Andy García

Els intocables d'Eliot Ness (1987)

 

Als Estats Units dels anys ’20, en plena llei seca, les màfies i la corrupció imperaven per tot arreu. I la ciutat de Chicago tenia un dels capos més tristament cèlebre de la història: Al Capone.  El govern va decidir fer-li front atacant-lo en dues de les seves activitats delictives: el contraban d’alcohol i l’evasió d’impostos i va posar a Eliot Ness al front d’aquesta lluita. En primer lloc Ness va haver de lluitar contra la corrupció establerta que arribava a policies, polítics, advocats, jutges... i  va crear un petit grup d’homes escollits personalment per ell. No van trigar gaire a rebre ofertes de suborn que van rebutjar. Al poc temps, a l'incorruptible grup ja se’ls coneixia amb el nom de els Intocables. Va ser aquest grup el que va aconseguir tancar a la presó a Al Capone, paradoxalment no pels seus crims de sang –que no van poder-se provar- sinó per evasió d’impostos.

Se n’ha parlat força d’Eliot Ness i els seus Intocables des d’aleshores fins ara, per cine i per televisió. Va ser molt memorable la sèrie de televisió Els intocables protagonitzada per Robert Stack com a Eliot Ness, emesa als anys ’50 i ’60. Va ser més tard, a l’any 1987, quan el director Brian de Palma va encarar el projecte cinematogràfic que es titularia Els Intocables d’Eliot Ness (The Untouchables), i el va constituir sòlidament, amb una magnífica banda sonora del prolífic Ennio Morricone, un guió escrit per David Mamet i un formidable elenc d’actors: Kevin Costner com  l’idealista agent Eliot Ness, Sean Connery en la pell de l’experimentat policia Jim Malone, Andy Garcia com el jove agent i gran tirador George Stone i Robert de Niro en un histriònic i inoblidable Al Capone, en els papers principals... i amb el seu geni cinematogràfic : Brian de Palma és en primer lloc un estudiós del cinema, que no va dubtar en cap moment d’incloure homenatges als directors que el van inspirar –són memorables les múltiples referències a Alfred Hitchcock en diverses de les seves pel·lícules- i en segon lloc és un realitzador amb personalitat i un segell propi que va anar guanyant força amb el pas del temps. A Els intocables d’Eliot Ness és memorable l’escena a les escalinates del l’estació de tren, un fantàstic i molt creatiu homenatge a la pel·lícula El cuirassat Pokemkin de Sergei Eisenstein i la seva mítica escena de les escales d’Odessa.

 

 

La història, de guió impecable, li reserva a Eliot Ness un viatge iniciàtic amb totes les 12 fases observades i descrites en el  llibre La forja del heroi de Antonio Sánchez Escalonilla, fases que segueix tradicionalment tot heroi i que podem trobar a històries tan diverses com El Senyor dels Anells, Star Wars i Matrix entre moltes d’altres.

Alerta! A continuació, en blau, alguns spoilers...

Aquests punts son:
1. Presentació de l’heroi en el seu món ordinari. Comencem per veure al protagonista en la seva primera innocència. Frodo viu apaciblement a la Comarca, Luke no s’ha mogut mai d’un remot planeta i segueix una avorrida vida i Neo trampeja en una vida fosca. Ness arriba al seu destí carregat d’idees ingènues.

2. Crida a l’aventura. Frodo rep un anell que ha d’impedir que caigui en males mans, Luke veu un missatge de Leia demanant ajut i Neo rep un enigmàtic missatge a la pantalla de l’ordinador: “segueix al conill blanc”. Ness rep l’encàrrec de combatre el crim organitzat.

3. Aparició del savi. Per Frodo és Gandalf, per Luke és Obi-Wan Kenobi i per Neo ho és Morfeo. Ness troba al veterà policia Jim Malone.

4. Entrada al món especial. Frodo creua els límits de la Comarca, Luke abandona Totooine i inicia la seva instrucció i Neo escull la pastilla vermella. Ness trenca la porta de la seva primera batuda efectiva: sap que inicia un camí sense retorn.

5. La instrucció de l’heroi. Frodo rep armes, proteccions i consells a l’inici del seu viatge de mans de Bilbo, de Gandalf i d’Aragorn, Luke rep el seu sabre laser i instrucció per part Obi-Wan i de Yoda, Neo rep entrenament de Morfeo. Malone li explica a Ness com funcionen les coses a Chicago.

6. Les primeres ferides. Frodo es malferit per una fletxa d’orc a Moria, Luke perd una mà en el seu enfrontament amb Darth Vader i Neo coneix la veritable amenaça de l’agent Smith i dels sentinelles.

7. La visita a l’oracle. L’oracle de Frodo és el mirall de Galadriel a Lothlorien, el de Luke és la cova de Dagobah on s’enfronta a una imatge del seu pare i el de Neo és una vident a un edifici de Nova York.  Ness  té un oracle molt més mundà: el gàngster Frank Nitti l’amenaça amb tot allò que li pot passar a la seva família i als seus amics.

8. Descens a l’infern. Quan està apunt  de concloure el seu viatge Frodo és atacat per Ella l’Aranya i es troba a les portes de la mort, Luke descobreix qui és el seu pare i al mateix temps se n’adona que és vulnerable al costat fosc i Neo està proper a ser desconnectat per Xifra  i a morir definitivament. Ness s’encara directament a Capone i l’amenaça.

9. Desaparició del savi. Frodo es troba sol amb la seva càrrega, sense Gandalf ni Aragorn. Luke s’ha d’enfrontar al costat fosc de la força sense Obi-Wan i Yoda i Neo veu com Morfeo es capturat per Smith. Ness s’enfronta a la mort de Malone.

10. Sortida de l’infern.  El company de viatge de Frodo, Sam, l’empeny a completar la missió, Luke supera l’odi i fa que triomfi la força i Neo decideix afrontar el seu destí final. Ness gràcies a la informació que li dóna un Malone moribund va a detenir a l’únic testimoni que pot aconseguir inculpar a Capone.

11. Prova suprema i resurrecció. Per a Frodo sense cap mena de dubte la prova final és destruir l’anell, per a Luke és mantenir-se fidel a la força i per a Neo, dominar Matrix. Després d’aconseguir-ho tots tres reneixen a una nova realitat. Per a Ness la prova final és lliurar-se d’un jurat comprat i aconseguir una sentència en ferm contra Capone.

12. Retorn a la llar. Frodo torna a la Comarca, Luke es reuneix amb Leia i Han Solo i Neo empren una nova vida amb els seus nous poders. Ness marxa a la recerca d’un nou destí.

Final dels spoilers.

Els intocables d’Eliot Ness és una gran pel·lícula de ficció. No hem de buscar en ella cap mena de rigor històric en els fets descrits, tret d’una excel·lent ambientació, ni hem de creure que descriu els fets reals tal com van passar -aquesta no és una de les millors habilitats de la producció de Hollywood- però narra una interessant història policíaca amb llunyanes inspiracions en fets reals... i això ho fa increïblement bé!