High Noon és un western molt poc convencional. Rodada en blanc i negre en una època en que ja estava totalment introduït el color, protagonitzada per un home valent però que de cap manera encaixa en els tòpics d'heroi, en una història sobre la sol·litud i la mesquinesa humana, en una narració visual on els esdeveniments van succeïnt-se a temps real sota el pesat sol del migdia... la pel·lícula ens situa molt més aprop del thriler psicològic que del western.

El seu títol, High Noon fa referència a la hora en que es desenvolupa la història: a ple migdia. Però no podem oblidar que en anglès l'expressió té un doble sentit, ja que també fa referència a la hora de la veritat. Dues lectures igual de descriptives d'allò que ens trobem a la pel·lícula. Titulada a Espanya Sólo ante el peligro, no solament resulta igual d'il·lustratiu sinó que a més ha passat a convertir-se en frase feta per designar aquestes situacions desesperades en que una persona s'ha d'enfrentar sola als seus problemes.

El repartiment: Destaquen un Gary Cooper a la maduresa de la seva carrera com a actor, una molt jove Grace Kelly en el seu primer paper important al cinema i un Lee Van Cleef en el seu debut al cinema en un paper que -per cert- no té cap frase en tota la pel·lícula. Finalment, i no menys important, un actor convidat de luxe: l'omnipresent rellotge, símbol d'un temps que avança al llarg de la pel·lícula lentament però de manera inexorable.

Punt i apart per la seva música. Present en tota la pel·lícula, Dimitri Tiomkin va composar una banda sonora que li va valdre dos oscars: a la millor cançó original i a la millor banda sonora. n altre exemple magistral de com banda sonora i imatges poden anar perfectament de la ma.

Altres vídeos
IMDB, tota la informació de la pel·lícula
Âlbum de fotos de High Noon
Fitxa del doblatge en català: