Generalment, tots viatgem en tren, amb més o menys freqüència, de vegades per gaudir d’unes vacances o per plaer, d’altres per negocis o encara d’altres simplement per traslladar-nos al nostre lloc de treball. I, en ocasions, passen “coses”. Aquest post posa l’accent en aquestes coses, imprevistes i no buscades... i pensa que moltes d’elles també podrien passar-te a tu!
UN LLOC PER ARRIBAR A ESTRANYS ACORDS
En ocasions viatgem sols en tren i és llavors quan poden sortir, més fàcilment, converses espontànies amb les persones que seuen a prop nostre... a qui millor que a un perfecte desconegut per explicar-li les nostres cabòries? El fet, sovint, desemboca en una complaent conversa que no porta enlloc... encara que no sempre ha de ser així!
A l’emblemàtica pel·lícula d’Alfred Hitchcock, ESTRANYS EN UN TREN (Strangers on a Train, 1951), dos complets desconeguts, Guy (Farley Granger) i Bruno (Robert Walker), es troben fortuïtament en un tren i fruit d’una conversa intranscendent s’expliquen les seves penes: Gay vol divorciar-se de la seva dona però ella no li signa els papers i Bruno està esperant amb impaciència que el seu pare es mori per heretar, finalment, la seva herència. Quan el viatge està arribant a la seva fi, Bruno li fa una proposta a Guy molt impactant: ell assassinarà a la seva dona i per contra Guy matarà al seu pare. Amb aquest intercanvi de crims, tots dos tindran sòlides coartades i ningú no podria connectar-los mai amb la mort de l’altre, ja que no hi ha cap mena de relació entre els dos. Ens trobem davant d’un crim perfecte?
Aquesta és una torbadora trama sorgida de la ploma de la escriptora Patricia Higsmith i que el mestre dels suspens va traslladar al llenguatge cinematogràfic a la perfecció, acompanyat per la música del veterà Dimitri Tiomkin.
QUI CONDUEIX EL TREN??
Què passa quan el tren està conduït per un psicòpata suïcida?
La pel·lícula L'ÚLTIM PASSATGER (2013) ens situa a les festes de Nadal, en un tren que fa el seu darrer recorregut del dia, per les rodalies de Londres. Al tren hi ha molt pocs passatgers a aquelles hores i nosaltres ens centrem en Lewis Shaler (Dougray Scott), metge i pare d’en Max, que també viatge amb ell. Ràpidament coneixem a la resta de passatge... no costa gaire ja que el tren ha quedat pràcticament desert. Tot és normal fins que observem com el vehicle marxa a una velocitat superior a l'habitual i comença a saltar-se parades. L’horror s’inicia quan els passatgers descobreixen que algú ha buidat intencionadament el líquid dels frens i que a la cabina, el conductor no obra la porta ni dóna cap mena d’explicacions. No triguen gaire a deduir que es tracta d’un conductor suïcida i que vol estimbar el tren al final de les vies.
Aquesta és una pel·lícula que es pren la molèstia d’aprofundir en els personatges que hi apareixen, de fer-los evolucionar al llarg de la història i que dosifica l’acció, que va de menys a més, fins a culminar en una darrera mitja hora final de vertigen.
Un film que ens recorda que quan viatgem estem sempre en mans del conductor!
UNA ATURADA QUE POSA NERVIÓS A TOTHOM!
Els viatges en tren estan, malauradament, vinculats tot sovint a incidències de les més variades: retards, aturades, avaries... i en ocasions, aquestes incidències poden prendre grans dimensions.
La pel·lícula INCIDÈNCIES (2015), dirigida per José Corbacho i Juan Cruz, construeix a través del tren on viatgen els seus protagonistes, una satírica metàfora d’Espanya i de totes les seves mesquineses.
Un tren d’alta velocitat, que fa el recorregut Barcelona-Madrid, surt de la Ciutat Comtal a les 16,30 del darrer dia de l’any, amb marge sobrat per arribar a temps per a viure el canvi d’any a Madrid, però una misteriosa avaria els deixa penjats al mig del no res. Es desconeixen les causes d’aquesta aturada i la durada que pot arribar a tenir, però a fora, un fort vent i una posterior nevada de gran intensitat no fa més que encendre els ànims del viatgers.
En aquest tren, que només porta 14 persones entre passatgers i personal de la companyia, tothom comença ràpidament a interactuar , sobretot quan es produeixen “complicacions”. I en aquests moments la desconfiança i els rumors que van sorgint provoquen que aparegui el pitjor de cadascú: és en aquests moments quan aflora la xenofòbia, la incompetència tècnica, la mala comunicació per part de la companyia, la corrupció, l’egoisme, la violència, la incompetència policial...
El tercer treball de Corbacho i Cruz, després de Tapas i Cobardes, no va tenir una gran acollida de la crítica, malgrat que constitueix un altre gran exemple de que riure’s de nosaltres mateixos sempre és un gran exercici.
UN TREN MARXA SENSE CONTROL
I després de les tensions generades per la parada d’un tren enmig del no res, ara ens submergim en un cas totalment a l’inrevés: un tren ple que productes tòxics que marxa descontrolat a tota velocitat.
La pel·lícula es tracta d’IMPARABLE (Unstoppable, 2010), dirigida amb una gran solvència per Tony Scott i que ens submergeix en pura adrenalina des del mateix començament.
El tren anomenat El triple 7, de 800 metres de llargada, va carregat amb productes tòxics inflamables. Va sense passatgers i tripulat per dos maquinistes que demostren en repetides ocasions la seva ineptitud i els seus irresponsables incompliments en matèria de seguretat. Una sèrie d’errades culmina amb una acció que contradiu totes les normes possibles: posen el tren a pas d’home i baixen tots dos per accionar la palanca de desviament de rails que es troba al costat de la via. Per un cúmul de circumstancies, el tren s’accelera i avança fora de control, cada cop a més velocitat i sense cap tripulant... En sentit contrari avança un comboi ple d’escolars i un altre tren, el tripulat per Frank (Denzel Washington) i Will (Chris Pine) que estan traslladant-se a un poblat de Virgínia. Aquests homes tindran molt a veure en l’intent final per evitar una gran catàstrofe, sota l’atenta mirada de la cap de tràfic, Connie (Rosario Dawson).
El més esfereïdor de la història és que la pel·lícula està basada en un fet real: l'incident CSX 8888.
POT DESAPARÈIXER UNA PERSONA EN PLE VIATGE?
Estaríem tots d’acord que un tren en marxa no seria de cap manera el lloc més adient perquè desaparegués una persona sense deixar-ne cap rastre, però sota la premissa de que d’alguna manera això és possible, es desenvolupa la pel·lícula d’Alfred Hitchcock, The Lady Vanishes, estrenada a l’estat espanyol com ALARMA EN EL EXPRESO (1938).
La trama s’inicia amb una jove anglesa, la Iris Henderson (Margaret Lockwood) viatjant amb el tren Transcontinental Express. En una parada obligada pel mal temps, coneix a una institutriu també anglesa, la Sra. Froy. Juntes tornen a pujar al tren on comparteixen compartiment i més tard van a prendre un té al vagó restaurant. De tornada al seu compartiment la Iris es queda adormida i quan es desperta tothom nega haver vist a la Sra. Froy: les persones del seu compartiment, la gent del restaurant i la resta de passatgers afirmen no haver vist en cap moment a aquesta senyora... però la Iris està segura del que ha vist i no pararà fins a resoldre el misteri.
Ens trobem davant d’un Hitchcock que no acaba de perdre un cert toc de comèdia al llarg de la pel·lícula, però que va submergint-se en una intriga cada cop més present, per acabar amb una llarga seqüència d’acció. Com ha de passar en aquestes trames, no resolem tots els misteris fins al final de la pel·lícula.
DROGUES I DELICTES AL TRANSSIBERIÀ
El viatge amb el tren transsiberià és una autèntica aventura. Se surt de la Xina, es creua tota Mongòlia per arribar fins a Moscou, a través de la línia fèrria més llarga del món: un viatge de 9288 quilòmetres, creuant 8 fusos horaris.
A la pel·lícula TRANSSIBERIAN (2008), dos cooperants americans, en Roy (Woody Harrelson) i la Jessie (Emily Mortimer), tornen cap a casa després d’haver estat duent a terme una tasca humanitària a Pequin i decideixen fer-ho pel camí llarg, amb un plàcid i llarg viatge per les estepes siberianes, però les coses no acabaran sortint com ells esperen i es veuran involucrats en un cas de tràfic de drogues, sota l’astuta mirada del detectiu de policia Grinko (Ben Kingsley).
La pel·lícula, una coproducció d’Espanya, Regne Unit, Alemanya i Lituània, compte també amb la presència d’Eduardo Noriega i de Kate Mara, sota la direcció de Brad Anderson, un director que ha intercalat treballs cinematogràfics a la seva vasta experiència televisiva . Es una pel·lícula lleugerament inspirada en Pànic al Transsiberià (Horror Express, 1973) una obra emmarcada en el cinema de terror que va comptar amb la presència de Christopher Lee, Peter Cushing, Alberto de Mendoza, Telly Savalas i l’actriu catalana Silvia Tortosa.
QUAN EL TREN ESDEVÉ UNA METÀFORA
En ocasions, el que pot succeir dins d’un tren esdevé alguna cosa intangible: té a veure amb la dignitat i amb les reivindicacions d’unes persones o, fins i tot, de tot un país.
El último tren és una tendra i combativa coproducció d’Argentina, Espanya i Uruguai, estrenada a l’any 2002. En ella veiem com l’estat d’Uruguai vol vendre a una multinacional dels Estats Units la darrera locomotora a vapor del país, la 33, una peça única. Hi ha, però, tres antics treballadors dels ferrocarrils, ara ja retirats, que no estan disposats a permetre-ho sense presentar lluita, així que decideixen segrestar la màquina i dur a terme un darrer i desesperat viatge a cap lloc, amb una sola consigna: El patrimoni no es ven!
La pel·lícula està protagonitzada per Héctor Alterio, en el paper del Professor, Federico Luppi és Pepe i Pepe Soriano és Dante. Tots ells encarnen a tres homes als que l’edat no els ha restat ni un gram de capacitat combativa i la història ens parla, a més, de com l’esforç d’uns pocs pot germinar i donar els seus fruits. Diego Arsuaga va escriure i dirigir aquesta interessant mostra de comèdia compromesa.
UN ASSASSINAT EN PLE VIATGE
Un tren també pot ser un lloc ideal per perpetrar un assassinat . En un llarg viatge seran moltes les ocasions que es presentaran... només cal esperar el moment oportú.
Aquest fet no podia passar desapercebut a la cèlebre escriptora de misteri Agatha Christie, tan aficionada a tancar un nombrós grup de persones en un mateix entorn, aconseguir que totes i cadascuna d’elles aparegui com a sospitosa en algun moment per a fer, a l’escena final, que totes es reuneixin en una habitació on es descobreix qui ha estat el veritable assassí.
Per aconseguir-ho necessitava crear uns personatges amb altes capacitats deductives, que poguessin lligar caps en les complicades trames on es veien immersos. En primer lloc, Hércules Poirot, l’observador detectiu belga que va protagonitzar 33 novel·les i 50 relats curts. En segon lloc tenim a Miss Marple, una dama britànica amb un gran poder deductiu, fonamentat en el seu coneixement de la naturalesa humana, que va ser el centre de13 novel·les i diversos relats curts. i finalment, Tommy i Tuppence Beresford, un matrimoni de detectius que van unir les seves habilitats en 5 novel·les.
A l’obra ASSASSINAT A L'ORIENT EXPRESS, el detectiu Poirot ha d’investigar un assassinat que s’ha produït dalt del tren que uneix Istanbul amb Londres. La quantitat de passatgers és molt limitada i sembla que tots tenien alguna relació amb la víctima... Una història que va ser portada al cine a l’any 1974 amb un repartiment d’autèntic luxe: Albert Finney com el detectiu Poirot, Lauren Bacall, Ingrid Bergman, Jacqueline Bisset, Sean Connery, Anthony Perkins, Vanessa Redgrave, Richard Widmark, Michael York... tot un luxe!
UN PSICÒPATA DALT DEL TREN
De totes les vivències possibles, una de les més terrorífiques és la d’estar tancat en un tren amb un psicòpata assassí que està matant tot el que es troba per davant. No hi ha sortida possible!
Amb aquesta premissa tan suggerent es desenvolupa EL TREN DEL TERROR (Terror Train, 1980) on un grup d’estudiants de medicina decideixen celebrar el Cap d’Any fent un recorregut en tren, enmig d’una esbojarrada festa de disfresses. Entre aquests estudiants està l'Alana Maxwell, interpretada per una joveníssima Jamie Lee Curtis que estava guanyant-se a pols el títol de la reina del crit, després d’haver iniciat una saga cinematogràfica tan pròdiga com Halloween. Un altre passatger és en Kenny Hampson (Derek McKinnon), un jove desequilibrat que busca venjar-se d’una broma que va patir anys enrere... matant a tots aquells que hi van participar. Ni la seva disfressa de Groucho Marx li resta dramatisme al seu aire torbador.
És una pel·lícula considerada de sèrie B, però també és una de les precursores de pel·lícules posteriors com Scream o Se lo que hicisteis el último verano.
COM ENFRONTAR-SE A UN VIRUS MORTAL?
I per finalitzar, passem a paraules majors: la inevitable propagació d’un virus indeturable!
EL PONT DE CASSANDRA (The Cassandra Crossing, 1976) és una pel·líula dirigida per George P. Cosmatos, director que més tard realitzaria films tan eclèctics com Rambo II, Cobra, Leviathan o Tombstone, la llegenda de Wyatt Earp.
La història ens descriu una situació extrema i terrible: a Londres, un terrorista contagiat per un virus mortal puja a un tren amb més de 1000 passatgers. El contagi és inevitable i, ràpidament, comencen a aparèixer infectats. El govern envia a dalt del tren a dos científics per que avaluïn la situació, el doctor Jonathan Chamberlain (Richard Harris) i la seva dona (Sophia Loren) sota la direcció del coronel Mackenzie (Burt Lancaster). El resultat no pot ser més contundent: totes les persones que viatgen en el tren han de morir i la opció més bona és destruir el tren al seu pas pel Pont de Cassandra.
Una mostra més de cine catastrofista, en una època en que el gènere estava en el seu punt més alt. Recordem Aeroport (1970, L’aventura del Poseidó (1972), Terratrèmol (1974), El colós en flames (1974)... farcida de notables actors i actrius en papers secundaris com Ava Gardner, Martin Sheen o O.J. Simpson.
I aquest post s’acaba aquí. Si, és cert que podria haver parlat d’aquelles mítiques baralles en el sostre del tren. Com oblidar moments tant intensos? Recordes la baralla que té Ethan Hunt (Tom Cruise) a Mission: Impossible (1996)? I la que protagonitza James Bond (Daniel Craig) a Skyfall? O la d’Spider-man (Tobey Maguire) lluitant contra Octopuss a Spider-Man 2 (2004)? I encara la de Wolverine (Hugh Jackman) a Wolverine: Immortal (2013) o la del jove Indiana Jones (River Phoenix) a Indiana Jones i la última cruada (1989)?
Però no tot han de ser baralles... també tindrien un espai els esbojarrats Germans Marx a Els germans Marx a l’Oest (1940), pujats a un tren i cridant allò de “més fusta! És la guerra!” o a l’oda a la màgia del nadal i a Santa Claus a la pel·lícula d’animació Polar Express (2004).
I els trens més sobrenaturals? Segur que recordes aquell fantasma que a Ghost (1990) anava saltant de tren en tren en un vagar etern, però potser no coneixeràs una altra notable pel·lícula: el Doctor Terror en la que un sinistre personatge (Peter Cushing), puja al vagó d'un tren, els tira les cartes a tots els viatjants del seu compartiment i els narra les més esgarrifoses morts sobrenaturals, a cadascú la seva... una companyia no gaire grata!
Finalment, una breu referència a les llargues esperes que generaven aquelles atrotinades màquines de vapor que creuaven, pesadament, el territori nord-amerià a finals del segle XIX i que arribaven fins al llegendari far west: High Noon (Solo ante el peligro, 1953) o Hasta que llegó su hora (1968) tenen notables seqüències on el tren, que està per arribar, passa a ser el protagonista involuntari de la història.
Segur que a tu ja se t’estan venint al cap molts altres exemples! Em temo que la llista seria massa llarga i esgotadora, així que aquestes seran, potser, objecte d'un altre post!
