Magnolia (1999)

 

La pel·lícula comença amb una anècdota que va explicar el Dr. Joe Harper l'any 1961 durant una entrega de premis de l’Associació Americana de Metges Forenses.

El 23 de març 1958. el jove Barringer amb una nota de suïcidi a la butxaca, va pujar al terrat de l’edifici on vivia amb els seus pares i es va llençar al buit des d’un novè pis. Tres pisos per sota, els seus pares  discutien acaloradament a casa seva. En plena discussió la dona va agafar una escopeta, generalment descarregada,  i en plena discussió se li va disparar, en el precís moment en que jove passava finestra avall en la seva caiguda suïcida. L’impacta el va tocar de ple, causant-li la mort immediata. Tres pisos per sota, el cos es va frenar per una xarxa de seguretat col·locada solament tres dies abans per un grup de neteja-vidres. Aquesta xarxa hauria impedit la seva mort. A la investigació policial van descobrir que havia estat el propi noi el que, fart de les discussions constants dels seus pares, havia carregat l’arma esperant que en una de les seves discussions un dels dos acabés amb l’altre. Una complicada filigrana del destí queva acabar amb el jove mort i la mare acusada d’homicidi.

Aquest és un dels exemples que la pel·lícula proposa al seu inici. Poden ser aquestes coses simples coincidències? o hi ha alguna força oculta que ens empeny a seguir camins inesperats?

Magnolia és una gran història coral. Aquest tipus de pel·lícules en les que un grup de personatges van entrecreuant-se al llarg del seu fil argumental, amb històries inconnexes que sovint tenen algun tipus d'unió. El gènere ha deixat grans pel·lícules. De manera ràpida em venen al cap obres tan destacables com Jugando con el corazón (Playing by Heart), Love Actually, Paris, je t'aime o Vidas cruzadas (Short Cuts), per posar només uns exemples.

Narra la història d'un grapat de personatges perduts a la vida, a la recerca del seu propi destí. Tots volen alguna cosa, però cap no troba el camí per aconseguir-la. Escrita i dirigida per Paul Thomas Anderson, director que ja coneixíem pel seu gran èxit Boogie Nigths, és una obra molt personal emmarcada dins del cinema independent dels EUA.

Els principals actors són una de les claus del seu èxit: un Tom Cruise molt intens i ple de matisos, una Julianne Moore dura i turmentada... John C. Reilly, William H. Macy, Philip Baker Hall, Philip Seymour Hoffman, Jason Robarts, Jeremy Blackman, Melinda Dillon, Melora Walters...


A la pel·lícula hi ha també personatges que no podem passar per alt com el que està interpretat per la Felicity Huffman, la Lynette Scavo de Mujeres desesperadas fent el paper de Cynthia, la treballadora del Canal de Televisió.  Un petit paper cinc anys abans de la sèrie que la va fer famosa. 

I totes aquelles persones que tinguin accés als materials extres de la pel·lícula podran veure també a l'actriu Mary Lynn Rajskub, la memorable Cloe O'Brian de 24 en el paper d'una de les "presses" del depredador Frank Mackey.

Un esment final per a la gran banda sonora de la qual podem destacar el tema One, interpretat per Aimee Mann.

Per a les ments més críptiques, unes dades a observar. Al llibre de l'Èxode, capítol 8 verset 2 podem llegir: "Aaron va estendre la mà cap a les aigües d'Egipte, i les granotes van pujar i cobriren tot el país". La pel·lícula acaba amb una espectacular pluja de granotes, però el presagi d'aquest esdeveniment plana al llarg de tota la història. Un dels homes executats a l'inici porta un 82 a la samarreta, l'hidroavió que recull l'aigua del llac porta el número 82 a la banda esquerra, l'apartament dels pares del suicida és el 682, a la placa que sosté la dona negra detinguda apareix diversos cops el número 82, la conferència es produeix a les 8.20, al programa televisiu la bústia per deixar les coses és el 8-2, un home sosté un cartell que porta escrit Exodus 8:2 pero li retiren ràpidament, així com també quan el policia condueix sota la pluja de granotes es veuen diversos cartell amb "Exodus 8:2". Has vist la pel·lícula i no t'hi havies fixat? Doncs ja tens un altre motiu per tornar-la a veure!