Saving Private Ryan, 6 juny de 1944

 
En les prop de 3 hores que dura Saving Private Ryan (1998) d’Steven Spielberg podem veure dues pel•lícules en una: La primera va sobre el desembarcament de Normandia, vist des dels ulls del segon batalló de Rangers, dirigit pel capità Miller a la platja d’Omaha, el 6 de juny de 1944. La segona ens explica la història d’una missió duta a terme en territori francès.
 
El desembarcament de Normandia, a banda de ser l’operació clau per a l’inici del final de la II Guerra Mundial, es conserva encara com la major operació amfíbia de tots els temps: varen desembarcar a les platges franceses en un sol dia més de 155.000 soldats aliats, transportats en prop de 7.000 vaixells entre naus de guerra, vaixells de transport i mercants i naus auxiliars. Quan va acabar aquest primer dia s’havien produït 12.000 baixes, entre morts i ferits.
 

Dos mesos abans d’aquests fets, parlant sobre l’imminent desembarcament aliat, el Mariscal alemany Rommel li va comentar al seu ajudant:
 
“Cregui'm, Lang, les primeres vint-i-quatre hores de la invasió seran decisives... Del seu resultat dependrà el destí d'Alemanya... Tant pels Aliats com per Alemanya, serà el dia més llarg”.

La èpica de la situació i la transcendència del moment han motivat que, al llarg dels més de 60 anys que ens separen d’aquell dia, hagin aparegut llibres, documentals, pel•lícules... que ens parlen d’aquell memorable dia. Potser la més i millor documentada encara sigui The Longest Day (El dia més llarg) per la seva visió polièdrica dels esdeveniments, però quan arribem al treball d’Spielberg veiem al moment que el que ell buscava en els 22 minuts de pel•lícula que li va dedicar al desembarcament de cap manera no era fer una crònica del desembarcament ni mostrar uns fets des de diversos angles. El director ens pren de les nostres butaques i ens llença a les fredes aigües que banyen la platja d’Omaha perquè, envoltats de mort i de barbàrie, tractem de trobar un inexistent lloc segur que ens allargui la vida encara que sigui per uns minuts. 
 
Aquesta seqüència ha estat votada per la revista Empire com “la millor escena de batalla de tots els temps” i ha estat situada al número 1 en el ranking dels “50 grans moments del cine” per la revista TV Guide.
 
La seva realització té la seva història. Spielberg no va voler fer-ne un guió gràfic previ, com acostuma a fer, perquè volia filmar reaccions espontànies. Va declarar: “Espero que l’acció m’inspiri sobre el lloc on col•locar la càmera”. Volia aconseguir que les imatges ens recordessin les d’un noticier dels anys ’40.
Janusz Kaminski, el director de fotografia, va treure el revestiment protector de les lents a les càmeres perquè s’acostessin més a la tecnologia de filmació de l’època. Va explicar: “sense la capa protectora, la llum penetra i comença a rebotar, la qual cosa la fa més difusa i més suau sense perdre el focus”. Aquesta sola seqüència va tenir un cost de 12 milions de dòlars, va implicar a 1.500 extres i quaranta barrils de sang artificial varen tintar l’aigua del mar.
 
Després del desembarcament tot canvia. La pel•lícula dona pas a una altra història, amb un altre ritme, amb una altra intenció narrativa... Passem a seguir a un grup d’homes en una missió absurda, envoltats de caos i destrucció. 
 
Molt s’ha debatut sobre si l’obra d’Spielberg és una narració anti-bel•licista o, contràriament, ens trobem davant d’una apologia del patriotisme i de la glòria en els conflictes bèl•lics. Crec que la resposta està en els ulls dels espectadors i en com la intel•lectualitzem. El que sembla fora de tota discussió és que després de Saving Private Ryan tenim una altra visió del dia D.
 
En una entrevista, Quentin Tarantino va declarar al seu interlocutor, Samuel Blumenfeld:

Spielberg està fent una cosa sense precedents a l’apertura d’aquesta pel•lícula. Quan presencies la seqüència del desembarcament, ja mai més podràs veure de la mateixa manera The Longest Day o The Big Red One de Samuel Fuller... Saving Private Ryan fa que me n’adoni d’algunes situacions del cinema bèl•lic que no podia fer pel meu compte. La idea que 40 homes en un vaixell siguin exterminats en segons per una andanada de foc de metralladora és terrible. Pots imaginar una carnisseria més atroç? (...) La seqüència de la lluita a ganivet entre un soldat americà i un alemany cap al final de la pel•lícula es tan notable com el desembarcament. Odio les pel•lícules bèl•liques que mostren a un soldat matant als seus oponents sense suar, com si fos insignificant. Si jo estigués lluitant per salvar la pell, crec que seria una mica més difícil. És complicat matar a algú, es necessita suar i, encara així, no tens garanties d’aconseguir-ho. Spielberg va realitzar admirablement aquesta escena amb aquesta dimensió”.
 
Saving Private Ryan és, per sobre de tot, una mostra del realisme que pot plasmar el cinema actual i de com, de la ma d'un bon equip tècnic, podem trasportar-nos a les situacions més extremes. Una mostra de cinema del millor!