Ciència Ficció

Westworld: l’albada de la consciència artificial

 

Queden molt lluny les primeres històries d’androides i ginoides, ingènues i primàries, on aquestes criatures tenien simplement un paper funcional i mecànic... però la nostra imaginació no va voler deturar-se i amb ella el complex món d’aquests ens, governat pel majestuós déu anomenat Intel·ligència Artificial, va trencar amb totes les muralles de contenció, arribant més enllà de tot pronòstic.

 

PRECEDENTS

L’univers cibernètic actual és hereu d’històries com la continguda a la novel·la de Philip K. Dick, Somien els androides amb ovelles elèctriques? que va esdevenir la base per a la immortal pel·lícula Blade Runner de Ridley Scott. En ella es narra com les criatures biorobòtiques anomenades Replicants han arribat a tal perfecció amb la gama Nexus, que resulta realment difícil diferenciar-los dels humans. De vegades hi ha algun Nexus que ni tan sols sap que no és humà. Tenen una data de caducitat però abans que arribi el seu darrer moment alguns d’ells volen conèixer al seu creador. Tenen moltes preguntes sense resposta...

També hi ha un abans i un després de la història que ens explica la mítica sèrie de televisió Battlestar Galàctica, en la que una civilització cibernètica, el Cylons, creada per actuar com a treballadors i per a fer la funció de soldats, es rebel·la contra la humanitat i pren el control del seu propi destí. En aquesta mateixa línia estan, per exemple, les pel·lícules de la saga de Terminator o, de manera molt més subtil, la recordada 2001, una odissea a l’espai de Stanley Kubrick.

Una especial menció mereix la actual sèrie Humans, que es troba en aquests moments engegant la seva segona temporada, i que sondeja de manera molt hàbil la fina línia divisòria que separa als humans de les màquines... perquè ben mirat aquesta línia es torna en ocasions extremadament fràgil i intangible. Una sèrie amb una bona dosi d’intriga i molt de material per a reflexionar. En aquesta ocasió tornem a acostar-nos al fenomen dels servents i serventes robòtics, amb aparença humana i amb una molt ben desenvolupada intel·ligència artificial, que interactuen amb els membres de la casa com ho faria una persona més. És possible no estimar-los? Podem actualitzar el model d'androide que tenim per un de més modern sense cap remordiment? Podem experimentar sensacions cap a ells com la gelosia, l’enveja o l’atracció sexual?  Interessants qüestions enmig d’una trama inquietant.

 

 

En aquests i en molts d’altres casos (pots remirar el meu post sobre Els androides i les ginoides al cinema) sempre trobem presents les 3 Lleis de la Robòtica, escrites fa temps per Isaac Asimov a les seves novel·les i que haurien de complir sempre tots els robots construïts per l’ésser humà:
1. Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
2. Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
i 3. Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.

A l’any 1973 va estrenar-se als cinemes la pel·lícula Ànimes de metall (Westworld), protagonitzada per Yul Brynner sobre una novel·la de Michael Crichton, un brillant novel·lista que ha fet notables incursions al món de la ciència ficció. Les seves obres han estat portades al cinema en 41 ocasions, amb títols tan memorables dins del cinema fantàstic com L’amenaça d’Andròmeda, Coma, la saga de Jurassic Park, Esfera, Timeline...  i, naturalment, Westworld. La pel·lícula del ’73 va surar per la superfície de la història sense capbussar-se veritablement en les possibilitats que s’obrien davant seu. Avui, Westworld, transformada en sèrie televisiva, torna per submergir-nos autènticament en aquesta complexa  història per arribar al fons de cadascun dels personatges que hi transiten.

 


LES GARANTIES QUE OFEREIX

La sèrie té com a productor executiu a J.J. Abrams, un autèntic visionari del cinema i de la televisió amb èxits tan notables com Felicity, Alias, Lost, Fringe...  així com els rellançaments cinematogràfics de les sagues d’Star Wars i Star Trek o la seva notable participació a la saga cinematogràfica de Missió Impossible. La seva presència a la producció és sempre una garantia de qualitat.

I si l’indicador de la producció és  important, no ho resulta menys l’elenc d’actors i actrius que hi participen. Destaquen en primer lloc dos grans noms del món de la interpretació com són l’Anthony Hopkins en el paper del Dr. Robert Ford i l’Ed Harris donant vida a l’Home de Negre. Cap dels dos no necessita cap mena de presentació. Un personatge notable i un dels principals fils conductors de la història és la Dolores Abernathy, un personatge interpretat per la jove veterana Evan Rachel Wood, que li confereix tot el misteri i la força que requereix. També destaca James Marsden, actor molt recordat pel paper de Ciclop a la saga X Men, que en aquesta ocasió dóna vida al vaquer Teddy Flood. El Dr. Bernard Lowe està encarnat per Jeffrey Wright, un actor amb 57 títols a les espatlles i la propietària del bar, la Maeve Millay, pren vida gràcies a la gran actriu britànica Thandie Newton.

Finalment una darrera dada: la presència a l’staff de Jonathan Nolan, com a productor executiu en 11 episodis, com a director en dos i com a escriptor-guionista en unes altres 11 ocasions. Nolan és molt recordat pels seus guions de Memento, El truc final, les dues parts del Cavaller Fosc i Interestellar, així com a la sèrie Person of Interest.

 

 

UNES PINZELLADES SOBRE LA HISTÒRIA

Westworld ens parla d’un parc temàtic inspirat en l’oest americà on persones amb una bona posició econòmica (que puguin pagar l’alt cost d’aquesta experiència) van a viure aventures sense límit, a experimentar sensacions que mai no podrien viure en el món exterior. Westworld està habitat per androides i ginoides, que viuen dia a dia dins dels seus bucles argumentals, històries repetitives, sempre al servei dels visitants: són els anomenats amfitrions.  Però... de què parla veritablement Westworld? Els creadors de la sèrie l’han subtitulada com “una odissea sobre l’albada de la consciència artificial i el futur del pecat”. Darrera d’aquesta sonora frase hi trobem una pista molt significativa: no se’ns parla del naixement de la Intel·ligència Artificial sinó de la Consciència Artificial, que significa el següent pas de la intel·ligència. ¿Què passa quan fem als androides a la nostra imatge i semblança i els hi aportem comportaments i respostes humanes? Podran prendre finalment consciència de la seva pròpia realitat?

Hank Stuever, crític de The Washington Post, va escriure sobre la sèrie: “és ciència ficció impecable, en estat pur, que convida a la reflexió sobre el tema de la naturalesa humana i la tecnologia, però que és alhora estranya i ombrívola”. Aquesta definició ens acosta molt a un aspecte clau de la seva essència: la història està plena de racons foscos, apartats de la visió principal, però que un cop els descobrim, ens porten a indrets inquietants, que ens interpel·len a qüestionar la humanitat i, amb ella, el seu complex de Déu.

Una sèrie de gran bellesa, intel·ligent i perfectament realitzada. Totalment recomanable!