John Christopher Depp II, conegut com a Johnny Depp, va néixer a Owensboro (Kentucky), el 9 de juny de 1963, fill de John Christopher Depp, un enginyer civil, i de Betty Sue Palmer, una cambrera. Johnny té tres germans: Christie, Debborah i Danny. La seva família té una ascendència complexa: francesa, alemanya, irlandesa i cherokee, la qual cosa ha fet que en alguna ocasió ell mateix s’hagi autoqualificat com a gos mestís. Quan només tenia 15 anys els seus pares van divorciar-se i a causa de la feina del seu pare, va haver de canviar fins a 20 vegades de casa. Ell mateix ha recordat la seva infantesa de manera dolguda: no puc dir que la meva infantesa fos perfecta. Si feia alguna cosa malament em pegaven, si no, també.
Tot plegat el van empènyer a abocar-se a una vida bohèmia i independent en la qual va entrar en contacte amb les drogues. És l’època en la què va formar part d’una banda de rock del seu barri.
Va començar a tenir els seus primers treballs per a traure’s alguns calers. Un d’aquests treballs va ser el de tele-venedor de bolígrafs. Johnny ho rememora de la següent manera: truques a gent que no vol rebre la teva trucada. Poses la teva veu més falsa i tractes de vendre’ls una porqueria de bolígrafs amb els seus noms impresos en ells. No cal dir que no va aguantar gaire en aquest treball, així que va provar sort com a mecànic.
L’any 1983, amb tot just 20 anys, va marxar a Los Angeles on va conèixer a Nicolas Cage i es van fer bons amics. Cage ja estava plenament dedicat a la interpretació mentre Johnny es dedicava a la seva passió en aquells moments: la música. Cage en una entrevista va recordar un moment molt especial: estàvem jugant al Monopoly, ell anava guanyant i li vaig dir: per què no intentes ser actor? Llavors el vaig enviar a reunir-se amb la meva agent. Ella el va enviar a la seva primera audició, que va ser Malson a Elm Street. Va aconseguir el paper aquell mateix dia. En aquesta pel·lícula va tenir l’honor de ser una de les víctimes de Freddy Krueger. Més endavant va tornar a tenir un altre petit paper a la pel·lícula Platoon (1986) d’Oliver Stone.
El primer treball important li va arribar a la sèrie televisiva 21 Jump Street (Nuevos policías) emesa del 1987 al 1991, paper que li va donar una bona visibilitat i el va convertir en un ídol de les adolescents. A l’any 1990, quan encara estava treballant en aquesta sèrie, el director Tim Burton va fixar-se en ell per un projecte en el que estava desenvolupant en aquells moments: Eduardo Manostijeras. La col·laboració no solament va resultar formidable, sinó que a més, gràcies a ella, va néixer una bona amistat entre tots dos que va fer que amb els anys arribessin a treballar plegats en 9 ocasions: Eduardo Manostijeras (1990), Ed Wood (1994), Sleepy Hollow (1999), Charlie i la fàbrica de xocolata (2005), La núvia cadàver (2005), Sweeney Todd (2007), Alícia al país de les meravelles (2010), Ombres tenebroses (2012) i Alícia a través del mirall (2016).
Després d’Eduardo Manostijeras, la carrera de Johnny Deep va prendre embranzida i, a partir d’aquell moment, no va parar de treballar per als directors més diversos: Lasse Hallström, Roman Polanski, Robert Rodríguez, Marc Forster, Terry Gilliam, Michael Mann, Gore Verbinski, Kenneth Branagh...
El seu treball més taquiller ha estat la saga Piratas del Caribe amb una recaptació de 4.560 milions de dòlars, seguida per Alícia al país de les meravelles amb 1.024 milions.
L’any 2004 va comprar-se una illa a les Bahamas per 3 milions de dòlars, que va batejar com Little Hall’s Pond Cay, amb una extensió de més de 180.000 metres quadrats, i l’ha convertit en el seu refugi i santuari. Sobre aquesta decisió ha dit: sents que les teves pulsacions baixen. És llibertat instantània. Els diners no compren la felicitat, però compren un iot suficientment gran com per a navegar cap a ella.
La revista Vanity Fair el va comptar entre les quaranta celebritats de Hollywood amb més guanys al llarg del 2010 i als anys 2003 i 2009 la revista People el va escollir com l’home viu més sexy del món i això malgrat la curiosa elecció feta dels seus papers, gairebé sempre allunyada del típic galan, amb personatges complexos i estètiques molt singulars.
Al llarg dels anys, en cap moment s’ha allunyat de la música. Com a music ha col·laborat amb artistes com Oasis, Radiohead, Marilyn Manson o Paul McCartney i ha reunit a més de 50 artistes per a la realització d’un recopilatori folk.
Per altra banda, ha llençat el seu propi segell literari anomenat Infinitum Nihil i és que en Johnny és un gran lector i un col·leccionista de llibres. El seu amor per l’art l’ha portat també a visitar freqüentment els museus i a disposar d’una selecta col·lecció d’obres d’art. Un personatge singular dins i fora de les pantalles!
Eduardo Manostijeras (Edward Scissorhands, 1990). Faula gòtica dirigida per Tim Burton: En una colorista urbanització, amb cases de suaus colors pastís, la vida transcorre monòtonament, sense gaires sorpreses. Un bon dia Peg (Dianne Wiest), una agradable i afectuosa dona que treballa com a representant local dels productes de cosmètica Avon, s’acosta a un indret que mai no ha visitat: una mansió gòtica que es troba a dalt d’un turó. Quan hi arriba es troba amb unes fantàstiques figures, esculpides en arbustos i coneix al seu creador: Edward (Johnny Depp).
La seva història és dramàtica... Edward va ser creat per un inventor (Vincent Price) que va anar-li confegint a un autòmat totes les atribucions que l’haurien de convertir en un esser humà: aparença, cor, sentiments... només li mancava una cosa... substituir-li les tisores que tenia com a mans per unes de debò. Quan ho anava a fer, l’inventor va caure mort i el jove Edward es va quedar sense mans i totalment sol. Peg decideix emportar-se’l a casa, on s’enamorarà perdudament de la seva filla, la Kim (Winona Ryder). L'extrema ingenuïtat d’Edward i l’egoisme i els prejudicis de la gent faran que la seva adaptació no sigui gens fàcil.
Ed Wood (1994). Aquesta pel·lícula, dirigida per Tim Burton, és un biopic d’Edward Davis Wood Jr., més conegut com a Ed Wood: guionista, productor, director, actor i editor... tot alhora. Va néixer l'any 1924, era un autèntic entusiasta del cinema des de ben petit i somniava en fer les seves pròpies pel·lícules.
Tenia un caràcter somniador, però valent a l’hora, i va invertir tot el que tenia per a produir les seves pel·lícules, que van ser –una darrera d’una altra- uns estrepitosos fracasos comercials. El seu treball més recordat és la seva pel·lícula Pla 9 des de l’espai (Plan 9 from Outer Space) no per ser la seva millor obra, sinó per estar considerada la pitjor pel·lícula de la història.
Al treball de Tim Burton, Ed Wood està interpretat per Johnny Deep. El personatge està acompanyat per la seva parella, Dolores Fuller (Sarah Jessica Parker) i envoltat pel seu actor fetitxe, Bela Lugosi (Martin Landau), en un altre temps gran estrella, però ara drogoaddicte i decrèpit, per la presentadora convertida en l’actriu de terror Vampira (Lisa Marie), pel lluitador Tor Johson (George 'The Animal' Steele) i pel suposat mèdium Criswell (Jeffrey Jones).
Magnífica pel·lícula realitzada capturant la singularitat del personatge, però amb una manifesta simpatia de Burton cap a aquest somniador, perseguidor de quimeres.
Don Juan DeMarco (1994). Pel·lícula romàntica dirigida per Jeremy Leven i protagonitzada per Johnny Depp, Marlon Brando i Faye Dunaway. Combina elements de drama, comèdia i fantasia per explorar temes com l’amor, la passió i la imaginació.
Johnny Depp interpreta un jove que afirma ser Don Juan, el famós seductor llegendari. Vestit amb capa i màscara, i mostrant una confiança inusual, assegura haver conquerit més de mil dones. Quan intenta suïcidar-se després d'un desengany amorós, és internat en una institució psiquiàtrica i tractat pel Dr. Jack Mickler (Marlon Brando), un psiquiatre proper a la jubilació. El Dr. Mickler, fascinat pel magnetisme i les històries del seu pacient, comença a qüestionar el que és real i el que és imaginari. A mesura que escolta les narracions de Don Juan, el doctor també redescobreix la passió en la seva pròpia vida i el seu matrimoni amb Marilyn (Faye Dunaway).
La música juga un paper important a la pel·lícula, especialment amb la cançó Have You Ever Really Loved a Woman? de Bryan Adams, que va ser un èxit i va rebre una nominació a l’Oscar a la millor cançó original.
Sleepy Hollow (1999). Història de terror gòtic dirigida per Tim Burton.
A l’any 1799, quan la humanitat estava apunt d’enfilar el segle XIX, un detectiu de policia de Nova York, l’Ichabot Crane (Johnny Depp), defensava aferrissadament la investigació policial científica, en contraposició als simples i brutals mètodes que s’utilitzaven en aquell temps per a resoldre els casos. Per posar a prova els seus mètodes, l’enviaren a resoldre un cas terrorífic i amb una aura sobrenatural. El seu destí era Sleepy Hollow.
A Sleepy Hollow, una petita població aïllada de tot, als afores de Nova York, s’estaven produint unes morts misterioses, uns assassinats en sèrie que només tenien una cosa en comú: els cadàvers apareixien decapitats i els seus caps no es trobaven per enlloc. La població atemorida, no dubtava en atribuir aquestes morts a una intervenció demoníaca, de la mà de Hessian Horseman (Christopher Walken), un soldat germànic que havia lluitat cruelment contra els colons d’aquells indrets, fent rodar caps a tort i a dret, fins que un bon dia va caure en una emboscada, van aconseguir acabar amb ell i li van tallar el cap. Ara la gent tenia la certesa que Horseman havia tornat d’entre els morts per a venjar-se.
En les seves investigacions, Crane tindrà l’ajut de l’atractiva Katrina Van Tassel (Christina Ricci) i del seu ajudant, el jove Masbath (Marc Pickering).
Piratas del Caribe (2003). Johnny Depp ha interpretat al capità Jack Sparrow, que és el cor i l’ànima de la saga Piratas del Caribe, conegut pel seu carisma, excentricitat i habilitat per sortir-se’n en situacions aparentment impossibles i ho ha fet en 5 ocasions: Piratas del Caribe: La maldición de la Perla Negra (2003), Piratas del Caribe: El cofre del hombre muerto (2006), Piratas del Caribe: En el fin del mundo (2007), Piratas del Caribe: En mareas misterioses (2011) i Piratas del Caribe: La venganza de Salazar (2017).
La saga Piratas del Caribe és una de les franquícies cinematogràfiques més populars de Disney, que combina aventures, fantasia i humor en un món ple de pirates, màgia i misteri.
Les pel·lícules són produïdes per Jerry Bruckheimer i han estat dirigides per diferents directors al llarg de la saga, incloent-hi Gore Verbinski (tres primers lliuraments), Rob Marshall a la quarta pel·lícula i Joachim Rønning i Espen Sandberg a la cinquena entrega.
Sinopsi de la primera pel·lícula: El capità Jack Sparrow uneix forces amb Will Turner (Orlando Bloom) per rescatar Elizabeth Swann (Keira Knightley), que ha estat segrestada per la tripulació maleïda del Perla Negra, capitanejada per Hector Barbossa (Geoffrey Rush).
La seva banda sonora està composta principalment per Hans Zimmer i Klaus Badelt, la música és èpica i reconeguda mundialment, amb temes com He’s a Pirate que s’han convertit en icònics.
Descobrir el País de Mai Més (Finding Neverland, 2004). Drama biogràfic dirigit per Marc Forster i protagonitzat per Johnny Depp i Kate Winslet. Es basa en la vida de l'escriptor escocès J.M. Barrie, conegut per ser l'autor de Peter Pan.
La història segueix J.M. Barrie (Johnny Depp), un dramaturg londinenc que passa per un moment difícil després del fracàs de la seva última obra. Un dia, mentre passeja per un parc, coneix Sylvia Llewelyn Davies (Kate Winslet), una vídua amb quatre fills. Aviat, Barrie desenvolupa una estreta amistat amb la família, especialment amb els nens. Aquesta relació es converteix en una font d'inspiració per a Barrie, i gràcies a ells crea el món màgic de Peter Pan, un lloc on els nens mai creixen.
La pel·lícula explora temes com la imaginació, la pèrdua, la creativitat i l'amor, oferint una mirada íntima sobre com les experiències personals poden donar forma a les grans obres d'art.
La pel·lícula va rebre molt bones crítiques i va ser nominada a 7 Premis Oscar, incloent Millor Pel·lícula, Millor Actor per Johnny Depp i Millor Guió Adaptat. Finalment, va guanyar l'Oscar a la Millor Banda Sonora, composta per Jan A.P. Kaczmarek.
El nen Freddie Highmore, que interpreta Peter Llewelyn Davies, va impressionar tant Johnny Depp durant el rodatge que més tard el va recomanar pel paper protagonista a Charlie i la fàbrica de xocolata (2005).
Charlie i la fàbrica de xocolata (Charlie and the Chocotale Factory, 2005). Novament Johnny Deep treballa amb Tim Burton en aquesta colorista història. Charlie Bucket (Freddie Highmore) és un nen de família humil que no pot permetre’s gaires luxes, més enllà de comprar-se una xocolatina el dia del seu aniversari. Però un fred i nevat dia Charlie troba, mig cobert per la neu, un bitllet i decideix anar a la botiga i gastar-se’l en una xocolatina de Willy Wonka, la seva marca preferida. La sort li té reservat un premi: un dels 5 cupons daurats exclusius, que l’empresa ha distribuït amagat en el seu producte.
El premi consisteix en una visita a la fàbrica, acompanyat per la persona que ell triï i Charlie hi va amb el seu avi Joe (David Kelly). Allí coneixeran al propi Willy Wonka (Johnny Depp), descobriran alguns dels seus secrets més íntims i Charlie tindrà opció al gran premi que s’amagava en tota aquesta promoció.
Sweeney Todd, el barber diabòlic del carrer Fleet (Sweeney Todd: The Demon Barber of Fleet Street, 2007). Pel·lícula musical dirigida per Tim Burton que narra la història de Benjamin Barker (Johnny Depp), un bon home, barber de professió, que es converteix en una innocent víctima de la luxúria del jutge Turpin (Alan Rikman): el jutge desitja a la dona de Barker així que s’inventa una falsa acusació que el porta a la presó durant 15 anys. Quan surt en llibertat va a buscar a la seva dona, però se n’assabenta que va treure’s la vida i que la seva filla Johanna (Jayne Wisener) viu captiva de Turpin.
És llavors quan Barker canvia de nom, es fa dir Sweeney Todd i torna a la seva antiga barberia al carrer Fleet: amb la seva navalla de barber anirà assassinant a alguns dels seus clients. Gràcies a un acord al que arriba amb la seva veïna de sota, la Nellie Lovett (Helena Bonham Carter), propietària d’un negoci de venda d’empanades, Todd no té problemes en desfer-se’n dels cadàvers: aquests es converteixen ràpidament en les primeres matèries perfectes per a fer les millors empanades de carn de Londres.
Comèdia negra i sanguinària, convertida en un gran musical.
Alícia al país de las meravelles (2010). Tim Burton dirigeix aquesta versió del clàssic conte: Alícia (Mia Wasikowska) és una joveneta de dinou anys que troba molt a faltar al seu pare mort. Sempre l’havia animat a seguir els seus impulsos i a viure totes les aventures que somniés... però ara el món l’estirava cap a un matrimoni sense amor i cap aquella vida fosca i monòtona que tan poc l'atreia. Un conill blanc, gegant, que passava pels jardins en aquells moments, reconcentrat en el seu rellotge, canviaria de sobte el seu destí...
Alícia segueix al Conill Blanc i cau per un forat que es troba al peu d’un arbre: és la porta al País de les Meravelles. Allí es trobarà amb el Barreter Boig (Johnny Depp), amb la malvada Reina de Cors (Helena Bonham Carter), amb la seva bondadosa germana, la Reina Blanca (Anne Hathaway) i tot un seguit de personatges fantàstics i sorprenents que li aniran recordant a Alícia que no és aquest el primer cop que havia estat allí i li mostraran la missió que només ella pot realitzar.
Ombres tenebroses (Dark Shadows, 2012). Pel·lícula gòtica dirigida per Tim Burton amb el seu peculiar estil, on fa aparèixer bruixes i vampirs.
Trama: a la segona meitat del segle XVIII va arribar a Amèrica la família Collins, provinent de Liverpool. El fill dels Collins, en Barnabàs (Johnny Depp) aconsegueix reunir una gran fortuna, però la seva vessant de playboy el porta a cometre la seva errada més gran de tota la vida: després de seduir a Angelique Bouchard (Eva Green) li trenca el cor. El que no sap Barnabàs és que Angelique és una poderosa bruixa que es venja cruelment d’ell: li dona la immortalitat convertint-lo en un vampir per, tot seguit, enterrar-lo viu per l’eternitat.
Dos segles més tard, a l’any 1972, l’atzar fa que inesperadament pugui alliberar-se de la seva eterna presó. Llavors retorna a la mansió gòtica de la seva família, al lloc on ell havia viscut... però troba que les coses han canviat molt de com ell les recorda!
