A finals dels anys '60 un subgènere cinematogràfic va commocionar el western, que des de feia un temps havia quedat oblidat: es va anomenar l'spaghetti western i va popularitzar-se amb 3 pel·lícules molt recordades:
Per un pugno di dollari (Por un puñado de dólares - 1964), Per qualche dollaro in più (La muerte tenía un precio - 1965) i El bo, el lleig i el dolent (Il buono, il brutto, il cattivo - 1966)
I, què tenien en comú totes tres pel·lícules? Doncs gairebé tot...
Eren produccions italianes, estaven filmades gairebé integrament als "deserts" d'Almeria, Sergio Leone va dirigir-les totes tres dotant-les de personalitat i grapa, la banda sonora va ser composada pel prolífic Ennio Morricone -tot un especialista en música de cinema-, el repartiment va estar encapçalat en tots tres casos per Clint Eastwood i en dos d'ells per Lee Van Cleef (no hi és present a Por un puñado de dólares), els seus arguments presentaven molts punts en comú a les seves bases argumentals (basats en la figura del caça-recompenses) i el ritme narratiu -lent i descriptiu- fan d'aquestes obres unes peces molt especials que van ser molt imitades i que han significat fons d'inspiració per a directors de tots els temps. Un cas molt recent son les clares referències que hi trobem a Kill Bill. També ens podem remetre a Pirates del Carib: A la fi del món, estrenada l'any 2007 i en la que els personatges de Davy Jones i de Tia Dalma tenen tots dos uns medallons musicals i en una de les escenes quan tot just para de sonar el de Dalma comença a sonar el de Jones, en una clara referència a "La muerte tenía un precio". De fet el director de Pirates, Gore Verbinski és un declarat fan de Leone. Encara podem trobar un altre homenatge directe a una de les pel·lícules de Lucky Luke, en la que surt una clara caricatura del personatge del Coronel (interpretat per Lee Van Cleef)
L'spaghetti western va néixer doncs amb la pel·lícula Por un puñado de dólares que no era altra cosa que l'adaptació a l'oest americà de la pel·lícula japonesa Yojimbo, excel·lentment dirigida per Akira Kurosawa tres anys abans, el 1961. Com a anecdotari de la trilogia podem començar dient que es coneguda com La trilogia del dolar o la de "Man With No Name" o de l'home sense nom, ja que a cap de les tres pel·lícules sabem el nom dels personatges interpretats per Clint Eastwood. Precisament sobre Eastwood sabem que va portar el mateix ponxo a les tres pel·lícules sense que pràcticament fos rentat i que va arribar a detestar els puros que es veia obligat a fumar: l'actor mai no ha estat fumador!
Anècdotes ideals per emmarcar la mítica trilogia i per reivindicar un gènere en altra època menystingut. Per la seva aportació a l'evolució del western, per la seva innovació i reinvenció creativa i per les marques que ha deixat a la història del cinema, Sergio Leone i els seus westerns s'ha guanyat un espai en aquesta selecció per mèrits propis.
Primer pla dels ulls, mirada penetrant, poques paraules i notes musicals que van sonant feixugament... estem a l'univers dels spaghetti western!