Històries de Filadelfia

James Stewart, la perfecta imatge de l'home normal

James Stewart va néixer el 20 de maig de 1908 a Indiana, a l’estat de Pennsilvània. Va iniciar la seva carrera interpretativa als teatres de Broadway i després va conquerir Hollywood amb el seu peculiar estil interpretatiu, estil que el va portar a ser considerat com un dels millors actors de l’època daurada de Hollywood. Va encarnar el prototip de persona normal i corrent. Els seus personatges no eren herois en el sentit tradicional, però si que adoptaven sovint comportaments heroics. Eren, per sobre de tot, bones persones. 

Va tenir l’oportunitat de treballar amb els més grans directors del seu temps: Frank Capra, Ernst Lubitsch, George Cukor, Alfred Hitchcock, Anthony Mann, Cecil B. DeMille, Billy Wilder, Otto Preminger, John Ford,  Robert Aldrich, Don Siegel… van ser set dècades de grans interpretacions d’una qualitat excepcional que van deixar una empremta indeleble a la història del setè art, on podem trobar comèdies, westerns, cinema policíac, intriga, melodrames... 
 
A continuació, la meva particular selecció de 10 de les seves grans obres.
 

Mr. Smith goes to Washington. 1939. Aquesta pel·ícula, titulada Caballero sin espada a l’Estat Espanyol, va constituir la segona de les tres col·laboracions de l’actor amb el director Frank Capra. Al 1938 ja havien treballat junts en la divertida obra Viu com vulguis (You Can't Take It With You) i després encara compartirien projecte a la gran creació Que bonic és viure!

Mr. Smith goes to Washington narra una història molt en la línia del cinema que li agradava fer a Capra: un bon home, ingenu i idealista topa amb la corrupció dels poders fàctics, que volen acabar amb ell, però un home amb fortes conviccions morals i ètiques els planta cara i lluita talment com ho faria un cavaller sense espasa, amb les mans plenes només amb la veritat i amb la seva irreductible voluntat: aquest home és Jefferson Smith, el personatge interpretat brillantment per James Stewart. Aquesta interpretació li va valdre la seva primera nominació a l’Oscar com a millor actor.


Històries de Filadèlfia. 1940. L’any següent George Cukor va cridar-lo per a participar en un projecte que acabaria sent una de les joies més indiscutibles del cinema clàssic: Històries de Filadelfia. Per a construir la història Cukor va comptar, a banda d’Stewart, amb Cary Grant i Catharine Hepburn, sense cap mena de dubte tres dels més grans actors del moment. Malgrat les diverses versions que s’han fet d’aquesta història, Històries de Filadèlfia és la més brillant de totes per la brillantor de les interpretacions dels seus actors, per la direcció sempre inspirada de Cukor, pels punyents diàlegs de Donald Odgen Stewart i la inspiradora ma de Joseph L. Mankiewicz a la producció.

La història ens fa entrar en el frívol món de l’alta societat amb un sonat casament a punt de dur-se a terme, amb una ex-parella ocupada per evitar-ho i una parella de periodistes que han de cobrir l’esdeveniment. James Stewart interpreta a un dels periodistes, el jove Macauley Connor, que es troba en aquest ambient com a peix fora de l’aigua. El paper li va valdre l’Oscar a millor actor.
 

Que bonic és viure! 1946. Amb el títol de "It's a Wonderful Life" va estrenar-se una pel•lícula que canviaria els nadals cinematogràfics al llarg de molts anys. És la segona col•laboració Stewart-Capra i constitueix una peça que s’emmarca clarament dins l’obra del personal director: Stewart dóna vida a George Bailey, un jove que viu en una petita població de Bedford Falls. Somnia amb viatjar per tot el món però sempre ho ha d’ajornar, sacrificant les seves il•lusions per la gent que estima. Finalment es queda al seu poblet on crea una empresa d’emprèstits a través de la qual ajuda a molta gent... però sempre hi ha gent malvada, amb interessos perversos. En aquest cas aquesta persona està materialitzada en Mr. Potter , un especulador que –poc a poc- s’està quedant amb tota la ciutat. Potter portarà al pobre George a una situació extrema. Amb el que no contaven ni Potter ni Bailey és amb la intervenció de Clarence, un àngel de segona classe que vol guanyar-se les seves ales.
 
Una entranyable comèdia que, per una errada administrativa, va quedar lliure de drets d’autor a l’any 1974. Quan les teles van adonar-se’n d’aquesta circumstància van llençar-se sobre ella i la van programar, sistemàticament, tots els nadals, fent-se una pel•lícula inevitable per aquestes festes. Malgrat aquesta anècdota, la cinta vas guanyar-se un lloc a la història del cinema i va aconseguir 5 nominacions als Oscar, entre elles al millor director (Frank Capra) i al millor actor (James Stewart).
 

La soga. 1948. Primera col·laboració d’Stewart amb Alfred Hitchcock que va significar la primera pedra d’un conjunt de projectes plegats (La soga, La finestra indiscreta, L’home que sabia massa i Vertigen). La soga és una obra de tall forçadament teatral: tota l’acció passa en una única habitació d’un apartament i està inspirada en uns macabres fets reals que havien succeït als anys ’20: una parella d’universitaris planegen perpetrar el crim perfecte, assassinant a un company d’universitat contra el que no tenen cap motiu per a fer-li cap mal. Tanquen el cadàver en un bagul i damunt d’ell serveixen un sopar informal amb els seus convidats entre els quals es troben el seu professor de la universitat així com el pare, la tieta i la promesa del noi assassinat.

L’obra està filmada en uns llargs plans-seqüència sense cap tall. A Hitch li hauria agradat filmar tota la pel·lícula en una sola seqüència però la tecnologia no li ho va permetre. James Stewart en el paper del professor Rupert Cadell li dóna a la història en contrapunt que necessita, passant a ser un personatge clau per a la seva resolució.

 

L'invisible Harvey. 1950. És aquesta una pel•lícula tan estranya com atractiva, ingènua i àcida. Ens explica la història de Elwood P. Dowd (James Stewart), un home bondadós i amable que sempre està disposat a ajudar a tothom. És una persona molt estimada però té una peculiaritat molt marcada: va sempre acompanyat de Harvey, un conill blanc de més de dos metres d’alçada, el seu gran amic que només ell el veu.  Ningú veu a Harvey però el món es divideix en dos tipus de persones: les persones que no el veuen però que accepten amb normalitat la seva existència i que es mostren considerats amb ell, preguntant-li a Elwood per Harvey , i aquelles que s’escandalitzen amb el sol esment de la seva existència i es mostren radicalment tancats a tota especulació. La família d’Elwood preocupada per la seva salut mental decideix tancar-lo en un psiquiàtric perquè li treguin del cap aquest amic imaginari. Però... és realment imaginari?
Una pel•lícula que ens obra un món de fantasia on és possible que regni la bondat i la cordialitat honesta i desinteressada entre les persones.

 

Bend of the river. 1952. Estrenada a l’Estat Espanyol amb el títol d’Horizontes lejanos constitueix el segon dels 11 westerns del director Anthony Mann, tot un especialista en el gènere. Bend of the river narra la colonització de les terres altes d’Oregon. Aquestes colonitzacions es duien a terme a través de caravanes de carros on les famílies viatjaven amb tot el que tenien a la recerca d’una terra plena d’oportunitats. Aquestes caravanes estaven conduïdes per homes experts i aventurers, que coneixien els perills de les noves terres sense llei. En aquestes caravanes podien trobar-se tot tipus de persones, amb les més variades aspiracions i somnis, amb les personalitats més contrastades i les intencions més diverses... un nou món estava construint-se!

James Stewart va estar en tres ocasions sota la direcció de Mann: a Winchester 73, a Bend of the river i a Colorado Jim, totes tres pel·lícules molt diferents però amb una excel·lent realització i amb la solvència habitual d’Stewart i en tots els casos obres molt brillants.

 

The Glenn Miller Story. 1954. Dels colons d’Oregon passem a una pel·lícula biogràfica d’un notable personatge: Glenn Miller i la cinta que es va titular The Glenn Miller Story (coneguda a l’Estat Espanyol com a Música y lágrimas).  Novament van tornar-se a trobar Stewart i Anthony Mann per a immortalitzar els triomf i els millors anys d’un dels més notables músics de jazz de l’era del swing.

James Stewart dóna vida a un convincent Miller en una pel·lícula farcida de personatges que s’interpreten a ells mateixos (no oblidem que quan es va filmar la pel·lícula només feia tot just 10 anys de la mort del músic): Louis Armstrong, Barney Bigard, Ben Pollack o Gene Krupa en són una mostra. És també una bona ocasió per a escoltar temes tan immortals com “Moonlight Serenade”, “Chattanooga Choo Choo” o “Pennsylvania 6-5000”.

 

La finestra indiscreta. 1954. Novament el gran Alfred Hitchcock va tornar a comptar amb James Stewart per a un projecte molt personal i inquietant: La finestra indiscreta (Rear Window). El mestre del suspens va composar en aquesta ocasió una història on un fotògraf impedit per la fractura d’una cama es veu obligat a romandre tancat al seu petit apartament, amb l’única distracció que tafanejar pel pati interior les cases dels veïns que li queden al davant... ràpidament coneix les vides de totes les persones que hi habiten i també li neix la sospita que en un dels apartaments veïns s’ha produït un crim... o és tot fruit del seu avorriment?

James Stewart, que interpreta al fotògraf, suporta tot el pes de la pel·lícula omnipresent. Tot ho descobrim a partir de la seva mirada curiosa i perspicaç. Un gran treball d’Stewart i una de les obres més brillants del director.


L'home que sabia massa. 1956. Aquesta és la tercera pel·lícula del tàndem Stewart-Hitchcock que entra dins d’aquesta particular selecció. Una gran història que ja era la segona vegada que el propi Hitch l’havia portat al cinema (la primera ho va fer l’any 1934). Un matrimoni americà (James Stewart i Doris Day) viatge de vacances al Marroc juntament amb el seu fill. Allí presencien, de manera fortuïta, un assassinat i tot seguit el seu fill és segrestat.  Comença a partir d’aquest moment una intriga de mort i d’espionatge que porta a la parella a situacions extremes.

Un altre gran paper d’Stewart que en principi havia d’haver estat acompanyat novament per Grace Kelly però que, a causa de la seva retirada del món del cinema, finalment va recaure en Doris Day que fa una interpretació del tema Que serà, serà, tema que va endur-se un Oscar a la millor cançó.

 

L'home que va matar Liberty Valance. 1962. I en el darrer lloc d’aquesta tria comptem amb l’obra d’un gran mestre, John Ford, en el terreny on es trobava més còmode; el western. John Wayne interpreta al dur Tom Doniphon i James Stewart dóna vida a Ransom Stoddard, un jove advocat,  idealista i amant de la justícia, que defensa en tot moment la via legal per a resoldre els conflictes i no la de les armes. El pistoler Liberty Valance , encarnat per un jove Lee Marvin, constitueix la part malvada de la historia juntament amb la seva banda.