Abans de l’any 1977 l’escriptor alemany Michael Ende, havia publicat l’obra En Jim Botó i en Lluc el maquinista (1960) després de dos anys d’intentar-ho sense èxit i Momo el 1973, una novel·la que tracta sobre el temps i la solitud. Aquestes dues obres de narrativa fantàstica i infantil van portar a Ende a ser considerat un dels autors més destacables del seu temps en aquest gènere.
A començaments del ’77 després d’una conversa amb el seu editor van decidir plegats que havia de posar-se a treballar amb una nova història i l’escriptor va encendre els motors de la seva portentosa imaginació. Com a resultat va escriure en un paper la síntesi d’una història: “Un nen agafa un llibre, es troba literalment dins de la història i té problemes per sortir”.
La idea va ser ràpidament aprovada per l’editor i Ende va comprometre’s a tenir-la a punt pel nadal d’aquell any. De fet l’autor pensava que amb aquesta idea tan esquemàtica en tindria molt si aconseguia treure’n una obra d’unes 100 pàgines. Però alguna cosa es va complicar… A finals del 1977 Ende va comunicar a l’editorial que el llibre seria més llarg i que necessitaria una pròrroga dels terminis de lliurament. Naturalment li van concedir, però fins a la tardor del 1978 no van tornar a tenir notícies seves i quan es van produir, aquestes eren certament preocupants: l’escriptor els va comentar que la història encara no estava acabada. Que el jove Bastian –protagonista de la història- es negava a sortir de Fantasia i que ell l’havia de seguir en el seu recorregut. L’hivern d’aquell any va ser duríssim climatològicament parlant i Ende aïllat a casa seva, envoltat a l’exterior per neu i temperatures inferiors als 10 graus sota zero i cobert amb una manta va trobar, juntament amb Bastian, el restabliment de Fantasia i la sortida al món exterior.
Tot un nou univers estava a punt per sortir a la llum amb personatges com Atreiu, de la tribu dels pells verdes i el seu cavall Artax, Fuixur el drac blanc sempre disposat a sobrevolar Fantasia, l’Emperadriu infantil posseïdora de l’Auryn, el penjoll màgic...
A la seva publicació, el llibre va tenir un èxit clamorós i al cap d’un curt temps ja podia trobar-se en més de 35 idiomes. L’edició no va ser tan especial com Ende va sol·licitar –volia que el llibre es publiqués enquadernat en cuir amb incrustacions de mareperla i amb tanques de llautó- però va veure la llum amb una lletra ornamental a l’inici de cadascun dels seus vint-i-sis capítols, il·lustrat per Roswitha Quadflieg i tot l’interior imprès a 2 tintes: una tinta vermella per a llegir el que li passa a Bastian i una de verda per quan ens trobem a dins del llibre. Aquesta peculiaritat ha estat respectada a moltes de les edicions.
S’han fet tres adaptacions cinematogràfiques d’aquesta història, encara que només parlaré de la primera i més notable adaptació: La història interminable de Wolfgang Petersen. Petersen abans d’emprendre el projecte havia tingut un clamorós èxit amb la seva pel·lícula Das Boot (El submarí, 1981), una personal i potent història que va seduir al món, així que quan va emprendre el projecte el seu crèdit era gran dins l’industria cinematogràfica alemanya i va possibilitar que aquesta pel·lícula fos la més cara del seu país en aquells moments.
Els efectes visuals de la pel·lícula, que a l’any en que es va filmar (1984) no van disposar de cap suport informàtic, són un dels aspectes més notables de l’obra. A tall d’exemple val a dir que el drac està fet amb una figura de 43 peus de llarg de la qual només el cap ja té una mida de 3 metres, està composat per 6.000 peces articulades i recobert de plomes roses. Aquests efectes visuals, si bé actualment s’han vist abastament superats per les noves tecnologies, la poesia de les seves imatges així com el tractament dels plans i del color la fan encara una pel·lícula molt seductora i suggerent.
Els seus actors infantils protagonistes han tingut, tots tres, camins molt diversos.
Tami Stronach, l’actriu que interpreta el paper de l’Emperatriu Infantil va fer a La Història interminable el seu únic treball com a actriu, si bé és cert que actualment es troba en post-producció -29 anys després- un nou treball seu. Ha practicat dansa des de nena i va orientar la seva carrera professional en aquest camp i com a integrant de la companyia Neta Pulvermacher and Dancers ha actuat al llarg de tot el món.
Noah Hathaway, el nen que interpreta Atreiu, ha treballat molt per a la televisió en diverses sèries i s’ha abocat a la pràctica d’esports tan diversos com les arts marcials, el motociclisme, l’automobilisme i la natació.
I finalment, Barret Oliver, Bastian, va actuar fins al 1989 en pel·lícules entre les que es pot destacar D.A.R.Y.L. i Cocoon i també en diverses sèries televisives. A partir d’aquesta data va submergir-se en una de les seves passions, la fotografia. Ha realitzat diverses exposicions, ha impartit classes de fotografia i ha publicat el llibre A History of the Woodburytype al 2008.
I per acabar val la pena destacar la inspirada i enganxosa cançó que constitueix el tema central de la pel·lícula. Interpretada per Limahl, està cantada en anglès i va ser un autèntic hit del moment.
Una història inoblidable i un film màgic i encantador que es resisteix a envellir i continua recordant-nos que el no-res que destrueix Fantasia és la carència d’imaginació dels humans del món real: ja no creen, no somnien.