La història no podria haver estat millor escrita...
La juxtaposició dels rics i els pobres, els rols de gènere
que perduren fins la mort (les dones primer),
l'estoïcisme i la noblesa d'una època passada,
la magnificència del gran vaixell igualat en escala per la bogeria dels homes
que amb empenta el van conduir a la foscor.
I per sobre de tot la lliçó que la vida és incerta, el futur és desconegut...
i l'impensable és possible.
James Cameron
Al 1912, quan tan sols feia 7 anys de la mort del gran inventor de somnis Jules Verne, l'home va crear el vaixell més gran del món, l'insubmergible el van qualificar, ple de luxe i d'opulència: el Titànic.
Va iniciar el seu viatge inaugural a través de l'Atlàntic, entre Southampton (Gran Bretanya) i Nova York l'abril de 1912 i la nit del 14 al 15 va topar amb un iceberg a 600 milles de l'illa de Terranova. Això passava prop de les 12 de la nit i a les 2 de la matinada el Titànic s'acabava d'enfonsar després d'haver-se partit en dos. Van morir 1.515 persones d'un total de 2.224. La principal causa: la falta de bots salvavides per a tot el passatge.
El director James Cameron sempre havia sentit una gran fascinació per aquesta història i quan va assabentar-se de la notícia que el Dr. Robert Ballard havia trobat, a la dècada dels '80, les restes del Titànic enfonsades a les fredes aigües atlàntiques va apassionar-se pel fet. Des d'aquell mateix moment, al seu cap només hi havia una cosa: fer la pel·lícula sobre el Titànic.
Va anar donant forma al guió, composant una història polièdrica: una història d'amor, una crònica històrica, una detallada reconstrucció del vaixell, els personatges claus reals, una acurada atenció en el vestuari i una banda sonora amb el mític tema My Heart Will Go On, interpretat magistralment per Celine Dion.
Titànic va guanyar 11 Oscars (entre els que es trobaven a la millor pel·lícula, al millor director, a la millor banda sonora, als millors efectes visuals, a la millor cançó original, a la millor fotografia, al millor vestuari...) i 4 Globus d'Or (a la millor pel·lícula dramàtica, al millor director, a la millor cançó original i a la millor banda sonora). Va passar fulgurantment a l'Olimp del Setè Art on restarà per sempre!
Un comentari final: sovint la tragèdia del Titànic es considerada com el naufragi més devastador de la història i val a dir que no és així. La desgràcia més gran de la història es va produir amb l'enfonsament del transatlàntic alemany Wilhelm Gustloff, cap al final de la Segona Guerra Mundial. Milions de civils alemanys fugien de l'avanç de l'Exercit Roig i el 30 de gener de 1945 unes 8.000 persones van embarcar-hi. Però un vaixell de les seves dimensions era un blanc fàcil i un submarí soviètic S-13 va impactar-hi amb els seus torpedes. El resultat estimat: 7.000 morts civils! Un gran drama enterbolit tan sols per una devastadora guerra, cruel i inhumana que va commocionar el món sencer.