biografia

George Clooney


George Timothy Clooney va néixer a Lexington (Kentucky) el 6 de maig de 1961, fill de Nick Clooney, periodista i presentador de televisió a Cincinnati i de Nina Bruce Warren, miss Lexington i regidora. Clooney té una germana un any més petita anomenada Adelia (Ada) i un entorn molt proper al món de la interpretació: el seu oncle José Ferrer va ser actor i va guanyar un Oscar a Millor Actor l’any 1950 per la pel·lícula Cyrano de Bergerac. També té una tieta actriu i cantant, la Rosemary Clooney i dos cosins, Miguel Ferrer i Gabe Ferrer.

En el seu còctel genètic té ascendència irlandesa, alemanya i anglesa i una avant-passada seva, la Mary Ann Sparrow era germanastra de Nancy Hanks, la mare del president Abraham Lincoln.

George Clooney va iniciar els seus estudis al Blessed Sacrament School a Ford Mitchell (Kentucky), després es va traslladar a Ohio, assistint al St. Michaels School de Columbus i encara va passar per l’escola pública Western Row Elementary School i la St. Susanna School totes dues a Mason (Ohio) i quan cursava setè grau van tornar cap a Kentucky i allí va anar a l’Augusta High School.

Seguint amb la seva discontinua trajectòria d’estudiant va assistir a la Northern Kentucky University (1979-1981) per a estudiar periodisme televisiu i encara va passar breument per la University of Cincinnati, malgrat que no va arribar a graduar-se en cap de les dues.

Va marxar a Los Angeles l’any 1982 amb la voluntat de ser actor i va començar a enviar currículums i a presentar-se a càstings.  Mestre tant va treballar amb les ocupacions més diverses: a la construcció, com a fuster, venent assegurances, a la indústria del tabac, venent sabates... i els primers papers van anar caient a poc a poc, com actor secundari, principalment en sèries televisives i a TV movies. Van ser uns anys de petites aparicions fins a l’any 1996, quan Robert Rodríguez li va oferir el paper protagonista en una gran producció: Obert fins a la matinada, una road movie vampírica, coescrita i coprotagonitzada per Quentin Tarantino.

A l’any 1998 va protagonitzar la pel·lícula Un embolic molt perillós (Out of Sight) dirigida per Steven Soderbergh i d’aquí va néixer una bona amistar entre tots dos. Gracies a això van fundar junts la societat Section Eight Productions, amb l’objectiu de poder produir pel·lícules independents, encara que no fossin necessariament èxits de públic. Així veuen la llum pel·lícules tan dispars com Bienvenidos a CollinwoodInsomni, Ocen's Eleven, Ocean's Twelve, Confesiones de una mente peligrosa, Syriana, Michael Clayton... En paral·lel, Soderbergh torna a dirigir a Clooney a Ocean’s Eleven, Solaris, Ocean’s Twelve, El bon alemany i Ocean’s Thirteen. Entre els anys 2001 i 2009 van produir 18 pel·lícules.

La seva gran inquietud va portar Clooney a fundar amb el seu bon amic Grant Heslov una altra societat productora: Smokehouse Pictures. Era l’any 2006. Aquesta companyia es movia també pels mateixos preceptes que la Section Eight. En aquest cas, Clooney va treure el nom de la societat del rètol d’un restaurant situat al davant de la Warner a Burbank Califòrnia del qual n’era client habitual.

Clooney ha estat sempre una persona compromesa políticament i socialment. El 2001 va ajudar a les víctimes de l’11S i als anys 2004 i 2005 als afectats per l’huracà Katrina. En el camp més polític, l’any 2003 va prendre posició contra la guerra d’Iraq i el 2006 va mobilitzar-se contra el genocidi de Darfur, al Sudan, arribant a ser rebut pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Per aquesta mateixa causa a l’any 2012 va ser arrestat juntament amb el seu pare, per protestar davant l’ambaixada del Sudan a Washington contra el govern de Khartum. Reconegut demòcrata, va donar un obert suport a Barack Obama a les eleccions del 2008.


Al llarg de la seva carrera, ha rebut vuit nominacions als premis de l'Acadèmia, guanyant-ne dues: Millor actor secundari per Syriana el 2005 i com a coproductor de la Millor pel·lícula per Argo el 2012 sent una de les tres úniques persones que han estat nominades en sis categories diferents als premis de l'Acadèmia (Millor pel·lícula; Millor director; Millor guió original; Millor guió adaptat; Millor actor protagonista; Millor actor secundari), després de Walt Disney i Alfonso Cuarón,i només superat per Kenneth Branagh, que ha estat nominat en set categories diferents. Clooney ha rebut tretze Globus d'Or guanyant quatre premis per les seves actuacions a O Brother. Where Art Thou? (2000), Syriana (2005) i The Descendants (2011), així com per la seva producció Argo (2012). També va rebre el Premi Cecil B. DeMille el 2015. Ha rebut nou nominacions als BAFTA, catorze nominacions als Premis del Sindicat d'Actors de Cinema i tres nominacions als premis Primetime Emmy.

Darrera la seva dilatada carrera deixa (a 2023) un llegat de 83 treballs interpretatius entre cinema i televisió, s’ha posat a la direcció 12 vegades i 59 cops com a productor. Un gran llegat que encara s’està fent més i més gran.

 

Obert fins a la matinada (From Dusk Till Dawn, 1996) Pel·lícula de culte del gènere de terror i acció dirigida per Robert Rodriguez i escrita per Quentin Tarantino. Tarantino va escriure el guió d’aquesta pel·lícula mentre dirigia Pulp Fiction. Aquesta obra es va convertir ràpidament en un èxit, pel seu estil únic i la seva combinació de gèneres. La pel·lícula és una experiència salvatge i sanguinolenta que barreja elements de thriller, acció, vampirs i comèdia negra.

La història segueix a dos germans criminals, Seth (George Clooney) i Richard Gecko (Quentin Tarantino), que han comès un robatori i estan escapant de la policia. Després d'una sèrie d'assassinats brutals, per aconseguir escapar de les autoritats, prenen com a hostatges a una família que es dirigeix a Mèxic. La família consta del pare, Jacob (Harvey Keitel), el fill Scott (Ernest Liu) i la filla Kate (Juliette Lewis). Els Gecko obliguen la família a entrar a Mèxic amb ells. Però, quan arriben al Titty Twister, un bar de carretera aparentment normal, les coses prenen un gir sorprenent i aterrador. Resulta que el bar és un nínxol de vampirs assedegats de sang, i la gent que hi anava a parar havia de defensar-se desesperadament contra aquestes criatures.

Salma Hayek interpreta el paper de Satanico Pandemonium, la sensual i letal vampira que fa una memorable actuació al Titty Twister. El seu ball amb una serp va ser una de les escenes més icòniques de la pel·lícula i es va convertir en un moment clàssic del cinema de culte.

Aquesta pel·lícula va ser la primera en la que George Clooney va tenir un paper protagonista després de la seva llarga experiència televisiva. Li va significar una transició crucial per a la seva carrera, ajudant-lo a passar de la televisió al cinema.

Obert fins a la matinada és coneguda per la seva trama inesperada i el canvi sorprenent de gènere a mitja pel·lícula, passant d’una road movie amb fugitius de la policia a una pel·lícula de vampirs. La pel·lícula va ser un èxit de taquilla i la combinació de les habilitats de direcció de Robert Rodriguez i del guió de Quentin Tarantino va crear una pel·lícula única i memorable per als amants del cinema d'acció i de terror.
 

Un día inolvidable (One Fine Day, 1996). Es tracte d’una comèdia romàntica dirigida per Michael Hoffman i protagonitzada per George Clooney i Michelle Pfeiffer en els papers principals.

La història de la pel·lícula se centra en dos professionals que viuen a Nova York i que es troben en una situació inesperada. Jack Taylor (George Clooney) és un periodista, i Melanie Parker (Michelle Pfeiffer) és arquitecta. Els dos tenen molta feina i problemes personals. Un dia, els seus fills es queden sense cuidador perquè els seus cangurs no poden cobrir-los aquell dia, i això els obliga a col·laborar plegats, tot intentant conciliar les seves responsabilitats professionals amb les necessitats dels seus fills.

A mesura que passa el dia, Jack i Melanie es coneixen millor i comencen a desenvolupar una connexió especial. La pel·lícula narra les estressants situacions per les que passen i els obstacles que han de superar mentre intenten sobreviure a aquell atípic dia i alhora navegar per les seves complicades vides professionals. Això condueix a una història d'amor que es va desenvolupant al llarg d’aquell dia inoblidable.

Aquesta obra va ser filmada principalment a Nova York, i la pel·lícula captura molts llocs emblemàtics de la ciutat, com el Central Park i el seu Zoològic, la Terminal Grand Central i altres llocs coneguts. La història que es narra i la ciutat de Nova York són dos elements indissociables.

Un día inolvidable té una important banda sonora amb cançons com For the First Time de Kenny Loggins i Have I Told You Lately de Van Morrison. La música és l’ideal complement d’aquesta romàntica història.

El pacificador (The Peacemaker, 1997). Pel·lícula d'acció dirigida per Mimi Leder que té com a protagonistes a George Clooney i a Nicole Kidman en els papers principals. Aquesta obra va contribuir a consolidar George Clooney com una de les grans estrelles de Hollywood.

La trama de la pel·lícula se centra en una amenaça nuclear. Un tren rus que transporta armes nuclears és robat per terroristes bosnians. La doctora Julia Kelly (Nicole Kidman), tècnica nuclear, i el tinent-coronel Thomas Devoe (George Clooney), un oficial de l'exèrcit dels Estats Units, són enviats per rastrejar les armes i prevenir un cataclisme global.

Aquesta història es desenvolupa a través d’una sèrie de seqüències d'acció d'alt impacte, a mesura que Kelly i Devoe intenten seguir la pista dels terroristes a través de diferents països i situacions perilloses. Els dos han de superar les seves diferències personals i professionals mentre col·laboren per evitar un desastre nuclear. La pel·lícula combina intriga política i acció espectacular, amb l'objectiu de mantenir l'interès dels espectadors durant tota la trama.

La pel·lícula fa referència a la Guerra Freda i al fet que les armes nuclears russes podrien caure en mans equivocades. Aquesta preocupació era real en l'època en què es va estrenar la pel·lícula, ja que la Guerra Freda havia acabat recentment.

El pacificador va guanyar l'Oscar als millors efectes visuals en la 70a Cerimònia dels Oscars.

Un embolic molt perillós (Out of Sight, 1998). És una pel·lícula que barreja una història de robatoris amb una molt particular història d’amor, dirigida per Steven Soderbergh i basada en la novel·la del mateix nom, de l'escriptor Elmore Leonard. La pel·lícula està protagonitzada per George Clooney com a Jack Foley i Jennifer Lopez com a Karen Sisco.

La trama gira entorn de Jack Foley, un lladre de bancs amb un bon nombre de robatoris sobre les seves espatlles que, després d'escapar de la presó, reprèn la seva carrera delictiva i en la seva trajectòria es creua amb Karen Sisco, una oficial de policia federal. Aquest encontre marca l’inici d’una singular relació entre tots dos.

La química que es crea entre George Clooney i Jennifer Lopez és una de les claus de l’èxit de la pel·lícula. També compta amb un repartiment impressionant, que inclou actors com Ving Rhames, Don Cheadle, Albert Brooks i Dennis Farina, amb fugaces aparicions de Nancy Allen, Samuel L. Jackson i Michael Keaton. El cameo de Keaton a la pel·lícula com l'agent Ray Nicolette, és especialment significatiu  perquè es tracta d’un personatge que ja va interpretar a la pel·lícula Jackie Brown (1997), dirigida per Quentin Tarantino i basada en una altra novel·la d'Elmore Leonard. Això va crear una petita connexió entre les dues pel·lícules i una picada d’ullet per a l’espectador perspicaç.

Elmore Leonard, l'autor de la novel·la en què es basa la pel·lícula, va estar molt satisfet amb la versió cinematogràfica de Soderbergh. De fet, va dir que considerava Out of Sight la millor adaptació d'una de les seves obres. Això és notable, ja que Leonard era conegut per ser molt crític amb les adaptacions de les seves novel·les.

La banda sonora de Out of Sight va ser composta per David Holmes i va contribuir significativament a l'ambient de la pel·lícula.
 


Ocean’s Eleven
(2001). Pel·lícula de robatoris i d’intriga dirigida per Steven Soderbergh i protagonitzada per un repartiment d'estrelles encapçalat per George Clooney, Brad Pitt, Matt Damon, Andy Garcia, Julia Roberts i molts altres actors talentosos.

La trama de la pel·lícula gira entorn de Danny Ocean (George Clooney), un expert en robatoris que acaba de sortir de la presó i decideix realitzar el que podria ser el robatori més audaç de tots els temps. El seu objectiu és robar simultàniament els tres principals casinos de Las Vegas, propietat de Terry Benedict (Andy Garcia), un home poderós i perillós que també és l'actual amant de l'ex-dona de Danny, la Tess (Julia Roberts). Per portar a terme aquest ambiciós treball, Danny recluta a deu experts en diferents àmbits, entre ells, Rusty Ryan (Brad Pitt) i Linus Caldwell (Matt Damon).

La pel·lícula se centra en l'elaboració del pla per robar els tres casinos: el Bellagio, el Mirage i el MGM Grand i aconseguir així més de 150 milions de dòlars en efectiu, que es troben en una caixa forta soterrada a més de 90 peus sota terra. Els personatges principals han de superar nombrosos obstacles i desafiaments per aconseguir el seu objectiu.

La pel·lícula es caracteritza pel seu estil elegant, el seu ritme àgil i els seus diàlegs ràpids i enginyosos, així com un muntatge creatiu que mostra l'execució del pla de manera detallada i captivadora.

Ocean's Eleven era un remake de la pel·lícula de 1960 La cuadrilla de los once (Ocean’s Eleven) protagonitzada pel clan Sinatra al complet: Frank Sinatra, Dean Martin, Sammy Davis Jr., Peter Lawford i Angie Dickinson. Al mateix temps, la versió moderna va tenir dues seqüeles: Ocean's Twelve (2004) i Ocean's Thirteen (2007). A més, va haver un remake femení titulat Ocean's Eigth (2018), que va estar protagonitzat per Sandra Bullock, Cate Blanchett, Anne Hathaway i altres importants actrius.
 

El bon alemany (The Good German, 2006). Barreja de drama i intriga dirigida per Steven Soderbergh i basada en una novel·la homònima de Joseph Kanon que es desenvolupa durant la postguerra de la Segona Guerra Mundial a Berlín. La pel·lícula és notable pel seu estil cinematogràfic que imita el cinema de l'època que representa, ja que està filmada en blanc i negre i utilitza tècniques de producció de la dècada dels ‘40.

La història de The Good German té lloc a Berlín després de la caiguda del Tercer Reich. El periodista Jake Geismer (George Clooney) arriba a la ciutat per cobrir la Conferència de Potsdam. Allà, es troba amb la seva antiga amant, Lena Brandt (Cate Blanchett), que ara està casada amb un científic alemany sospitós de crims de guerra, anomenat Emil Brandt (Christian Oliver). Quan un cos apareix mort en el riu Spree i es descobreix que és un oficial de l'exèrcit dels Estats Units amb connexions amb Emil Brandt, Jake es veu involucrat en una investigació complexa. Amb l'ajuda de Tully (Tobey Maguire), un sergent de l'exèrcit dels Estats Units amb un passat obscur, Jake intenta resoldre el misteri mentre es desenvolupa un teixit de traïcions i secrets.

La trama de la pel·lícula reflecteix les tensions i les rivalitats de l'època de la postguerra a Berlín, quan les potències aliades estaven dividides i les investigacions sobre els crims de guerra nazis eren una prioritat.
 



Cremeu-ho després de llegir-ho
(Burn After Reading, 2008). Estem davant d’una extraordinària comèdia negra amb l’inconfusible segell dels germans Coen , el Joel i l’Ethan, en una crítica sarcàstica sobre la paranoia i l’estupidesa humana, enmig d’un embolic relacionat amb secrets d’espionatge sense cap importància.

La història comença quan un agent de la CIA, Osborne Cox (John Malkovich), és forçat a jubilar-se i decideix escriure les seves memòries. Però les coses es torcen quan la seva esposa, Katie (Tilda Swinton), copia els seus arxius en un CD i el perd accidentalment en un gimnàs. El CD cau a mans d'un empleat del gimnàs, Chad Feldheimer (Brad Pitt), i de la seva companya de treball, Linda Litzke (Frances McDormand). Creient que el CD conté informació valuosa, intenten extorsionar a Osborne Cox.

Paral·lelament, també tenim al marit de Linda, Ted (Richard Jenkins), un home insegur i amb una creixent obsessió per Linda, i Harry Pfarrer (George Clooney), un agent de la CIA que manté una relació amb Katie, l'esposa de Cox. La trama es complica a mesura que tots aquests personatges es creuen i els secrets surten a la llum.

Joel i Ethan Coen van expressar que estaven emocionats de treballar amb tots els actors del repartiment, ja que consideraven que tenien un repartiment de somni. Van gaudir especialment treballant amb Brad Pitt, George Clooney i Frances McDormand, tots els quals ja havien treballat amb ells en altres pel·lícules.

Los hombres que miraban fijamente a las cabras (The Men Who Stare at Goats, 2009) Comèdia basada en una obra de no-ficció escrita per Jon Ronson i dirigida per Grant Heslov. La història explora les investigacions reals de l'exèrcit dels Estats Units sobre la guerra psíquica i la utilització de recursos paranormals en les operacions militars.

La pel·lícula segueix a Bob Wilton (Ewan McGregor), un periodista que està passant per una crisi personal i professional. Un dia, coneix a Lyn Cassady (George Clooney), un home que afirma ser un exmembre d'una unitat especial de l'exèrcit dels Estats Units, coneguda com a L'Exèrcit del Nou Naixement. Aquesta unitat es dedica a investigar habilitats paranormals com la telepatia, la visió remota i la hipnosi per utilitzar-les en operacions militars.

Cassady relata les seves pròpies experiències dins de l'exèrcit, incloent la seva formació sota el comandant Bill Django (Jeff Bridges) i les operacions especials en què va participar, com ara intentar matar a cabres amb la ment. També té un paper rellevant Larry Hooper (Kevin Spacey), un altre oficial de l’Exercit del Nou Naixement amb una visió diferent a la de Django. Bob decideix seguir Cassady en la seva missió actual a l'Iraq, on es descobreixen secrets i es revelen les veritables capacitats de l'Exèrcit del Nou Naixement.

La pel·lícula està ambientada en una mena d'univers absurd, on es barregen els elements de comèdia, sàtira política i una trama pseudohistòrica, sobre les operacions paranormals de l'exèrcit dels Estats Units. Los hombres que miraban fijamente a las cabras es basa en una combinació de fets reals i elements de ficció, i ofereix una mirada humorística a una part poc coneguda de la història militar dels Estats Units.

Monuments Men (2014). Aquesta pel·lícula, combinació de drama, comèdia i narració històrica, va estar dirigida i protagonitzada per George Clooney, qui també va coescriure el guió, per tant és una autèntica obra d’autor. Parteix de la base del llibre The Monuments Men: Allied Heroes, Nazi Thieves, and the Greatest Treasure Hunt in History de Robert M. Edsel  i se centra en els esforços d'un grup d'homes i dones que es coneixen com els Monuments, Fine Arts, and Archives (Monuments Men) per la tasca que van dur a terme per protegir i recuperar obres d'art robades pels nazis durant la Segona Guerra Mundial, jugant un paper crucial en la recuperació d'art i en la preservació de la cultura europea.

La pel·lícula està ambientada durant els últims dies de la Segona Guerra Mundial i segueix a un petit grup d'experts en art, arquitectura i biblioteca que es reuneixen amb la seva missió de rescatar obres d'art importants que els nazis havien confiscat i amenaçaven amb destruir. Els Monuments Men es troben amb desafiaments gegants mentre es desplacen pel camp de batalla per trobar i recuperar les obres d'art més preuades d'Europa.

A part de George Clooney, el repartiment de la pel·lícula inclou altres famosos actors com Matt Damon, Cate Blanchett, Bill Murray, John Goodman, Jean Dujardin i Hugh Bonneville. Cada actor interpreta un membre del grup dels Monuments Men, i la química entre ells contribueix a l'encant de la pel·lícula.

Monuments Men explora temes com la importància de la preservació de la cultura i l'art, fins i tot en temps de guerra. També posa de manifest els dilemes ètics relacionats amb la priorització de vides humanes enfront de béns culturals.

Aquesta pel·lícula ens ofereix un recordatori de les heroiques accions d'aquest grup d'individus i de la importància de l'art i la cultura en la història mundial.
 

Tomorrowland: el mundo del mañana (Tomorrowland, 2015). Pel·lícula de ciència-ficció i aventures dirigida per Brad Bird que combina elements de ciència-ficció amb una visió optimista del futur i de la creativitat humana. La seva història gira al voltant d'una jove inventora i un viatger del temps que busquen un lloc misteriós anomenat Tomorrowland. La direcció de Bird va cridar l’atenció, ja que fins aquell moment era principalment conegut com a director d’animació de Pixar.

La història comença amb Frank Walker (George Clooney), un inventor desil·lusionat que recorda la seva joventut quan va tenir l'oportunitat d'entrar a Tomorrowland, una ciutat futurista i secretament ubicada en una dimensió paral·lela. Frank, quan era jove (Thomas Robinson), va ser convidat a Tomorrowland per una nena brillant anomenada Athena (Raffey Cassidy), que va descobrir el seu geni per la ciència i la creativitat. Però la seva estada a Tomorrowland es va truncar quan va descobrir que la ciutat estava en crisi i que el seu futur era incert.

Anys després, una adolescent optimista i curiosa anomenada Casey Newton (Britt Robertson) descobreix una insòlita insígnia que li permet veure visionaris fragments de Tomorrowland. Amb l'ajuda d'Athena, que no ha envellit, Casey es posa a la recerca de Frank, que és l'única persona que pot ajudar a canviar el destí de Tomorrowland i evitar una catàstrofe global.

La pel·lícula segueix el viatge de Casey i Frank mentre intenten accedir a Tomorrowland i desentrellar els misteris que amaga aquesta ciutat futurista.

Tomorrowland: El mundo del mañana ofereix una visió fresca i optimista del futur i explora la idea que la humanitat té la capacitat d'influir en el seu propi destí a través de la creativitat i la innovació.