A l’any 1998 de la mà del director Edward Zwick –que ja havia destacat per pel·lícules tan compromeses com Tiempos de gloria o En honor a la verdad- veia la llum The Siege (estrenada a l’Estat Espanyol amb el nom de Estado de Sitio), una pel·lícula que tractava un tema molt candent i molest: quan les tropes nord-americanes segresten a un líder religiós musulmà, la ciutat de Nova York es converteix en objectiu de salvatges atemptats terroristes... un autobús ple de gent, una escola, un teatre de Broadway, el propi quarter de l’FBI... No triguem a descobrir que els terroristes havien estat entrenats per la pròpia CIA quan aquests defensaven interessos americans. De fons, omnipresents, les torres bessones ho contemplen tot sense sospitar que solament 3 anys més tard serien l’objectiu de l’atemptat més cruent de la història de la humanitat i que va ser retransmès en directe per totes les televisions del món. Al darrera d’aquests fets estava Osama Bin Laden, fundador de la xarxa terrorista Al Qaeda i que havia estat entrenat per la CIA. Paradoxal!
La història pivota entre tres personatges contraposats, que representen tres maneres d’entendre el seu deure:
Anthony Hubbard (Denzel Washington), cap de la Força Conjunta Antiterrorista formada per l’FBI i el Departament de Policia de Nova York, és la màxima autoritat en matèria antiterrorista a la ciutat. Dirigeix la investigació expeditivament però mantenint-se sempre dins dels marges de la llei. Representa la visió ètica i constitucional.
Elise Kraft (Annette Bening) és una agent de la CIA, amb contactes a la comunitat àrab-estatunidenca, que creua sovint els límits de la legalitat i del comportament ètic . La sentim afirmar: “És fàcil escollir entre el bé i el mal. El que resulta més difícil és triar el millor dels mals”
I el General William Devereaux (Bruce Willis), el militar encarregat d’executar un estat de setge al barri novaiorquès de Brooklyn, en una operació d’aïllament i desactivació de la cèdula terrorista que està operant a la zona. De visió absolutament marcial creu que l’exercit no és un bisturí sinó una espasa i que qualsevol medi és assumible per aconseguir la seva missió: “Ha arribat el moment en que un home pateixi per a salvar-ne a centenars”. No triguem gaire en adonar-nos que les seves directives no semblen diferenciar amb gaire claredat entre persones musulmanes i terroristes.
Una història d’acció però també una reflexió sobre la naturalesa humana, sobre els poders fàctics i sobre les malalties endèmiques de la nostra societat. Una història on els Estats Units deixen de mirar-se el melic i es contemplen amb les seves llums però també amb les seves ombres, amb les seves fortaleses i amb les seves vulnerabilitats...
Des de l’aspecte purament cinematogràfic, el director Edward Zwick aconsegueix no allunyar-se de les històries que vol explicar i ho fa amb criteri i intensitat, valent-se de l’inestimable suport d’un elenc d’actors de primera fila. Què pot fallar si tens al teu costat a Denzel Washington, Annette Bening i Bruce Willis? Sobre ells descansa tota la història i porten la càrrega brillantment.
Una pel·lícula distreta i ben realitzada, una història que convida a la reflexió sobre el papers dels diversos poders davant dels valors democràtics i un conjunt que per la seva particular temàtica la fa una obra digne de conèixer.