Fargo, una història real?

Una pel·lícula molt poc convencional, un clar exemple de cinema negre ple de sang però alhora divertit i absurd... Fargo és per sobre de tot un treball molt personal dels germans Coen. Ethan Coen com a productor, Joel Coen com a director i tots dos com a coguionistes. Aquesta associació va iniciar-se al 1984 amb la impactant pel·lícula Blood Simple (estrenada a l'Estat Espanyol com a Sangre fácil) i encara es manté actualment -prop de 30 anys després- amb pel·lícules com ara Valor de ley

Fargo s'emmarca dins del que ha vingut a anomenar-se neo-noir, fusió del grec neo (nou) i del francès noir (negre) en una referència al film noir o cinema negre tradicional. El neo-noir defineix aquelles pel·lícules que inclouen elements de cinema negre tradicional però que incorporen -al mateix temps- elements nous no inclosos en ell. Els propis germans Coen en tenen diverses mostres entre la seva filmografia (Blood Simple o El gran Lebowski a més de Fargo) però la llista de films inclosos és llarga i molt variada: Blade Runner, Dark City, Dick Tracy, L.A. Confidential, Memento, Pulp Fiction, Reservoir Dogs, Sin City...

El prestigiós crític cinematogràfic Roger Evert va dir d'ella que era una de les millors pel·lícules que mai no havia vist.

La pel·lícula comença afirmant: "És una història real. Els fets van tenir lloc a Minnesota el 1987" Tan se val les llicencies preses per a transportar-la al llenguatge cinematogràfic i saber fins a quin punt s'ajusten a la realitat... o no s'ajusten de cap manera a la realitat? Realment, això no té la més mínima importància.

Narra la història d'un home que prepara el segrest de la seva dona per aconseguir que el seu sogre pagui el rescat i amb ell aconseguir tapar uns forats econòmics importants. 

L'actriu Frances McDormand interpreta a la cap de policia Marge Gunderson, observadora, analítica i amb un embaràs molt avançat! El personatge li va aportar, al 1996, l'Oscar a la Millor Actriu. Casada amb en Joel Coen, va ser la única candidata pel paper. Tots dos germans sabien que era un paper a mida per a ella i la seva adjudicació va ser un dels grans encerts de la pel·lícula.

A la part contrària tenim dos patètics delinqüents interpretats perfectament per Peter Stormare i Steve Buscemi (gran, com sempre). Encarnen uns personatges mancats d'escrúpols i de gallet fàcil però increïblement incompetents. 

I el marit de la dona a segrestar i l'autor de tot l'embolic, el perdedor Jerry Lundegaard (interpretat excel·lentment per William H. Macy) un personatge que sembla haver realitzat un pacte secret amb Murphy perquè les seves lleis s'acompleixin totes, una a una.

Una mostra de cinema independent amb una manera personal d'explicar les mateixes històries de sempre. Una molt bona obra d'art!