En un cau, a terra, vivia un hòbbit... Així va començar tot! Aquestes van ser les primeres paraules que va escriure Tolkien, gargotejades en un full de paper. Era l'inici del Hòbbit, primera frase de la història precursora d'una de les obres cabdals en la literatura èpica: El Senyor del Anells.
El Senyor del Anells es va publicar en tres volums entre el 1954 i 1955, titulats LaGermandat de l'Anell, Les Dues Torres i El Retorn del Rei.
50 llocs diferents repartits per la geografia de la Terra Mitjana, 14 races disperses pel territori, 6 llengües perfectament descrites... són algunes de les xifres que ens parlen de la grandesa de l'obra.
El món en perill, el mal desfermant-se arreu com una amenaça cada cop més tangible, guerres, batalles cruentes, enfrontaments i, a la fi, la història que realment importa: una història sobre l'amistat, sobre la companyonia... perquè quan les coses van mal dades en qui pots confiar sinó en els teus companys de viatge? La veu d'Aragorn encara ressona a la Terra Mitjana: "Podria arribar un dia en que la valentia dels homes decaigués; en que oblidéssim als nostres companys i que es trenquessin els vincles de la nostra comunitat. Però avui no és aquest dia!" I els fets es precipiten ràpidament. Com diu Gàndalf, "he caminat 3000 vides d'home en aquesta terra i ara... em falta temps".
558 minuts de metratge per a la producció de l'obra completa, més de 9 hores de pel·lícula per narrar la fi d'una era i el naixement d'una nova esperança. El metratge just perquè els fets succeeixin com han de succeir. Ja se sap, com diu Gàndalf, "Un mag no arriba ni tard ni aviat, un mag arriba exactament quan s'ho proposa".
Les xifres
A la trilogia d'El Senyor dels Anells tot és grandiós: es van filmar gairebé un milió de metres de pel·lícula i es van rodar 550 hores destinades a extres, es van fer servir 2.730 efectes especials -3.420 si comptem les versions esteses- i es van requerir dos anys de pre-producció i dos més de post-producció. Al llarg d’aquest rodatge van intervenir 20.602 extres, vestits per un equip de 40 persones entre sastres sabaters, brodadors i joiers que van confeccionar 100 armes amb incrustacions, 200 màscares d’orcs, 48.000 armadures i 300 perruques fetes a ma, arribant a haver-hi, en el moment de major activitat fins a 2.400 persones en el set de rodatge i es van utilitzar més de 250 cavalls...
Una obra mestre del director Peter Jackson, que va afrontar un repte segurament únic a la seva vida: dedicar a la versió cinematogràfica moderna d'aquesta obra tres anys de producció, lluitant contra problemes tècnics, inclemències meteorològiques i un extensíssim catàleg d'imprevistos. Al llarg d'aquest tortuós camí va buscar un equip de persones que des de totes les seves especialitats fessin del seu resultat una fita a la història del cinema.
Sobre el casting
La decisió que Ian McKellen encarnés al mag Gandalf no va ser pas la primera opció. Li van oferir el paper a l’actor Sean Connery però aquest, després de llegir-se el llibre i el guió, va afirmar que no acceptava l’encàrrec perquè no entenia el personatge, no sabia el que havia de transmetre. Quan encara estava vacant el paper, Christopher Lee va interessar-se per interpretar al famós mag. Tan va ser així que li va enviar a Jackson una fotografia en la que estava disfressat de mag. El seu gran interès pel personatge li venia de la gran admiració que sentia per l’obra de El Senyor del Anells. De fet ell era l’únic membre de l’equip que havia arribat a conèixer personalment a J.R.R. Tolkien. Al director li va encantar el gran coneixement que l’actor tenia de la novel·la i la seva caracterització de mag, però li va atorgar el paper de l’altre gran mag: Saruman. Va ser el primer paper que va adjudicar-se.
També va ser àrdua la tasca de triar l’actor que havia d’encarnar un personatge tan important com Aragorn. Per a totes les persones fans d’aquesta meravellosa trilogia ens costa d’imaginar un altre Aragorn que no sigui Viggo Mortensen, però podria no haver estat ell l’actor escollit. Li van oferir el paper, en primer lloc, a Nicolas Cage però aquest va desestimar-ho per obligacions familiars. Llavors va triar a Stuart Townsend, un jove i desconegut actor que va acceptar el paper i va estar assajant fins el mateix moment de començar el rodatge, moment en el qual va ser acomiadat. Uns diuen que per diferències creatives amb Jackson i altres diuen que va ser perquè finalment el va trobar massa jove pel paper. Al llarg del procés de selecció es va postular l’actor Vin Diesel i va passar un casting en el que va ser descartat perquè el director va trobar que li mancava alguna cosa al personatge que composava que el feia poc creïble. Finalment va agafar a Viggo Mortensen, que va capbussar-se en el personatge amb autèntica passió. És poc conegut un fet: en cas que Mortensen hagués abandonat finalment la pel·lícula l’hauria substituït Russell Crowe, que venia d’interpretar a un fornit romà a Gladiator i tenia un bon entrenament en l’ús de les armes.
En darrer lloc, només destacaré l'excel·lent banda sonora de Howard Shore i l'extraordinari càsting d'actors i actrius que van intervenir al llarg de tot el rodatge.
Tolkien va deixar ben lligada abans de morir una condició sobre el futur de la seva obra: en cas que es portés al cine, Disney no podria estar involucrada en el projecte de cap manera. Va ser per aquest motiu que Miramax –filial de Disney– es va haver de deslligar del projecte.
Deixem finalment que Sam el hòbbit ens acompanyi en el moment del comiat amb les seves pròpies paraules: "Els protagonistes d'aquestes històries es rendirien si volguessin, però no ho fan, continuen endavant, perquè tots lluiten per alguna cosa".