Mahershala Ali

Moonlight (2016)

 

Moonlight és la història d’un noi negre, sensible, introvertit, callat... desenvolupada en tres actes. En el primer el descobrim a Miami, a un Miami allunyat de la imatge colorista i atractiva. És el Miami negre dels pobres, de la delinqüència, agressiu, dels suburbis oblidats del món.

 

 

En aquest marc al nostre protagonista l’anomenen Little (Alex R. Hibbert), un bon noi que s’enfronta al bullying que li fan a l’escola, mentre la seva mare va caient lentament en els braços de les drogues. Little troba en Juan (Mahershala Ali), un traficant de crack, la figura paterna que mai no ha conegut. Juan i la seva parella, la Paula (Naomie Harris) es converteixen en el seu refugi.

Uns anys més tard trobem a Little transformat en Chiron (Ashton Sanders), que així és com l’anomenen aleshores. El temps ha passat però tot ha anat a pitjor. La seva mare està totalment enganxada a les drogues, les agressions continuen a l’escola i ell està més refugiat que mai en la seva introversió. Arriba, fortuïtament, el seu despertar sexual amb un amic i Chiron es troba cara a cara amb la seva homosexualitat.

 

 

I encara un temps després, ja el trobem convertit en un adult, al que anomenen Black (Trevante Rhodes) endurit per la vida. Ha estat a la presó i s’ha transformat, externament, d’una manera radical, tot i que internament continua sent aquell bon noi, poc parlador. Viu a Altanta on s’ha forjat una nova vida, però les circumstàncies faran que torni a coincidir amb el seu antic amic.

En el cinema afroamericà és difícil trobar històries que parlin sobre negres gais i molt menys amb la honestedat amb la que ho fa aquesta, en un relat intimista i colpidor. Peter Debruge de Variety va escriure sobre ella: “un estudi de personatges bellament íntim, que argumenta sense cap dubte que la identitat afroamericana és massa complexa per a ser reduïda als febles estereotips que sovint es veuen a la pantalla”.

 

 

Moonlight està basada en l'obra teatral escrita per Tarell Alvin McCraney, i deu el seu títol a la dita que afirma que els nois negres semblen blaus sota la llum de la lluna. McCraney va posar molt de la seva pròpia experiència a la història, fet que no va treure que el director de la pel·lícula, en Barry Jenkins, hagi posat també molt d’ell mateix. Tan és així que va declarar a Los Angeles Times que encara no li havia ensenyat a la seva mare: “No es tracte de quant jo estigui preparat per ensenyar-li, sinó de quan ella estigui preparada per veure-la”. Tan l’escriptor com el director van criar-se al mateix barri marginal de Liberty Square de Miami i tots dos varen tenir mares drogoaddictes.

Un dels seus protagonistes, en Trevante Rhodes, va declarar a The Guardian sobre el que tracte de fons la pel·lícula: “Quan creixes, et diuen que sent un home negre has de ser millor que els teus col·legues. Has de ser fort, masculí i la força dominant a l’habitació, així que automàticament et bloqueges i no penses que sigui possible mostrar cap tipus de vulnerabilitat”. I Moonlight es capbussa en aquestes vulnerabilitats i ens les mostra de manera molt subtil i deixa petits espais per a la tendresa.

Ens trobem davant d’una obra molt personal i que, sense cap mena de dubte, té molt a explicar-nos...