patriotisme.

Sobre aquest darrer aspecte, podem recordar la seva frase: “No tinc ni idea del que ens espera en els propers 40 anys, però sé el que tractaré d'aportar: pel·lícules sobre Amèrica i sobre el poble americà, la meva manera de donar gràcies a Amèrica”. No podem oblidar que Frank Capra (Francesco Rosario Capra) va néixer al petit poble de Bisacquino, a la illa de Sicília i va arribar als EUA l'any 1903, quan acabava de complir el 6 anys. Ell i tota la seva família van viure la seva pròpia versió del somni americà.

A Mr. Smith Goes to Washington, Capra s'aproxima per primer com a la maquinària política i a les seves corruptes estructures. La pel·lícula està centrada en un home bo i honrat que confia en la gent i que viu de manera plàcida fins que la seva senzilla manera de viure topa amb els interessos creats dels poders fàctics, que decideixen destruir-lo despietadament... però no es pot menysprear el poder d'un home íntegre que vol defensar la justícia fins a les seves darreres conseqüències, ni tampoc el poder de la gent, que essencialment sempre s'acaba posant al costat de la veritat. Plegats, fan que triomfi la veritat i la honestedat.

En una escena de la pel·lícula, els titulars d'un diari clamen amb contundència: “Smith demana més sentit comú i menys intervenció governamental”. És impossible veure aquesta imatge sense recordar unes pancartes exhibides per uns joves a l'acampada que aquests dies està tenint lloc a la Plaça Catalunya: “No estem contra el sistema. El sistema està contra nosaltres”. De vegades és sorprenent de veure com una obra de 1939 pot presentar tants punts en comú amb l'actualitat.

Una recomanació: surt al carrer a la propera ocasió que una plataforma cívica i una associació ciutadana et convoqui -molt possiblement per Twitter o SMS- i amb la qual comparteixis postulats, pressiona als polítics perquè facin correctament la seva feina i després, quan tornis, tranquil·lament amb la feina feta, gaudeix d'aquesta joia de Frank Capra. Un petit gran plaer!