Helena Bonham Carter

Alícia al País de les Meravelles (2010)

El 4 de juliol de 1862, Charles Lutwidge Dodgson, més conegut amb el pseudònim de Lewis Carroll, es trobava donant un tomb en barca pel Tàmesis amb el seu amic, el reverend Robinson Duckworth, i les tres germanes Liddell (Lorina de 13 anys, Alice de 10 i Edith de 8) amb les que l’unia una bona amistat familiar. El sol era intens i van descansar a l’ombra d’uns arbres i, en aquell lloc, per fer passar l’estona Lewis va inventar-se la història d’Alicia i de les seves aventures en el País de les Meravelles. La història va entusiasmar a les tres nenes. A la fi del passeig, Alice li va demanar que li escriguis la història: aquest va ser l’inici de la gestació d’un dels relats fantàstics més grans de la història.

La imaginativa història ha inspirat des d’aleshores tot tipus de manifestacions artístiques: dibuixos animats, obres de teatre, musicals, òperes i ballets, sèries de televisió, videojocs, paròdies... i per descomptat pel•lícules.
 
La primera adaptació cinematogràfica la va dur a terme Cecil M. Hepworth a l’any 1903, a l’albada de la història del cinema (video) i des de llavors hem pogut presenciar l’aparició de més de deu pel•lícules sobre el famós conte, la més famosa de les quals, sens dubte, és Alicia al País de les Meravelles en versió dibuixos animats que va realitzar-se de la mà de Walt Disney l’any 1951.
 
A la primera meitat del segle XX van arribar als cinemes mons fabulosos amb els seus no menys fabulosos habitants: amb Dorothy vàrem conèixer el Regne d’Oz i el seu camí de rajoles grogues que porta a la Ciutat Maragda, amb Wendy vàrem viatjar al País de Mai Més on Peter Pan ens mostrà el llac de les Sirenes, la Roca del Crani, el rierol del Cocodril o el campament indi i, naturalment, amb Alícia vàrem viatjar al País de las Meravelles... però el temps passa inexorablement per als nostres personatges i ningú no es va preguntar llavors que tal li va anar a Dorothy, a Wendy o a Alícia després del retorn del seu viatge increïble. Ningú? 
 

A l’any 1985 va estrenar-se la pel•lícula Retorn a Oz (Return to Oz) on ens mostra a Dorothy sis mesos després del seu retorn d’Oz. A la seva reentrada al nostre món ningú no va creure una paraula de les seves aventures i ara es troba en un psiquiàtric perquè “li posin en ordre” les seves idees. A Oz les coses tampoc van gaire a l’hora: la Ciutat Maragda està destruïda i els amics de Dorothy ha estat convertits en estàtues de pedra.

Steven Spielberg va portar al cinema Hook (1991) per explicar que Peter Pan, el nen que no volia fer-se gran, ha oblidat el País de Mai Més, els Nens Perduts, Campaneta, les sirenes, els pirates i fins i tot el seu enemic Hook. Certs esdeveniments li hauran de fer recordar qui és en realitat i recuperar aquell nen que portava amagat a dins.
 
I finalment, a l’any 2010, va arribar novament Alícia. La trobem 13 anys després de la seva primera incursió al País de les Meravelles. Té 19 anys i ha de respondre a la petició de matrimoni d’un peculiar lord pel que no sent res. La seva vida adulta li està trucant a la porta plena de convencionalismes i de tot allò que seria d’esperar... però l’esperit imaginatiu i rebel d’Alícia li obrirà noves portes. Mentre això passa el País de les Meravelles ha caigut a la decrepitud al llarg del despòtic regnat de la Reina Vermella que imposa la seva capriciosa forma de govern a la fantàstica població d’aquelles terres. 
 
Què tenen en comú les tres històries? A banda de certes similituds argumentals, el més destacable és que tres històries infantils amb finals feliços de conte de fades cerquen la història del dia després... Són feliços, mengen perdius però... i què els passa el dia després?

 

La continuació de la història d’Alicia va engegar-la els estudis Disney i la primera gran decisió que van haver de prendre va ser en mans de qui col•locaven la seva direcció. No sé si la tria va ser complicada però la decisió va ser arriscada: van apostar per Tim Burton, el magnífic creador d’atmosferes gòtiques i de mons fantàstics.
 
En emprendre el projecte, Burton va declarar sobre les altres versions d’Alícia: Sempre és una noia passant d’un personatge foll a un altre, per la que mai no vaig sentir cap connexió emocional. El seu objectiu en aquesta pel•lícula era dotar a Alícia d’uns precedents emocionals i fer-la avançar per una història amb un fil argumental ben lligat.
 
La construcció del País de la Meravelles, naturalment, no va escapar-se de l’univers burtonià, que va impregnar fins al darrer racó del país acabat de recrear, escenari per on anirem retrobant antics coneguts...
 
Un d’aquests personatges és el Barreter Boig, interpretat per un amic i col•laborador habitual del director: l’actor Johnny Deep. Fa una interpretació del personatge superba per un personatge que sap fer-se’l a la seva mida. Depp va declarar: Tim Burton podria haver-me demanat que interpretés a Alícia i també hauria signat. Aquesta és la seva comunió, avalada per les 6 esplendides col•laboracions precedents.
 
A la pell de la perversa Reina Vermella trobem a Helena Bonham Carter, la dona de Burton i també col•laboradora habitual a les seves pel•lícules. Ningú com ella per a interpretar els complexos papers femenins sortits de la imaginació del director. 
 
En aquesta pel•lícula tenim també l’oportunitat de conèixer a la Reina Blanca, germana de la Reina Vermella. És un personatge delicat i eteri, interpretat magistralment per Anne Hathaway. El seu personatge no va necessitar cap retoc digital: Anne va deixar-se posseir i la Reina Blanca va prendre vida.
 
I unint a tots els personatges, la protagonista: Alícia. L'elecció de l’actriu que li havia de donar vida era una decisió de vital importància i Burton va triar a Mia Wasikowska, una magnífica i molt jove actriu – la vaig conèixer interpretant el paper de Sophie a la sèrie En teràpia, i em va captivar per la seva intensitat- que dona vida a una Alícia que conserva la fragilitat d’una nena però que veu sorgir a poc a poc la fortalesa de la dona segura i decidida que porta dins. 
 
Tot plegat un còctel deliciós ple de màgia, aventures, diversió, memorables interpretacions i uns increïbles efectes especials.