L'últim gran heroi

Last Action Hero, estrenada en català com L'últim gran heroi, narra la història de Jack Slater, el perfecte superdetectiu que sempre surt airós dels seus enfrontaments amb els més cruels delinqüents que ens podem imaginar, fent acrobàcies en les seves persecucions automobilístiques, surtin il·lès de grans explosions o de tiroteigos i quan rep una ferida de bala sempre és una ferida superficial...

Naturalment, Jack Slater és un personatge de ficció que ha estat el centre de diverses pel·lícules multimilionàries... però què passaria si per art de màgia transportéssim Jack Slater al món real? Si el féssim sortir de la pantalla i el posséssim als carrers de les nostres ciutats? Podríem contemplar sorpresos com un tret a un motor d'un cotxe no el fa saltar pels aires, com trencar un vidre amb el puny provoca ferides o com un tret "sense importància" por portar-nos a la mort.

El fil conductor de la història és un nen, Danny Madigan, fan de la saga de pel·lícules de Jack Slater, que primer entra dins del film a través de la màgia, per retornar més tard al nostre món acompanyat de Jack.

La història, plena de sarcasme i amb una visió crítica i irònica del gènere dels grans superherois cinematogràfics, no vol mai arribar a construir una pel·lícula còmica ni tan sols una parodia. Picades d'ullet intel·ligents supleixen amb escreix la manca de gags humorístics.

En el seu punt de partida, ens podria recordar La rosa púrpura del Caire de Woody Allen però de seguida veiem com els seus camins van per indrets ben diferenciats i ens expliquen coses diametralment diferents.

 

La direcció de la pel·lícula està en mans de John McTiernan, un especialista en cinema d'acció que ja aleshores (1993) havia dirigit peces tan notables com Depredador, La jungla de cristal o La caza del Octubre Rojo, per posar solament uns exemples.

La pel·lícula està protagonitzada per un Arnold Schwarzenegger capaç de mostrar la vulnerabilitat d'aquells personatges que sempre havia interpretat i per Austin O'Brien, un molt jove actor en el seu segon paper cinematogràfic, que interpreta a Danny, el fil conductor entre els dos mons. Una cosa a destacar són els cameos que hi podem trobar: el propi Arnold Schwarzenegger fet d'ell mateix, Ian McKellen, Anthony Quinn, F. Murray Abraham, Tina Turner, James Belushi, Chevy Chase, MC Hammer, Little Richard, Maria Shriver, Sharon Stone, Jean-Claude Van Damme, Danny DeVito, Robert Patrick...

I malgrat la solvència del seu director, l'enginyós guió i el potencial reclam del seu repartiment, la seva comercialització va estar un fracàs i va ser condemnada a l'oblid: va ser una pel·lícula que no va satisfer als fans de Schwarzenegger i els seus detractors van actuar com a tals i o bé no la van veure o ho van fer amb prejudicis. Una obra potser injustament apartada de la història del cinema i que per mèrits propis (originalitat, bons diàlegs, uns correctes efectes especials, grans actors secundaris, distracció a tope...) mereix ocupar el lloc que avui li faig a la meva personal galeria.