El programa El Debat de TV1 que ha estat emès recentment, ha permès de nou poder escoltar a Oriol Junqueras responent a preguntes de diversos periodistes relacionades amb la possible participació d'ERC en el govern de la Generalitat. I a estat un programa molt interessant, principalment perquè escoltar al Sr. Junqueras  donant els seus arguments i les seves propostes és sempre un privilegi: parla clar, es mostra coherent en el seu conjunt de declaracions i per sobre de tot el més important, transmet una profunda credibilitat. 

I la meva reflexió és la següent: no creus que ja ha passat el temps dels líders carismàtics?  no et sembla que ara necessitem més aviat líders honestos que treballin pel país?

Volem un altre model de societat, un nou ordre econòmic, experimentar estructures de poder alternatives, construir una societat més justa i -per sobre de tot- guanyar el nostre dret a l'autodeterminació... perquè ja sabem el que volem ser ara que ja som grans: independents!

Mentrestant, les negociacions per arribar a uns acords de govern avancen. Segons pública avui La Vanguardia, es mou al voltant de 4 documents de treball:
- Prioritats del Govern per a la transició nacional
- Acord per una política econòmica i pressupostària de transició
- Proposta d'acord entre CiU i ERC sobre la transició nacional i el procés de consulta i
- Acord per garantir l'estabilitat parlamentària del Govern de Catalunya entre CiU i ERC

Entre les 56 prioritats contemplades en el primer document trobem aspectes tan essencials com impulsar la creació del Banc de Catalunya, posar les bases per a la Seguretat Social catalana i la Tresoreria de la Seguretat Social (pensions i atur), articular un pla per assumir totals competències en  administració de justícia, reformar el cos de Mossos d'Esquadra i fer-lo assolir les competències que ara no té, prendre el control de l'energia, de l'aigua, estructurar els ents de gestió d'aeroports, ports i  ferrocarril... i així fins a 56 punts.

En el document 3, Proposta d'acord entre CiU i ERC sobre la transició nacional i el procés de consulta es tracta a banda, donant-li la importància que es mereix, el procés de de consulta que a de dur-se a terme com a molt tard l'any 2014.

Hem de reconèixer que cap executiu fins a dia d'avui no havia posat sobre la taula temes tan importants -essencials- si volem avançar cap a un estat propi. Tot plegat resulta molt estimulant i esperançador. La societat civil parla al carrer i a través de les organitzacions no governamentals, els partits reformen les seves estructures i les seves cúpules dirigents en funció d'aquesta pressió popular, la premsa internacional ens escolta i dona veu a les nostres aspiracions i Espanya ràbia, amenaça, té por... alguna cosa va per bon camí!