Casino, la cinta dirigida magistralment per Martin Scorsese ens parla, per sobre de tot, d’una part de la història de Las Vegas, aquella que va viure el seu ràpid creixement. El joc es va legalitzar a aquesta petita població l’any 1931 però va ser uns anys més tard, al 1941, quan van començar a construir-se grans hotels amb els seus propis casinos. Això va atreure els diners de la màfia. Sense anar més lluny el mític Flamingo va ser construït sota la supervisió del gàngster Bugsy Siegel.
La pel•lícula tracta sobre la història del jugador professional Frank Rosenthal a qui, a principis dels ’70, li van donar la direcció dels casinos Stardust, Fremont i Hacienda per part de la màfia de Chicago.
A la pel•lícula, Rosenthal rep el nom de Sam “Ace” Rothstein, un jueu americà que s’encarrega d’omplir les butxaques a la “família” amb una part dels guanys provinents del joc. Com afirma a la pel•lícula el propi Rothstein, “Las Vegas és un lloc que neteja els pecats de la gent com jo. És un túnel de rentat per a la moral. Fa per nosaltres el que Lourdes fa pels geperuts i els paralítics”. I és que a finals dels ’70 i principis dels ’80 els diners rajaven per totes bandes, les llums de neó il•luminaven de nit els erms deserts de Nevada i Las Vegas era, per a certs tipus de negocis, el paradís a la terra, com l’anomena Rothstein.
Al costat de Rothstein la història ens presenta també a Nicky Santoro, un cruel i sanguinari delinqüent arribat directament de Chicago. Santoro és la versió cinematogràfica d'Anthony Spilotro, un personatge que no destaca pas pels seus mètodes polits i diplomàtics. Diu Santoro: “Crec que tens una impressió equivocada de mi. Crec, francament, que hauria d’explicar-te bé què és el que faig. Demà pel matí em llevaré aviat, donaré un passeig fins el banc, entraré, i si no tens els meus diners preparats, t’obriré el teu puto cap davant de tot el món. I per quan surti de la presó, amb una mica de sort, estaràs sortint del coma. I saps què? Tornaré a obrir-te’l”
Tanca el repartiment principal de la història Ginger McKenna, la dona de Rothstein i protagonista –en molts moments involuntària- dels fets que es descriuen. Ella és la versió cinematográfica de Geraldine McGee Rosenthal, una buscavides de les nits de Las Vegas. Gràcies a les seves habilitats aconseguia grans quantitats de diners de la mà dels jugadors. El seu problema era que se’ls gastava a la mateixa velocitat. Rosenthal va enamorar-se perdudament d’ella només conèixer-la i no gaire més tard s’hi va casar.
Tota aquesta complexa història està basada en fets reals, que va recollir Nicholas Pileggi a la seva novel•la anomenada també Casino. Pileggi ja havia col•laborat amb Scorsese amb el guió d’Un dels nostres (Goodfellas, 1990) on descrivia l’entorn mafiós en aquesta ocasió a Brooklyn. En tots dos casos la unió dels dos talents va obtenir resultats espectaculars.
Scorsese, en el seu treball a Casino, no deixa de banda el seu genuí estil de narració: els seus feedbacks dels passat que s’entreteixeixen amb la història del present, les veus en off narradores dels esdeveniments que van succeint, el ritme narratiu i l’atmosfera que sap crear a l’entorn dels seus protagonistes, la detallada psicologia dels seus personatges... a través de prop de tres hores de cinema en estat pur. Una notable banda sonora ens ajuda a situar-nos en l’època en que succeeixen els fets... i per sobre de tot, el grandíssim elenc d’actors i actrius que donen vida als seus personatges:
Robert de Niro, gran protagonista de la història, encarna a Rothstein al voltant del qual gira tota la narració. Aquesta era la vuitena col•laboració Scorsese-de Niro i fruit d’aquesta unió han quedat obres tan essencials com Taxi Driver, Toro Salvatge o Un dels nostres. La seva interpretació, continguda i polièdrica constitueix una de les coses més notables de la cinta.
Joe Pesci –que va participar també a Toro Salvatge i a Un dels nostres- es posa aquí a la pell del brutal Nicky Santoro, un altre dels puntals per a mostrar-nos els fets que es descriuen: Joe Pesci encarnant el tipus de personatge que tants cops va brodar al davant de les càmeres. La intensitat del seu personatge no pot deixar a ningú indiferent.
I tancant el triangle protagonista, Sharon Stone en el paper de Ginger McKenna. De fet, Sharon Stone no va ser la primera opció. Abans que ella s’havien tingut en consideració noms com Nicole Kidman, Melanie Griffith, Rene Russo, Cameron Díaz, Uma Thurman, Michelle Pfeiffer o Traci Lords... però Scorsese va interessar-se per l’Stone i la va convèncer perque acceptés el paper. L’actriu encara buscava aquell paper que l’allunyes definitivament de la imatge sensual de d’Instint bàsic o Sliver i que li permetés mostrar tot el seu talent interpretatiu. Sense cap mena de dubte, acceptar el paper va ser un gran encert i ens ha deixat per a la posteritat una de les seves interpretacions més notables.
James Woods té també un paper remarcable a Casino. Curt però notable. Diuen que quan Woods va assabentar-se que Scorsese s’interessava per ell per aquest projecte li va deixar el següent missatge de veu al contestador: “En qualsevol moment, en qualsevol indret, en qualsevol lloc i a qualsevol preu”.
El seu llenguatge dur –diuen una paraulota cada dos minuts aproximadament amb un balanç final d’uns 400 “fuck”- i les seves imatges de gran violència, ens colpeixen als espectadors i ens deixem emportar irremissiblement per la potència d’aquesta història que ens arriba explicada amb l’art i l’ofici del gran mestre del cinema que és Martin Scorsese.