superherois

X-Men: confia en uns quants, tem a la resta

 
Amb el canvi de segle, Marvel es va posar les piles. Anteriorment només havia portat al cinema a un dels seus personatges, Blade  (1999), però no corresponia exactament a la imatge de superheroi, mentre anaven apilant-se les adaptacions que DC portava a les grans pantalles (sobretot protagonitzades per Superman i Batman). Marvel va decidir tirar-se de cap i fer-ho, a més, per la porta gran i va triar una gran línia de còmic: els X-Men, aquells que a l’estat espanyol s’havien conegut com a La Patrulla X. Tot un repte!
 

La col•lecció de còmics dels X-Men va aparèixer per primer cop a l’any 1963 de la mà de Stan Lee i Jack Kirby. Des de llavors la saga ha anat vivint, amb intermitències, fins a l’actualitat. Per ella no cal dir que han passat multitud de personatges i s’han produït grans canvis però sempre s’ha mantingut una constant: en un món en que espontàniament s’estan produint mutacions en un percentatge cada cop més elevat de persones, la majoria no mutant els veu com una amenaça. En una societat en que l’uniformisme és la norma, les diferencies són vistes com un perill, com una cosa a eradicar, a exterminar... I en aquest context els mutants tenen dues grans posicions ben diferenciades. 
 

Has intentat... de no ser mutant?


Els que s’apleguen al voltant del Professor Xavier i de la seva escola de joves mutants formen el primer grup. L’escola té com a objectiu educar a tots els mutants que així ho desitgin  en les seves facultats però també per a treballar plegats per la integració i l’acceptació social, per a la igualtat. 
 
A  l’altra banda trobem els mutants que s’apleguen al costat de Magneto. Sota el casc de Magneto i dels seus grans poders es troba Erik Lehnsherr, un mutant jueu que de nen va viure l’horror dels camps d’extermini jueus a Polònia. Encara conserva al braç el tatuatge del seu número de pres. Sap perfectament el que l’odi social pot arribar a fer i no està disposat a tornar-ho a permetre. 

I encara trobem un petit grup de mutants que va per lliure: No et posis amb mi i tot anirà bé!
Els mutants d’aquest grupet han estat de vegades lluitant al costat d’un dels dos grans grups, però la seva naturalesa individualista sovint els ha fet tornar a la seva vida solitària.
 
Aquest és l’esquema sobre el que s’ha construït, al llarg de la seva dilatada vida, l’univers dels X-Men
 

 
A la pel•lícula X-Men: primera generació, el professor Charles Xavier llegeix d’un llibre: Per a l’Homo Neanderthalensis, el seu cosí  l’Homo Sapiens era una aberració. La seva coexistència pacífica, si va existir, va ser molt breu. Les dades que disposem demostren que sense excepció a l’arribada de l’espècie humana mutant a qualsevol regió li va seguir l'extinció immediata dels seus congèneres menys evolucionats.
 
LA PEL•LÍCULA. No cal dir que portar aquesta història al cine era una tasca hercúlia. No era crear els efectes especials per a un, ni dos ni tres superpoders. Era afrontar un complicat treball d’efectes especials per dotar de realisme les facultats de més d’una vintena de personatges... Però hi havia un repte no menor: tot podia fracassar si no aconseguia una estètica correcta per aquests  personatges. Al còmic, unes persones enfundades en ajustats vestits de lycra de colors llampants, amb complements escandalosos i vistosos logos al pit funcionava prou bé, però al traspassar-ho a imatges i a persones reals la cosa no acabava de rutllar i els superherois es transformaven ràpidament en freakis.

Amb més dubtes que respostes els productors van incorporar a Bryan Singer a la direcció del projecte. Singer era en aquells moments un jove director que no havia tingut cap contacte amb el cinema d’alts efectes especials i que, a més, va confessar-se un gran desconeixedor del món del còmic. Realment va estar a punt de no acceptar el projecte però va llegir-ne el guió i va veure que al darrera hi havia una història bona a explicar així que va assumir el repte. 
 

 
El primer pas, molt intel•ligent per part de Singer, va ser escollir per als dos principals protagonistes, el professor Xavier i Magneto, a dos actors coneguts i reputats: Patrick Stewart i Ian McKellen. Amb aquests dos noms al cast de la pel•lícula va augmentar immediatament el crèdit del projecte i tota la resta  d’actors van acceptar treballar-hi de molt bon grat.
 
El segon pas va ser treballar a fons els uniformes dels superherois. Finalment, l’adaptació de vestuari i complements va ser excel•lent i podem atribuir-li a aquesta pel•lícula el concepte modern d’adaptació estètica del còmic a la imatge real. 
 

I un tercer element a destacar van ser les grans interpretacions que reforçaren la ja de per si complexa història de fons.
 
El resultat va ser una excel•lent pel•lícula que va obtenir uns resultats a taquilla tan bons que va motivar que Marvel obrís de bat a bat les portes a les adaptacions cinematogràfiques dels seus personatges. 
Tres anys més tard va arribar X-Men 2 (2003), també en mans de Bryan Singer que va donar una perfecta continuació a la història i per concloure la trilogia, X-Men: la decisió final (2006), en la que Singer va desaparèixer de la direcció a favor de Brett Ratner. Finalment a X-Men: primera generació (2011) Singer va retornar a la saga per explicar quins van ser els orígens de tot plegat, però aquest cop com a productor mentre la direcció corria a càrrec de Matthew Vaughn.
 
 

 
Actualment està filmant-se X-Men: Days of Future Past (X-Men: Dies de futur passat), on es repeteix el bo i millor de tota la saga, començat per Brett Ratner, aquest cop novament a la direcció, però també un espectacular elenc d’actors i actrius amb representants  de la primera trilogia i de X-Men: primera generació... però també hi ha noves incorporacions interessants, com la de l’actor Peter Dinklage (al que podem recordar com a  Tyrion Lannister a Joc de trons)  donant vida a Bolivar Trask o Evan Peters interpretant a Quicksilver. Vols veure’n imatges?
 
Estem davant d’una saga de pel•lícules que mereix ser considerada en el seu conjunt i que ha marcat un abans i un després del seu gènere pel que fa a adaptacions cinematogràfiques. X-Men va ser la primera adaptació moderna al cine d’un bon grapat de superherois que van venir a continuació, seguint la seva estela. Aquest post és un reconeixement d’aquesta increÏble tasca.