Blade Runner. 1982

A l'any 1982, Luke Skywalker avançava en el seus coneixements com a cavaller jedai al Retorn del Jedi, la nau Enterprise continuava les seves aventures enfrontant-se a la ira de Khan en el segon lliurament cinematogràfic d'Star Trek, ens endinsàvem en un món de neó i de videojocs a Tron i, per sobre de tot, preníem contacte amb una tendra criatura:  E.T. l'extraterrestre.

En aquest context va estrenar-se Blade Runner, una pel·lícula fosca i urbana que va saber crear un univers propi del que, posteriorment, moltes pel·lícules en són hereves: Robocop, Matrix, El cinquè element, Dark Angel...

Diuen que Christopher Nolan, abans de dirigir Batman Begins, va projectar Blade Runner en un passi privat a tot el seu equip de rodatge, per concloure dient: "Així és com hem de fer Batman".

Pel que fa al seu guió, es tracta d'una adaptació molt lliure de la novel·la Somien els androides amb ovelles elèctriques? de Philip K. Dick, feta pel guionista Hampton Fancher amb retocs posteriors de David Peoples. El resultat és una cínica història en un món decadent que té com a marc el canvi climàtic, un fort mestissatge cultural i una superpoblació urbana opressiva. Definitivament no és la pel·lícula de ciència ficció plana i d'entreteniment fàcil, adreçada al gran públic. És una història amb un fort rerefons psicològic on es deixa constantment que la feble línia que separa els bons del dolents, els innocents dels culpables... balli lliurement d'un costat a l'altre, sense rumb aparent. Perquè, en realitat, quins són els pilars sobre els quals descansa l'essència de la nostra condició humana?

La direcció va estar en mans de Ridley Scott i va fer, malgrat totes les ingerències que va rebre, una obra d'autor. Un treball personal, amb caràcter i amb una gran visió d'espectacle global. Venia de dirigir una altra joia de la ciència ficció: Alien, l'octau passatger que ha quedat com una de les peces essencials a la història del cinema de ficció. Una prova del tortuós camí que ha fet aquesta pel·lícula al llarg dels anys la trobem reflectida en les set versions que existeixen d'ella: el muntatge estrenat als cinemes dels EUA, l'utilitzat per a l'estrena europea, el que es va passar per la televisió americana, dues versions de treball mostrades només en preestrenes, el muntatge del director o Director's Cut i finalment el muntatge final o Final Cut.

L'espectacle el tanca una banda sonora que és una autèntica meravella. Composada per Vangelis especialment per a la pel·lícula, la banda sonora passa a ser una atmosfera etèria i suggerent que flota al llarg de cada seqüència. Escoltar uns temes.

Una pel·lícula apassionant que culmina amb una sentència pronunciada per Roy Batty: "Tots aquests moments es perdran en el temps, com llàgrimes sota la pluja. És hora de morir". La fragilitat d'una imatge que obre les portes de l'eternitat.


Veu introductoria a l'inici de la pel·lícula (versió castellana)
Monòleg final de Roy. (versió castellana)

 

I finalment una notícia: Tenim Twitter revolucionat aquests dies i altament dividit: ha circulat la notícia sobre la possibilitat que es rodin seqüeles de Blade Runner. Pots llegir la notícia a Racó Català. A favor? En contra? El temps ens ho dirà.


Monòleg en català
Altres vídeos
IMDB
, tota la informació de la pel·lícula
Âlbum de fotos
de Blade Runner
Fitxa del doblatge en català