Sin City (2005)

«L'Infern és viure cada dia sense saber la raó de la teva existència.» Marv

Adaptar còmics al cinema mai no és una tasca fàcil. Hem vist grans fracassos i hem viscut experiències totalment oblidables... però també sabem que quan la cosa funciona es produeix la eclosió màgica d'un gènere que sintetitza el millor dels dos potents mons. Com oblidar la recreació de 300, de Watchmen, d'SkyCaptain i el món del demà... Sin City està entre aquestes darreres, jugant a la primera lliga de les obres mestres de tota la història del cinema.

Estrenada amb el subtítol de La ciutat del vici, Sin City recrea una ciutat imaginària feta amb tots els retalls més decadents de la nostra societat.

Prostitutes, detectius decrèpits, psicòpates i delinqüents, perdedors a la recerca d'una nova estrella... històries sortides de la creativa ploma de Frank Miller sota la forma de còmics.

Però... qui és Frank Miller? Miller va donar-se a conèixer, entre d'altres, per la seva adaptació del personatge de Daredevil per a la Marvel i Ronin, el samurai post-apocalíptic, per a la DC Comics obres en les que ja queden ben paleses les influències rebudes del còmic europeu i del manga japonès. No gaire més tard es va consagrar amb la seva recreació de Batman donant vida a un personatge decrèpit i més fosc que mai. Digne d'esment és també la seva intervenció en la saga Elektra. Arribats als anys '90 publica Sin City i a finals de la dècada apareix una altra de les seves obres cabdals, 300, que disposa també d'una gran versió cinematogràfica.

«Consolant a una noia de 19 anys em sento igual que un malalt de Parkinson
jugant a ser cirurgià amb una clau anglesa»
Hartigan

«M'encanten els assassins, facis el que els facis, mai no et sentiràs culpable.» Marv

Robert Rodríguez va comentar: “A la tenda de còmics, els llibres de Sin City destacaven perquè les seves imatges eren molt irreverents i no s'assemblaven a cap altre publicació. Quan els vaig començar a llegir, em van enganxar, m'encantava la moralitat i les històries d'amor que es desenvolupaven a la fosca ciutat, que agafa així un veritable protagonisme". D'aquesta manera va anar apareixent en el seu cap la idea de fer una pel·lícula d'aquelles històries. "Quan vaig llegir els llibres, vaig pensar que eren fantàstics tal i com eren, M'encantava que el diàleg no sonés com el típic diàleg de pel·lícula i que les imatges siguessin també diferents a les que es veuen a les pel·lícules. Era el guió més imprevisible que mai no havia vist. Volia portar la visió de Frank a la pantalla en la seva forma original. No volia fer un Sin City a l'estil "Robert Rodriguez". Volia fer un Sin City de Frank Miller. Sabia que amb l'ajut de la tecnologia que coneixia -la il·luminació, la fotografia, els efectes visuals- podíem fer una pel·lícula similar als llibres".

Però Frank Miller no estava gaire per la feina. Havia tingut males experiències anteriorment i no volia repetir-les. Rodriguez havia de convèncer que adaptar Sin City fidelment a l'original era possible i va decidir filmar en un sol dia una escena de la historieta curta "The Custumer is Always Right" amb l'actor Josh Harnett i l'actriu Marley Shelton amb un gran cromakey verd de fons. El propi director li va posar la música, el fons, efectes visuals... mentre a les imatges es veu un assassí a sou que sedueix i mata al seu objectiu, una noia jove i preciosa mentre la veu en off comenta: "El silenciador fa del dispar un murmuri i l'abraço fort fins que s'esvaeix. Ja mai no podré saber de què fugia. Cobraré el taló demà al matí".

Frank Miller en veure l'escena muntada va quedar tan fascinat pel treball que no solament va accedir a tirar endavant l'obra sinó que a més va voler-ne ser co-director. Miller comenta aquesta època: "Jo només tenia una idea a la ment: "m'agrada la meva vida com a il·lustrador de còmics i no tinc perquè deixar que ningú manipuli la meva creació". I em vaig mantenir fidel a aquest principi fins que Rodriguez va començar a perseguir al meu advocat, al meu editor i després a mi com un veritable embogit fins que... bé... em va convèncer".

La pel·lícula es basa en diverses històries diferents, enllaçades hàbilment per a donar una coherència global al conjunt resultant i els seus co-directors es van plantejar cada escena de la pel·lícula fent servir les vinyetes del còmic com a  storyboard.

El treball dels actors va ser també força particular: van haver-se d'acostumar a interpretar els seus papers davant d'un fons verd i, en ocasions, sense ni tan sols la presència de tots els personatges que intervenien en la seqüència. Era en el muntatge a l'estudi on tot agafava forma i sentit. Alguns dels actors i actrius que comparteixen escenes no van arribar a coincidir mai en el rodatge. La ficció arribava a tals extrems que a la majoria de moments en els que apareix algun personatge conduint, ho fa solament amb un volant de debò. La resta són quatre caixes col·locades estratègicament, amb l'únic objectiu de que l'actor no se senti assegut en el no-res.

Entre els objectes utilitzats cal destacar que hi podem trobar elements singulars. Per exemple, una de les pistoles que fa servir Hartigan és una Beretta M93R, un modelo que va ser utilitzat a la saga Robocop. De la mateixa manera, el sable que utilitza Miho, la prostituta samurai, va intervenir com una de les armes dels 88 maníacs a Kill Bill.

Una altre de les curiositats de la pel·lícula: l'amic de Rodriguez, Tarantino, va dirigir una escena en la que s'enfronten Jackie Boy i Miho. Aquest darrer li va cobrar 1 dòlar per la seva feina, el mateix que li havia cobrat Rodriguez per a produir-li el soundtrack de Kill Bill.

MÚSICA. La banda sonora està composada per Robert Rodríguez, que està convertint-se en tot un especialista en bandes sonores per a pel·lícules: ho ha fet ja en 14 ocasions! De fet, ens trobem davant d'un d'aquells cineastes altament versàtils, ja que ha fet de director, productor, editor, guionista, compositor, responsable d'efectes sonors i mesclador, director de fotografia, efectes visuals, càmera i departament elèctric, dissenyador de producció, efectes especials, departament d'edició i d'animació... fins i tot ha actuat com a actor en 12 ocasions. Qui pot dir que no fa exactament el cinema que vol?
 

Cardenal Roark: Elimina'm. Això seria una satisfacció per a tu, oi fill? Matar a un pobre vell, indefens...
Marv: El moment de matar-te no. Però cadascun dels segons anteriors, serà la hòstia.