Finalitat de l'espoli a Catalunya


El què ningú explica sobre l’espoli legal espanyol

Rebut via internet

Madrid vol ser la dècima regió econòmica del món amb 20 M d’habitants i per aconseguir-ho necessita que tota la península Ibèrica treballi per Madrid.

Aquest és el pla invariable que tant PSOE com PP porten en sistemàtica execució, tot creant lleis que legalitzen totes les decisions governamentals que emprenen. L’objectiu és que Madrid sigui el centre de poder absolut, de coneixement avançat en totes les disciplines, econòmic, social i polític.

En aquest marc, el Govern espanyol fa lleis que li permeten actuar impunement en les següents direccions:

 


Aeroports: L’aeroport de Barajas és l’únic del món que s’ha remodelat amb el doble de sobredimensionament de la seva capacitat. Addicionalment s’han construït aeroports injustificables en temps de crisi a ciutats petites.

Aeroport de Ciudad Real

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Fotografia del aeroport de Ciudad Real  © Javier Bozzino

Exemples: Oviedo, un aeroport completament nou (2009) amb tots els equipaments al 100% en funcionament i amb 4 vols diaris, accessos i serveis 100% nous també. Ciudad Real: un dels aeroports amb les pistes més llargues d’Europa com anunciaven diversos mitjans europeus (juny 2010) , amb 2 vols diaris, subvencionat per Caja Castilla que va fer fallida i l’estat va rescatar amb els nostres diners, i a nosaltres no ens deixen ni gestionar el nostre aeroport del Prat. Aquest Juliol AENA ha anunciat que tot el registre Postal aeri d’Espanya passarà per Barajas, malgrat que fins ara el de Barcelona anava directament a Barcelona i suposa un 40% del de tot l’estat.

La pèrdua continua de vols internacionals directes de l’aeroport de Barcelona provoca directament la no instal·lació d’empreses grans a Catalunya i per tant amenaça directament els llocs de treball de la regió i la possibilitat de desenvolupament.

Actualització: L'escàndol dels aeroports


Companyies Aerees: Com a complement i per rematar la centralitat total a Barajas, el pla que estan seguint és el següent: Vueling era catalana i Iberia va crear Click Air i la va situar a Barcelona per enfonsar-la, fent-li competència directe des de casa en els mateixos vols i mateix segment de mercat, i ho va aconseguir amb la seva posició d’avantatge amb AENA. Ara Click Air i Vueling, que treballen per Iberia, estan intentant enfonsar Spanair, que un grup d’empresaris van comprar per intentar aconseguir que el Prat no sigui tant esclau de Madrid. Click Air i Vueling no són Catalanes, només tenen seu a Catalunya.


Industria Aeroespacial: Espanya inverteix discrecionalment 2.500M€ en projectes aeroespacials i de defensa europeus. En contrapartida Europa ha d’assignar determinats projectes a Espanya per un valor de certa importància. Aquest tipus d’indústria és considerat estratègic per tots els governs, entre altres raons perquè suposa treballar amb la avantguarda tecnològica en moltes disciplines. A Espanya el 70% d’aquests projectes són assignats a empreses madrilenyes, 20% andaluses, 8% basques i 1% catalanes. No tenim cap opció ni mai la tindrem.

 


Empreses d’energia: Enher era catalana fins que va ser comprada per inversionistes espanyols. La catalana Gas Natural va intentar recomprar-la però va tenir una oposició política, econòmica i social anormal que van distorsionar tot el procés de compra que en un país normal hagués fructificat. Finalment ha estat al revés.

 


Universitats: Barcelona té la major concentració de barracons escolars de la Península mentre Madrid no només estan creant universitats noves publiques sinó que estan rebent unes dotacions econòmiques tan importants que els permeten adquirits els equipaments més moderns i concentrar la major quantitat de beques i majors beques d’arreu. La conseqüència immediata és que en pocs anys els millors estudiants i professors s’aniran concentrant a Madrid i cada Ruta de la Platavegada serà més justificable que tinguin més beques i més recursos, els nostres estudiants, és a dir els nostres fills, no tindran a cap possibilitat de competir amb els estudiants de Madrid, a no ser que hi vagin a estudiar, és adir que hi siguin admesos, en altres paraules: dependre d’ells. Es vergonyós quan sempre havia estat Catalunya la referència del coneixement i amb la submissió a Madrid dels nostres politics ja l’hem perdut en pocs anys.

 


Carreteres: Madrid té 5 anells de circumval·lació de 5 carrils cada un, el primer d’ells gairebé soterrat. Als darrers 20 anys s’han fet 250 KM d’autovia a Madrid i 15 k a Catalunya. Espanya està construint un dels projectes més importants d’EUROPA que connectarà Sevilla amb Oviedo anomenat l´”Autovia de la Plata” una autovia amb totes les comoditats i serveis integrals. A Catalunya ni tan sols tenim les carreteres nacionals més importants desdoblades.

Juliol 2010: El Govern acaba d’anunciar retallades a tot l’estat i la comunitat més afectat és com sempre la nostra, el trist Govern de la Generalitat ha demanat sisplau que al menys no sigui tant escandalós i a Madrid encara estan rient, de la Generalitat i perquè ells a Madrid ja tenen totes les seves infraestructures necessàries i futuribles, ben acabades. La retallada a Catalunya és especialment indecent perquè l’estat no hi havia previst partides addicionals amb el Estatut que suposadament corregia el deute històric, en estar desmantellat a més a més retallen les obres en construcció. Aquest bloqueig novament posa moltes dificultats a les empreses que volen desenvolupar-se a Catalunya que a més han de pagar peatges i no ho han de fer les que estan a Espanya.

 


Tren: Renfe ha donat deliberadament totes les inversions en manteniment de la xarxa Catalana, tots em patit les conseqüències. El traspàs de Rodalies tant anunciat pels poca-solta politics catalans és només de les estacions però en absolut el control. La dotació pressupostària també és insuficient i es barreja quan interessa amb els diners que l’estat inverteix a Catalunya.


AVE: respon perfectament al concepte de xarxa Radial central. Òbviament el bitllet Bcn-Madrid és el més car Km/€ de tota la península. Ni Renfe ni el Govern no tenen en projecte l’eix del mediterrani tant obvi per la nostra economia. El darrer luxe madrileny és anar a menjar entre setmana i en horari laboral el Cochinillo a Salamanca per 20 € que costa el bitllet i tornar a la Capital per la tarda tot fent la migdiada. L’altre luxe madrileny és l´Ave per anar a esquiar a Baqueira, els deixa a Osca en 2h.


Corredor de la Mediterrània: la Comunitat Europea vol que el futur eix de comunicacions de mercaderies passi per Barcelona, València i acabi a Sevilla, amb un ramal a Madrid des de València o Barcelona. Aquest tema es clau per Catalunya, el seu port i la seva petita i mitjana industria, i ens situa centralment a Europa. Malgrat tot Madrid vol que l’eix passi pel centre i d’allà fer un ramal al port de València.

El govern espanyol vol fer l’enllaç amb Europa pel nord o fent un túnel gegant pels Pirineus a l’Aragó. No només ho vol si no que molt recentment ja ha invertit 1.300 M€ en expropiacions de terrenys, estudis e informes. Ho ha aprovat el Govern amb els vots a favor del PSOE i del PP. ¿On estaven els 25 diputats del PSC que ens havien de defensar?


Port de ValènciaPort de Barcelona: un esclau de Madrid vs València. És potencia descaradament el port de Valencia per tal de restar competitivitat al de Barcelona. L’última drassana de Barcelona ha estat traslladada al port de Valencia. (A la foto de la dreta, dues imatges del port de València el 1980 i el 2006)

 


Industria Automoció: L’estat esta potenciant i afavorint de forma descarada les fabriques d’automoció instal·lades fora de Catalunya. Tots els nous projectes d’inversió de les cases matrius dels fabricants els intenten portar a les plantes de producció no catalanes.

 


Funcionariat: Els percentatges de Funcionaris a Espanya són extraordinaris en comparació a Catalunya.


 


Concentració de Multinacionals de Barcelona a Madrid.

 


Banca: intent per enfonsar el Banc de Sabadell. Llei de caixes d’estalvi contraria a les caixes catalanes.

 


Esports: F1: No han parat fins prendre’ns la F1 i emportar-se la a València, sense cap tradició automobilística, solament un arranjament polític.


Moda: No han parat fins prendre’ns el saló Gaudi vs Cibeles. La guerra de fires té l’objectiu clar de deixar Barcelona sense cap Saló Ferial important.
 


Arxiu de Salamanca: encara hi ha més del 30% dels nostres documents a Salamanca.

Addicionalment, el boicot que fa molta població i empreses espanyoles al productes catalans, pel sol fet de ser-ne, és evident i ha obligat a molts empresaris catalans a cercar mercats en altres països, i ho han aconseguit, per tant la suposada dependència del mercat espanyol està disminuint. A més a més es prou conegut l’odi, mitjançant mentides i/o informacions esbiaixades i que estan fomentant tots els mitjans de comunicació afins al PP en contra nostra, amb la complicitat i beneplàcit dels afins al PSOE, Espanya només ens compra el què no pot comprar a ningú més.

No hi ha cap altre país al món on aixó passi: un país fent boicot als productes d’una de les seves “regions” per tal d’enfonsar-la econòmicament.

Internament també tenim problemes. Aquest tipus de documentació i informació ha estat vetada de ser publicada a Catalunya Ràdio, en mans del PSC-PSOE, qui encara defensa la possibilitat de sostenir Catalunya dintre d’Espanya, una verdadera estafa per a nosaltres i un benefici per alguns politics que no estan al servei de la nostra nació.

Veient la conxorxa general en contra nostra, estem segurs que hi han moltes altres àrees que desconeixem i també ens estan robant des de Madrid.

La Constitució Espanyola equival a la perpetuïtat d’aquest model, ni PP ni PSOE-PSC tenen cap interès en canviar-la. Els partits catalans que li donen suport son còmplices de l'espoli i la davallada econòmica.


¿Qui finança aquest pla de desenvolupament de Madrid?: Els ciutadans de Catalunya.

L’estat espanyol ens pren més del 10% del PIB, més de 22.000 milions d’euros cada any. Aquesta és la balança fiscal negativa per Catalunya, aquest és l’espoli espanyol.

60 milions € cada dia.

3.000 €/any per cada habitant de Catalunya.

Catalunya ha iniciat la seva davallada i cada vegada s’enfonsa més ràpidament i té menys possibilitats de sortir-ne, per això cal marxar d’Espanya tan aviat com sigui possible.