Zoopròpolis

Zootròpolis (2016)

 

Zootrópolis és la darrera pel·lícula protagonitzada per animals antropomòrfics de la factoria Disney i és la que més s’aproxima a l’estil Pixar, tan per la història i l’elaboració del guió com per l’ús que en fa d’aguts diàlegs, plens de sarcasme.

Al món rural, la conilleta Judy Hoops té un somni des de petita: vol arribar a ser agent policia. Sembla un somni impossible ja que mai cap conill (ni cap animal petit) ha aconseguit entrar en el cos de policia, professió reservada només als grans mamífers, però Judy té una voluntat de ferro i una perseverança digne d’elogi... i contra tot pronòstic aconsegueix una plaça d’agent a la moderna metròpoli de Zootròpolis, una gran ciutat habitada per mamífers de tot tipus, en convivència pacífica i on qualsevol individu té un lloc reservat. Però fins i tot en una societat tan civilitzada continuen existint els prejudicis i els clixés preestablerts i Judy no trigarà gaire a adonar-se’n que els seus musculosos companys no li posaran les coses gens fàcils.

 

 

En la seva primera investigació acabarà unint esforços amb Nick Wilde, una guineu de carrer, astuta i enginyosa. La unió de tots dos, en principi tensa i circumstancial, resulta que va transformant-se en una sincera amistat.  

Es poden veure algunes coincidències entre certs personatges de Zootròpolis i alguns clàssics de Disney com ara la manera nerviosa de moure la poteta, colpejant el terra, de la Judy, que ens recorda molt a Tambor, el conillet amic de Bambi. Però ningú no té unes semblances tan manifestes com Nick amb un altre honorable precedent: Robin Hood. De fet, inicialment Nick Wilde havia de ser l’únic protagonista de Zootròpolis, però després va aparèixer la petita conilleta, amb la seva gran història de superació i de voluntat, i va fer passar a la guineu a un paper de coprotagonista.

 

 

La història està plena de referències i metàfores al nostre món real com el mòbil que fa servir la Judy, un model clavat a l’iphone però que enlloc d’una poma té una pastanaga mossegada o l’exuberant cantant Gazelle que té la veu de Shakira i que comparteix amb ella un cert estilisme.

L’emocionant història que ens porta Zootròpolis, els seus divertits personatges –com per exemple els hilarants moments protagonitzats pels peresosos fent de funcionaris– i les seves constants picades d’ullet amb referents de tot tipus, plens de sarcasme, se sustenta tot plegat en un desplegament de tecnologia com mai no s’havia vist. A Zootròpolis apareixen més de 400 especies diferents d’animals, cadascuna estudiada i personalitzada de manera individualitzada, tan pel que fa al seu caràcter, la seva morfologia i els seus moviments. Una dada: per a crear unsimple ratolí s'han fet servir fins a 400.000 cabells diferents. Aquest és el nivell de detall.

La suma de totes aquestes coses ha fet que el seu públic hagi creuat les barreres de les edats i hagi rebut tants aplaudiments del petit públic com del públic adult,  al temps que ha rebut la nominació als Oscar a la millor pel·lícula d’Animació del 2016. Una obra que marca un abans i un després en el cinema d’animació!