La història que ens aporta Babel no seria possible fora del món global en que ens trobem.
¿Què podrien tenir a veure una humil família de pastors marroquins, una acomodada família americana, una noia japonesa sorda i una treballadora il·legal mexicana en territori nord-americà? Personatges molt diferents, cultures llunyanes, visions diferents del món...
Però Babel és una pel·lícula que ens acaba parlant d’allò que ens uneix i no d’allò que ens separa. En paraules del propi director, Alejandro González Iñárritu:
“el millor de Babel va ser que vaig començar a rodar una pel·lícula sobre les diferències que ens separen als essers humans, les barreres físiques i l’idioma, però en el camí em vaig adonar que estava fent una pel·lícula sobre el que ens uneix, l’amor i el dolor. És molt possible que el que fa feliç a un marroquí i a un japonès sigui molt diferent, però el que ens fa sentir malament és el mateix per a tothom”.
El director se suma al viatge iniciàtic dels seus personatges per aconseguir que, al final de la història, tots haguem crescut una mica com a ciutadans del planeta. I per aconseguir el perfecte to interpretatiu Iñárritu va composar un cast molt especial, format per formidables actors de primera línia i persones normals i corrents que no havien estat mai davant d’una càmera. Entre els actors professionals podem destacar Brad Pitt, Cate Blanchett, Adriana Barraza, Gael García Bernal, Rinko Kikuchi i Kôji Yakusho sense oblidar els petits grans professionals Nathan Gamble i Elle Fanning. Però també va posar personatges importants en mans de gent del carrer, sense coneixements cinematogràfics ni interpretatius. Va posar-los en certes situacions i va deixar que reaccionessin seguint les seves pautes culturals.
El resultat: una història que traspua honestedat i realisme. Va escriure sobre aquesta pel·lícula Javier Ocaña, al diari El País: "Un retrat de l’estat del món, una portentosa història que potser s’estudiï dins de 50 anys com a mostra de la psicosi que assetjava a les civilitzacions en un temps carregat de pessimisme."
Amb Babel, Iñárritu clou la mal anomenada trilogia de la mort. Està composada per tres històries corals on els seus personatges principals conflueixen, en cadascuna d’elles, en un punt del seu camí. Va iniciar-se amb “Amores perros”, que narra la història de tres homes reunits a causa d’un accident de tràfic. Va continuar amb “21 gramos” on trobem diversos personatges que es troben a causa d’una mort. I finalment Babel, on un incident posa de manifest les connexions còsmiques que uneixen involuntàriament tres continents.
Com ens explica el director, “Babel va prendre vida a partir de la necessitat moral d’alliberar-me i parlar de coses que m’omplien el cor i la ment: el dolor que existeix al món, en llocs propers o distants, simbolitzat per l’estudi de tragèdies personals”
El resultat final de la pel·lícula és la presentació d’uns personatges que porten al damunt el feixuc pes de les seves vides passades i presents i que intenten afrontar el dia a dia amb elles, sovint enduts per una monotonia auto imposada fins que un detonant excepcional les treu d’aquesta zona de confort i les du a regions internes inexplorades.
Podem llegir a la crítica de Peter Travers a Rolling Stone: “És la pel·lícula més enriquidora, més complexa i, en darrera instància, més punyent de l’any. Iñárritu ens convida a passar de la xerrameca de la civilització moderna i començar a escoltar-se l’un a l’altre...”
Ens quedem, finalment, amb una frase –curta i contundent- que podem escoltar a la pel·lícula: “Si vols ser comprès, has de saber escoltar”.