A l’any 2015, quan el cinema de superherois estava ja en un dels seus millors moments i l’espectacularitat aconseguida pels darrers treballs de la Marvel i de DC estaven petant les taquilles de tot el món, va estrenar-se Superbob, una modestíssima producció britànica, però amb una aposta brillant i trencadora.
Ens parla de Robert Kenner (Brett Goldstein), un carter introvertit i amb poca vida social que un bon dia té
un incident: es veu afectat per la caiguda d’un meteorit. Com a resultat d’aquest fet adquireix uns extraordinaris superpoders. De la nit al dia es transforma en Superbob, l’únic superheroi del món. El govern britànic aconsegueix que treballi per a ells i, ràpidament i sense que ell pugui dir gran cosa, es converteix en un funcionari públic, carregat de burocràcia. Està sota les ordres directes de Theresa (Catherine Tate, l’actriu que va interpretar a la carismàtica Donna Noble al Doctor Who).
Però en el fons, Bob és un romàntic que busca a l’amor de la seva vida, cosa especialment complicada a parts iguals per a un superheroi constantment en acció i per una persona amb les poques habilitats relacionals que disposa. El seu contacte més directe amb el món real el té amb la seva assistenta a la llar, la Dorris (Natalia Tena, la Osha de Joc de Trons), de qui sempre rep la veritat sense embuts.
Estem davant d’una comèdia romàntica, amb tocs de documental i amb altes dosis de sarcasme i de crítica social. La història va estar escrita i dirigida per Jon Drever, un especialista en documentals i curts, que en aquest cas també va actuar com a productor. És per tant, un treball d’autor en tota regla que combina eficientment comicitat i tendresa a parts iguals.
Una interessant pel·lícula, que ens fa passar una bona estona sense més complicacions!