Com van néixer algunes grans obres literàries

 


La vida és un 10% allò que em succeeix
i un 90% la manera en que reacciono al que em passa.

John Maxwell 

 

Són multitud les pel·lícules que s’han fet inspirades en grans obres literàries, amb els resultats més variats... però no són d’elles de les que parlaré avui, sinó d’aquelles que mostren a l’autor en el seu procés creatiu i assistim al moment en que l’obra comença a prendre forma. Són aquells moments màgics en el procés creatiu dels quals només podem acostar-nos gràcies a aquestes reconstruccions, més o menys fidedignes, més o menys imaginatives... però sempre estimulants. Aquestes pel·lícules ens apropen, sense cap mena de dubte, a l’autor o l’autora i ens generen una major comprensió de l’obra en el seu context.

Et presento, doncs, la meva nova selecció...

 

 

DESCOBRINT EL PAÍS DE MAI MÉS (Finding Neverland, 2004) ens transporta al Londres victorià, on coneixem a  JAMES MATTHEW BARRIE (Johnny Depp), un escriptor d’obres de teatre, a la recerca del seu gran treball. Un dia coneix casualment a Peter, el fill petit de Sylvia Llewelyn Davies (Kate Winslet), una dona vídua que a més d’en Peter té a Jack, George i Michael. D’aquesta trobada fortuïta neix una profunda amistat amb tota la família. Barrie deixa anar amb ells tot el món de fantasia que porta dins, a través de jocs i de narracions i, d’aquesta manera, va construint gairebé sense adonar-se’n el País de Mai Més amb Peter Pan al capdavant. Finalment, el món pot gaudir de la màgica història de Peter Pan, el nen que no volia fer-se gran.

Un viatge tendre i poètic al naixement de la història que s’ha convertit, sense cap mena de dubte, en un dels més grans clàssics de la literatura fantàstica.  

 


CAPOTE (2005) ens acosta a la gestació de la gran obra cabdal de TRUMAN CAPOTEA sangre fría”. La història ens transporta a l’any 1959, quan Capote va llegir una notícia al New York Times que el va impressionar: els quatre membres d’una família d’un petit poblet de Kansas van aparèixer brutalment assassinats a la seva granja. En aquells moments l’escriptor es trobava a la recerca d’un nou argument per al seu nou treball i, amb la premissa de que molt sovint la realitat supera a la ficció, va decidir traslladar-se a Kansas i escriure tots els fets que havien envoltat el cas, de començament a final, en una espècie de novel·la-documental. Amb el vistiplau del New York Times, diari pel que escrivia, va viatjar cap el lloc dels fets, acompanyat per la seva amiga i novel·lista Harper Lee, que acabava de publicar el seu gran treball Matar a un rossinyol. El que havien de ser unes setmanes d’estada van transformar-se en mesos i els mesos en anys, fet que li va permetre conèixer tots els llocs dels fets, els policies que investigaven el cas, els veïns i amics de la família, les proves, la detenció dels assassins, les llargues entrevistes amb un d’ells, el judici... i no va poder evitar implicar-se massa en la història.

Truman Capote està magistralment interpretat per Philip Seymour Hoffman, en un dels papers més importants de la seva carrera, treball pel qual va guanyar el 2006 l’Oscar a Millor Actor.

 

SHAKESPEARE ENAMORAT (Shakespeare in love, 1998) ens situa a Londres, a l’any 1593, quan un jove WILLIAM SHAKESPEARE a la recerca d’una nova història, s’enamora perdudament d’una dama, Viola de Lesseps (Gwyneth Paltrow), compromesa en matrimoni amb un lord. A partir d’aquest moment assistim a la transformació progressiva d’una obra molt embrionària en el cap de Shakespeare, la comèdia “Romeu i Ethel, la filla del pirata” en l’immortal drama “Romeu i Julieta”, una gestació que va avançant tot partint dels moments que va vivint amb Viola, mullant sempre la ploma al cor. Finalment, quan l’obra és presentada al públic aquest queda commogut per la història.

Naturalment, aquests fets són una ficció inspirada en el famós autor i en una de les seves obres més cèlebres. Malgrat tot, disposa d’una ambientació molt ben treballada i d’un acurat vestuari que va merèixer un dels 7 Oscars aconseguits per la pel·lícula. Va estar dirigida per John Madden.

 


MISS POTTER (2006) és la deliciosa història de BEATRIX POTTER, una noia britànica que, a començaments del segle XX, en plena època victoriana, va deixar sortir del seu cap tot un món sencer de petites bestioles que vestien i es comportaven com ho fèiem els humans i vivien mil i una històries que, tot sovint, ens recordaven les interaccions dels animalons del camp amb les persones. Els seus dibuixos i els seus contes van seduir al món sencer i li van donar una gran popularitat mentre s’ocupava, al mateix temps, de la seva granja i de les seves ocupacions botàniques. Van ser molts els personatges que van anar cobrant vida  al llarg de la seva intensa activitat literària, formada per 23 llibres de petit format i molt fàcils de manegar pels nens, però entre tots ells va destacar sempre un amb llum pròpia: el carismàtic Pere Conillet.

El primers anys de la carrera literària de Potter estan recollits de manera sensible i amb una tendra mirada per la pel·lícula de Chris Noonan Miss Potter. Noonan venia de dirigir la divertida faula Babe, el porquet valent (1995) i va saber dotar a la narració d’aquella punta de màgia que necessitava per a connectar amb tots els públics. Estan molt bé ens els seus papers Renée Zellweger (com a Potter), Ewan McGregor (com el seu editor i promés Norman Warne) i Emily Watson (esplèndida com a Millie, la germana de Norman).

 


QUILLS
(2000) narra els darrers dies en la vida de Donatien Alphonse François, més recordat com el MARQUÉS DE SADE: A la França del segle XVIII, sota el regnat de Napoleó, el Marqués de Sade (Geoffrey Rush) es troba reclòs a l’asil Charenton, dirigit per l’abat Coulmier (Joaquin Phoenix). L’han portat allí els mateixos excessos que Sade expressa a les seves obres, sensuals i eròtiques al mateix temps que violentes i cruels. Des de la seva cel·la aconsegueix enviar regularment els seus textos al món exterior, gràcies al poder de seducció que exerceix sobre Madeleine (Kate Winslet), una ingènua bugadera que se sent absorta pels textos que surten de la ploma del Marquès. Gràcies a ella, la seva obra Justine, veu la llum i arriba a les impremtes.

La pel·lícula, malgrat la seva manca d’exactitud història,  ens sap acostar a la controvertida personalitat del Marquès de Sade i a la seva peculiar visió del món, a través d’unes grans interpretacions i de la brillant direcció de Philip Kaufman.

 


Helen Lyndon Goff, escriptora més coneguda amb el sobrenom de P. L. TRAVERS, va crear un personatge que la faria mundialment famosa: Mary Poppins. Aquest personatge va aparèixer per primer cop en un llibre el 1934 i des d’aleshores ho va fer en 5 ocasions més. Aquesta institutriu bevia d’experiències viscudes per la pròpia Travers i les famílies que hi surten reflectides tenien molta relació amb la seva família. És per això que quan Walt Disney li va proposar comprar-li els drets del seu personatge per a fer-ne una pel·lícula, l’escriptora va negar-se en rodó. Però Disney volia portar Mary Poppins a la pantalla gran, així que va continuar insistint... 20 anys més tard, en un moment en que Travers estava passant per unes certes penúries econòmiques va cedir finalment a les propostes del cineasta.

A la pel·lícula A L'ENCONTRE DE MR BANKS podem descobrir com a la infantesa de Travers van prenent forma els personatges que després trobarem a la seva obra i com un cop adulta (interpretada magníficament per Emma Thompson) va a Hollywood a tancar l’acord amb Walt Disney (Tom Hanks). La pel·lícula conté grans moments i recrea el procés de realització d’una icònica pel·lícula de la factoria Disney: la mítica Mary Poppins.

 


ANAÏS NIN 
és una escriptora nord-americana d’origen francès, especialment recordada pels seus diaris íntims on parlava de la seva vida, de les seves experiències i del seu temps. Va començar a escriure’ls quan tenia 11 anys i va continuar al llarg de la seva vida. Els seus manuscrits originals de més de 35.000 pàgines s’han recopilat en els Diaris d’Anaïs Nin volums de l’1 al 7.

La pel·lícula HENRY I JUNE se centra en els anys en que l’Anaïs (Maria de Medeiros) va mantenir una tòrrida relació a París amb l’escriptor HENRY MILLER (Fred Ward) i amb la seva dona June (Uma Thurman). Al llarg dels anys que va durar aquesta relació, Miller va escriure la seva primera i gran novel·la Tròpic de Càncer, obra que va escandalitzar al món i que va estar prohibida en molts països, pel seu provocatiu contingut. Al llarg de la pel·lícula ens submergim en l’ambient que es respirava en el París dels anys ’30 i en com anaven prenent forma les dues obres, el diari d’Anaïs i el Tròpic de Càncer, enmig de passions, de músics de jazz, de contorsionistes i prostitutes, d’artistes de carrer, de descobertes i de vida desenfrenada.

 


La pel·lícula LES HORES ens mostra un dia en la vida de tres dones separades pel temps: al 1923 seguim a Virgínia Wolf (Nicole Kidman) mentre es trobava escrivint la novel·la Mrs. Dallowey, al 1951 vivim un dia a la vida de Laura Brown (Julianne Moore) una depressiva mestressa de casa i al 2001 compartim un frenètic dia a la vida de Clarissa Vaughan (Meryl Streep) mentre prepara una festa-homenatge a un vell amic. Com diuen a la pròpia pel·lícula, es tracta de “tota la vida d’una dona en un sol dia”, un dia molt particular en la vida de totes tres, connectades còsmicament d’una manera subtil.

Ens mostra a la Virgínia Wolf en els finals de la seva vida, lluitant contra el seu sever trastorn bipolar que tan la va marcar en els seus darrers anys, tot donant forma al personatge principal de Mrs. Dallowey, la Clarissa Dallowey, en la que seria una de les seves obres més valorades.

La pel·lícula està dirigida per Stephen Daldry, un director de gran sensibilitat, autor de treballs com Billy Elliot, El lector o Tan fort i tan a prop (Extremely Loud & Incredibly Close), que signa un treball excel·lent, amb un càsting insuperable i una excel·lent banda sonora de Philip Glass.

 


Jane Austen
, l’escriptora nascuda el 1775 a Steventon, Anglaterra, i autora entre d’altres obres de Sentit i sensibilitat, Orgull i prejudici, Mansfield Park o Emma, ha estat portada al cinema en diverses ocasions, tant pel que fa a la seva obra com a la seva biografia. En aquesta ocasió parlaré de LA JOVE JANE AUSTEN (Becoming Jane, 2007), una pel·lícula que se centra en la joventut de Jane Austen (Anne Hathaway), en el seu primer amor, en Tom Lefroy (James McAvoy) i en els seus primers escrits, mostrant els moments en que naixia en  ella una forta vocació que la portaria a ser una autora abastament llegida a la seva època, malgrat publicar les seves obres de manera anònima, com tenien costum de fer-ho moltes dones que es dedicaven a la literatura a la seva època.

Magnífiques interpretacions de la parella protagonista, que mostren una gran química en pantalla, acompanyats per un acurat vestuari i una notable banda sonora d’Adrian Johnston.