blog de manel

Chloë Grace Moretz, pura intuició

Chloë Grace Moretz va néixer a Atlanta (Geòrgia), el 10 de febrer de 1997. La seva mare,Teri Duke, és infermera i el seu pare, McCoy Lee Moretz, és cirurgià plàstic. Chloë és la petita de cinc germans: en  Brandon, en Trevor, en Colin i l’Ethan. L'any 2002, quan la Chloë tenia tot just 4 anys es va mudar a Nova York juntament amb la seva mare i el seu germà Trevor, a fi que el noi ingressés a l'Escola Professional d'Arts Escèniques. Aquest fet va fer que de manera molt prematura la petita entrés en contacte amb el món de la interpretació: ajudava al seu germà a memoritzar les seves línies per a les audicions. Dos anys després, novament van traslladar-se, aquest cop a Los Angeles i aquell mateix 2004 va fer la seva primera aparició televisiva en dos episodis de la sèrie El guardián (The Guardian). En aquella època en Trevor va començar a fer-li de representant, tasca que encara du a terme actualment.

El 2005 ja la trobem prodigant-se en petits cameos davant les càmeres, en una TV Movie, en un episodi d’una sèrie i en tres pel·lícules. La més notable d’elles va ser The Amityville Horror (La morada del miedo) que era un remake d’una pel·lícula més antiga. No tenia cap formació interpretativa, però la seva increïble intuïció per a expressar emocions van fer d’ella ràpidament una assídua als rodatges de cinema i de televisió: quatre treballs el 2006, cinc el 2007, sis el 2008...

A aquestes alçades ja havia incorporat en el seu repertori una altra faceta com actriu: el doblatge, posant la seva veu a personatges d’animació, a pel·lícules com My Friends Tigger and Pooh: The Hundred Acre Wood Haunt o Bolt.

La seva primera gran oportunitat per a un paper important li va arribar al 2010 a l’atípica comèdia de superherois Kick-Ass

A partir d’aquest moment els seus treballs van guanyar en importància, participant en pel·lícules com Déjame entrar (2010), Hick (2011), La invenció de Hugo (2011) o Sombras tenebrosas (2012).

No va ser fins l’any 2014 que Chloë va participar en la seva primera obra teatral a Broadway amb The Library d’Scott Z. Burns, dirigida per Steven Soderbergh.

I encara té temps per a fer de model: ha participat en diverses sessions fotogràfiques per a revistes com Flaunt, Vogue, Teen Vogue, Jalouse, Marie Claire, Interview, Elle, Love Magazine... i ha estat convidada a realitzar diverses desfilades d’alta costura com la que va dur a terme per a Dior (2013). També ha rebut un premi de la firma Max Mara i un altre de la firma Elle i ha estat imatge de marca Aeropostale (2012) i Coach (2015).

Enmig d’aquesta voràgine professional ha sabut destacar per la seva participació activa en les campanyes més diverses, posant de manifest el seu activisme social: va col·laborar amb el dissenyador Stuart Weitzman amb la finalitat de recaptar fons a favor de les dones afectades pel càncer d’ovaris; va participar juntament amb l’actor Zach Galifianakis en una campanya de conscienciació sobre la SIDA; va participar a la subhasta Designer Pudsey Collection Charity Auction en benefici de la fundació d’ajuda infantil The Childen In Need Fund; va ser una de les cares visibles de l'ONG Dosomething.org, que treballa en favor dels joves més desfavorits dels Estats Units; va ser nomenada ambaixadora de bona voluntat per Unicef i ha participat en campanyes contra l’assetjament escolar com a membre de Stomp Out Bullying.

Després d’aquesta impressionant trajectòria, que a la seva edat ja compte amb 72 treballs entre cinema i televisió es considerada com l’actriu millor pagada de la seva generació i una de les 25 persones més influents del món segons la revista Times.

Kick-Ass: listo para machacar (2010). Pel·lícula d'acció amb tocs de comèdia sobre el món dels superherois, dirigida per Matthew Vaughn i basada en la sèrie de còmics del mateix nom creada per Mark Millar i John Romita Jr. La pel·lícula destaca per la seva tonalitat satírica i subversiva respecte al gènere de superherois.

La trama segueix a Dave Lizewski (Aaron Taylor-Johnson), un adolescent ordinari que decideix convertir-se en un superheroi anomenat Kick-Ass, tot i que no té superpoders. En el seu intent de repartir justícia, Kick-Ass es troba amb altres superherois com Hit-Girl (Chloë Grace Moretz) i Big Daddy (Nicolas Cage), filla i pare, que són molt més experts en la lluita contra el crim.

La pel·lícula destaca per les seves escenes d'acció molt estilitzades i per la subversió de les convencions típiques de les pel·lícules de superherois. Hit-Girl, en particular, va captar l'atenció pel seu caràcter jove i letal, interpretat de manera impressionant per la Chloë . Per aconseguir-ho va sotmetre's a un intensiu entrenament en arts marcials que va durar tres mesos i que va correr a càrrec de Jackie Chan, el famós actor i artista marcial. 

Kick-Ass va rebre crítiques positives per la seva originalitat. La pel·lícula va tenir èxit comercial i, posteriorment, es va fer una seqüela titulada Kick-Ass 2 (2013).
 

La invención de Hugo (Hugo, 2011). Pel·lícula tendre i màgica, dirigida per Martin Scorsese, que ens transporta a París, a la dècada dels ’30, en una estació de tren on un nen, l’Hugo Cabret (Asa Butterfield) viu sol després de l’accidental mort del seu pare. Al seu voltant, tot un seguit de personatges viuen les seves vides, entrecreuant-se a diari:  l’home que, des de la seva petita botiga arregla rellotges i joguines, en Pare Georges (Ben Kingsley), en presència de la seva fillola, la Isabelle (Chloë Grace Moretz), l’estirat guarda de seguretat, l’inspector Gustav (Sacha Baron Cohen), acompanyat sempre pel seu gran dòberman Maximilian, Monsieur Labisse, el llibreter (Christopher Lee), un personatge entranyable, Lisette, la florista (Emily Mortimer)... tots ells formen un magnífic collage on es desenvolupa una història amb una fotografia preciosista, una prodigiosa banda sonora de Howard Shore i unes interpretacions veritablement ben trenades i convincents.

La pel·lícula compte amb tot un seguit de cameos que, de no conèixer-se poden passar desapercebuts, com és el cas de l’aparició de Johnny Depp encarnant un pintor de carrer anomenat senyor Rouleau, a Michel Pitt com a projeccionista o el mateix Scorsese com a fotògraf.

Hugo va ser nominada a 11 categories diferents d’Oscar i, finalment, va emportar-se 5 de les estatuetes: als Millors Efectes Visuals, a la Millor Direcció Artística, a la Millor Fotografia, al Millor So i al Millor Muntatge de So.
 

Sombras tenebrosas (Dark Shadows, 2012). Pel·lícula que barreja amb molta habilitat dos gèneres ben diferents: comèdia i terror. Està dirigida per Tim Burton i es basa en la sèrie de televisió homònima creada per Dan Curtis que es va emetre a la televisió nord-americana entre 1966 i 1971.

La pel·lícula està ambientada a Collinwood, una mansió en una petita localitat de Nova Anglaterra i segueix la història de Barnabas Collins (Johnny Depp). Barnabas és un home del segle XVIII que és convertit en vampir per una amant després que aquesta el maleeixi. Després de ser enterrat viu durant més de dos-cents anys, Barnabas és despertat accidentalment al segle XX. Torna a la seva mansió, on es troba amb els seus descendents i ha de fer front als problemes que afecten a la seva família.

El repartiment també inclou a Michelle Pfeiffer, Helena Bonham Carter, Eva Green, Jackie Earle Haley, Jonny Lee Miller i Chloë Grace Moretz. La pel·lícula combina elements de comèdia, drama i terror, tot amb el toc distintiu de l'estil visual i narratiu de Tim Burton.

Jonathan Frid, l'actor que va interpretar Barnabas Collins a la sèrie de televisió original Dark Shadows, va fer un petit cameo a la pel·lícula. Va ser una agradable sorpresa per als fans de la sèrie clàssica veure l'actor original en la nova adaptació cinematogràfica.
 

Carrie (2013). Aquesta pel·lícula és la segona adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima escrita per Stephen King. Anteriorment, aquesta obra es va dur al cinema el 1976 dirigida per Brian de Palma i protagonitzada per Sissy Spacek. En aquesta segona versió  va estar dirigida per Kimberly Peirce i encapçalada per Chloë Grace Moretz com a Carrie White i Julianne Moore com a la seva mare, la fanàtica religiosa Margaret White.

La trama de Carrie se centra en Carrie White, una adolescent que viu sota l'opressió d'una mare sobreprotectora i fanàtica religiosa. Carrie descobreix que té poders de telecinesi que es manifesten quan es troba sotmesa a l'estrès o l'angoixa. A mesura que la història avança, veiem com Carrie és assetjada cruelment per les seves companyes d'institut mentre intenta comprendre i controlar els seus poders psíquics.

Aquesta nova versió de Carrie va merèixer elogis per les interpretacions de Moretz i de Moore, així com del nou enfocament que li va donar a la història, això sí, sense trair l’esperit de la novel·la de King.
 

Si decido quedarme (If I Stay, 2014). Pel·lícula dramàtica basada en la novel·la homònima escrita per Gayle Forman. Va estar dirigida per R.J. Cutler. La història segueix a Mia Hall, una talentosa violoncel·lista adolescent interpretada per Chloë Grace Moretz.

La trama gira entorn d'un tràgic accident d'automòbil que canvia la vida de Mia i la seva família. Després de l'accident, Mia es troba en un estat entre la vida i la mort i té la capacitat de presenciar els esdeveniments que succeeixen al seu voltant, mentre decideix si vol viure o morir. Durant aquest temps, Mia reflexiona sobre la seva vida, el seu amor per la música i la seva relació amb el seu xicot, l'Adam (Jamie Blackley).

La pel·lícula explora temes com l'amor, la pèrdua, la família i la presa de decisions importants a la vida. A mesura que Mia enfronta la possibilitat de quedar-se en aquest món o deixar-lo, la narrativa presenta flashbacks que revelen diferents moments clau de la seva vida. La música també té un paper destacat a la pel·lícula, ja que Mia és una talentosa violoncel·lista i la seva passió per la música és un element central en la seva identitat.

La cinquena onada (The 5th Wave, 2016). Pel·lícula de ciència-ficció dirigida per J Blakeson i basada en la novel·la homònima de Rick Yancey. La història es desenvolupa en un moment en què la Terra ha estat envaïda per extraterrestres coneguts com Els Altres i segueix a la protagonista Cassie Sullivan, interpretada per Chloë Grace Moretz.

Després de diverses onades d'invasió alienígena, que han devastat la població mundial, Cassie Sullivan es troba sola i intenta sobreviure. La primera onada va ser una apagada global de tota mena d'energia, la segona va provocar tsunamis massius, la tercera va ser una pesta mortífera i la quarta va comportar que Els Altres, els aliens, prenguessin el control dels cossos humans per usar-los com a hostes. De la cinquena ona s’han desconeix encara el contingut, però amenaça amb exterminar el que queda de la humanitat.

La trama es desenvolupa quan Cassie, després de ser separada del seu germà petit, Sammy, es compromet a rescatar-lo de les forces alienígenes. La Cassie es troba amb altres personatges, com ara Evan Walker (interpretat per Alex Roe) i el soldat Ben Parish (interpretat per Nick Robinson), amb els quals forma una aliança per lluitar contra Els Altres.

Cerebro en llamas (Brain on Fire, 2017). Pel·lícula basada en les memòries de la periodista Susannah Cahalan titulades Brain on Fire: My Month of Madness. La pel·lícula va estar dirigida per Gerard Barrett i aquest va treballar estretament amb la periodista durant la producció de la pel·lícula. La col·laboració va ser important per assegurar que la representació de l’experiència i la narrativa de la seva malaltia fos precisa i respectuosa.

La història segueix la vida real de Cahalan, interpretada per Chloë Grace Moretz al film, i la seva experiència amb una malaltia poc comuna anomenada encefalitis autoimmunitària. Cahalan, que treballava com a periodista al New York Post, va començar a experimentar símptomes inexplicables com deliris, convulsions i comportament erràtic.

A mesura que els seus símptomes es van agreujar, va ser hospitalitzada i els metges van lluitar per trobar un diagnòstic precís. La pel·lícula narra el seu viatge cap a la descoberta de la seva malaltia i la lluita per aconseguir un tractament adequat.

El film aborda temes com la salut mental, la importància del diagnòstic precís i les conseqüències de patir una malaltia molt poc comuna.

La (des)educació de Cameron Post (The Miseducation of Cameron Post, 2018). Pel·lícula dramàtica dirigida per Desiree Akhavan, basada en la novel·la homònima d'Emily M. Danforth. La història es desenvolupa a la dècada de 1990 i aborda temes relacionats amb la identitat sexual i la teràpia de conversió en una producció de cinema independent que demostra com, amb molt pocs recursos, poden fer-se grans pel·lícules .

La trama segueix a Cameron Post (Chloë Grace Moretz), una jove que és enviada a un centre de teràpia de conversió després que la descobreixin mantenint relacions sexuals amb la seva millor amiga al ball de graduació. La teràpia de conversió és un enfocament pseudocientífic i polèmic destinat a canviar l'orientació sexual d'una persona, d’homosexual a heterosexual.

En el centre de teràpia, Cameron coneix altres joves que estan passant per experiències similars. A mesura que la història avança, la pel·lícula examina les lluites emocionals i psicològiques dels personatges mentre intenten conciliar la seva identitat sexual amb les expectatives i pressions de la societat.

Aquesta obra va rebre crítiques positives pel seu enfocament sensible i honest sobre la temàtica de la teràpia de conversió i l'acceptació de la identitat sexual. Chloë Grace Moretz va rebre elogis per la seva interpretació, i la pel·lícula va ser guardonada amb el Gran Premi del Jurat a la categoria de drama al Festival de Cinema de Sundance de 2018.
 

Pasajero oculto (Shadow in the Cloud, 2020). Pel·lícula d'acció i terror ambientada en plena II Guerra Mundial està dirigida per Roseanne Liang sobre un guió de Max Landis i de la mateixa Liang i protagonitzada per Chloë Grace Moretz.

La història segueix a Maude Garrett (Chloë Grace Moretz), una oficial de les Forces Aèries Britàniques que viatja durant la II Guerra Mundial a bord d'un B-17 Flying Fortress, on Garrett embarca amb una misteriosa caixa. Al llarg del vol, es produeixen una sèrie d’esdeveniments sobrenaturals i amenaces que posen en perill la tripulació i la mateixa Garrett.

La pel·lícula és una estranya barreja de gèneres, però que la seva amalgama funciona adequadament en tot moment, fent que el seu fil narratiu atrapi a l’espectador i vagi passat pels diferents estadis de la seva història, on regna absolutament la interpretació de la Chloë, omnipresent en tot moment.

Pasajero oculto va ser presentada per primer cop al Festival Internacional de Cinema de Toronto el 2020 i va rebre, en general, bones crítiques.
 

Madre/Androide (Mother/Android, 2021). Thriller post-apocalíptic provinent d’Hulu i importat a Netflix que va ser escrit i dirigit per Mattson Tomlin, després d’haver dirigit la pràcticament desconeguda The Projectionist (2008) i d’haver estat el responsable del guió de Project Power i de Pequeño pez, dues pel·lícules amb bones valoracions.

La seva trama ens fa seguir a Georgia (Chloë Grace Moretz), una noia que acaba de descobrir que està embarassada de la seva parella, en Sam (Algee Smith), just quan al seu voltant es produeix un fet terrorífic: els androides, que des de fa molt de temps evolucionen al costat dels humans, es revolten i pretenen posar fi a tota la vida humana. La parella inicia una fugida desesperada i a contrarellotge per aconseguir arribar a la coneguda com a Terra de Ningú abans del naixement de la criatura, mentre queda a l’aire una pregunta que la Georgia llença inquieta: estaven programats per a no matar-nos. Què ha sortit malament?

Completa el repartiment Raúl Castillo, a la pell d’un informàtic que ajuda a Georgia en un moment especialment compromès.

La pel·lícula, malgrat el que podria semblar, no és tant una pel·lícula d’acció com un relat intimista, on la Chloë brilla especialment per la seva interpretació.

L’obra ha tingut una trajectòria comercial curiosa, ja que a la seva estrena a Hulu el 17 de desembre de 2021 va passar bastant desapercebuda, però després del seu llançament mundial a través de Netflix, el  7 de gener de 2022, va obtenir un gran èxit de públic, arribant en alguns moments a ocupar el primer lloc de visualitzacions.