Avui parlem de... la independència

 

Les coses acostumen a passar quan han de passar. Ni abans ni després. La història té sempre en marxa el seu inexorable rellotge dels temps. I quan alguna cosa ha de passar... passa. 
 

Ja fa molt de temps que els historiadors no posen tan l’accent en les grans personalitats –líders mundials, reis i reines, generals...- i fixen molt més els seus focus en el poble i en les transformacions socials que aquest es capaç de dur a terme. I de vegades, només de vegades, un poble assoleix prou maduresa i prou determinació per aixecar-se plegats i demanar el que vol, pacíficament, serenament... i llavors el món tremola.
 
Algú coneix una voluntat més forta que la que mou a un poble vers la independència? 
 

El cinema ha posat sovint el seu particular focus en totes aquelles fites humanes grans, que d’una manera o d’altra han canviat la història i, evidentment, les lluites per la independència són unes fites d’allò més notable!
Malauradament  hi ha hagut molta sang en massa casos. A Braveheart vàrem veure a Mel Gibson encarnant al cavaller escocès William Wallace en el seu enfrontament als anglesos a causa dels seus abusos i de les seves injustes lleis. El seu valor i les seves armes no van poder fer res contra el poderós enemic... potser tan sols sembrar una llavor que més de 700 anys després porta als seus successors a anar –aquest cop pacíficament- a les urnes a votar per la seva independència. 
 
A la pel•lícula Èxode vàrem poder seguir les peripècies d’uns supervivents jueus després de la Segona Guerra Mundial que, gràcies a un vell vaixell anomenat Exodus, emprengueren un llarg pelegrinatge per a refundar l’estat d’Israel. És aquesta també una història molt dura. Massa. Plena de sang abans i després de la seva independència. Sang pròpia i dels seus veïns... Potser algun dia trobin el camí del diàleg i de l’enteniment, avui totalment ocult darrera les muralles i les bales.
 
Però, sortosament, no sempre les coses han estat igual. Un bon exemple és el que ens mostra la gran pel•lícula Gandhi (1982) en la qual podem seguir els passos ferms i decidits de Mahatma Gandhi, líder del poble i gran ànima de la independència de la Índia a través de la no-violència i la desobediència civil. La seva vida va ser testimoni  i inspiració per tot un poble, que va saber trobar el camí pacífic cap a la seva emancipació de l’imperi britànic: milions d’hindús, seguint les seves campanyes de no col•laboració van fer trontollar el govern i van provocar que, irremissiblement acabés arribant la independència.  A la pel•lícula, Gandhi era interpretat magistralment per Ben Kingsley sota la direcció del recentment desaparegut Richard Attenborough
 
També hem de destacar un altre procés. No es tracta d’un procés independentista, però va ser una lluita igual de significativa: el difícil camí de l’abolició de l'apartheid, sistema de segregació racial  imposat a Sud-Àfrica entre 1948 i 1990. Un home, Nelson Mandela, va treballar des de l’ANC (Africa National Congress) contra les injustes lleis, imposades per una minoria blanca. Un altre cop trobem una minoria controlant el destí d’una majoria. La seva lluita li va valdre una cadena perpètua de presó i treballs forçats. Després de 27 anys de presó va aconseguir la llibertat en una nova democràcia no racial, va arribar a ser escollit com el primer president negre de Sud-Àfrica i va ser venerat pel poble com “el pare de la nació”. La seva manera de ser i els passos que va seguir després del seu alliberament queden totalment recollits a la pel•lícula Invictus, on Morgan Freeman dóna vida al personatge fent un gran treball interpretatiu, mostrant la intel•ligència i l’astúcia de Mandela. Una obra totalment recomanable.
 
 
I finalment un documental: L’endemà. Justos 300 anys després que les tropes franco-espanyoles protagonitzessin el setge més llarg i l’acarnissament més atroç que es recorda a la ciutat de Barcelona, l’11 de setembre de 1714, Isona Passola ha dirigit un documental on narra el que succeirà l’endemà que Catalunya assoleixi la independència. Queden enrere la manifestació multitudinària de l’any 2012 i la Via Catalana del 2013. Catalunya té al davant el repte més decisiu de la seva història: aconseguir votar, el 9 de novembre de 2014, si vol o no la seva independència... i abans, l’11 de setembre d’enguany, una V grandiosa servirà per a marcar la voluntat del poble català. El documental ha vist la llum gràcies al micromecenatge de moltes persones que li hem donat suport i aquests dies es troba a la cartellera. Potser que no deixem passar l’oportunitat de gaudir d’aquest treball!