Els westerns d'Eastwoood

Clint Eastwood encarna la transició perfecte entre el western tradicional i el western crepuscular. Als anys '60 el gènere es trobava en clara recessió i semblava que ja havia donat tot el que podia aportar al cinema, quan inesperadament des d’Itàlia va aparèixer una tipologia de western, l’spaghetti western, que li va donar una veritable injecció de vitalitat a aquest tipus de narracions. En un món salvatge, sense pràcticament justícia, aquesta es posava en mans de caça-recompenses i de pistolers a sou. Eren homes freds i durs, impassibles, ràpids amb les pistoles i mortífers.  En aquest nou gènere només mouen als seus protagonistes dues grans motivacions: els diners i la venjança.

I en aquest tipus de pel·lícules hi ha una estrella indiscutible, que brilla amb una merescuda llum pròpia: Clint Eastwood. Va interpretar el seu personatge tipus en pràcticament tots els seus westerns, exceptuant només un d’ells, de tall molt singular: La leyenda de la ciudad sin nombre.

A continuació dedico quatre paraules a cadascuna d’aquestes pel·lícules.

 

PER UN PUGNO DI DOLLARI (Per un grapat de dòlars, 1964). Aquesta és una història que va donar el tret de sortida al que recordem com a spaghetti western. En ella un pistoler sense rumb, el Gringo, ven els seus serveis en una comunitat dividida en dos clans: els Rojo, dedicats al tràfic d’alcohol i els Baxter, ocupats en el tràfic d’armes. En aquest moment Clint Eastwood va crear un personatge que va marcar molts dels seus westerns posteriors.

 

PER QUALCHE DOLLARO IN PIÚ (La muerte tenía un precio, 1965). Dos caça-recompenses, freds i mortífers, van a la recerca –per separat– d’un fugitiu de la justícia, l’Indio, un home sanguinari i boig que disposa de la seva pròpia banda. Un dels seus perseguidors és el Manco. Rep aquest nom perquè mai no utilitza la seva ma dreta... excepte per disparar. L’altre és el Coronel Douglas Mortimer (Lee Van Cleef). Finalment, tots dos uniran les seves forces...

 

lL BUONO, IL BRUTTO, IL CATTIVO (El bo, el lleig i el dolent, 1966). Aquest és el tercer i darrer dels spaghetti western, que tancava la anomenada trilogia del dòlar, juntament amb les dues anteriors. En ella podem seguir la confrontació de tres homes per un tresor en monedes d’or. Un d’ells és l’home sense nom, al que anomenen Blondie (Ros) que és un solitari pistoler caça-recompenses (Clint Eastwood), el segon és  Sentenza (Lee Van Cleef) un impassible pistoler a sou i el darrer és el conegut com a Tuco, un lladregot oportunista (Eli Wallach).

 

HANG ‘EM HIGH (Cometieron dos errores, 1968). Un home compra uns caps de bestiar i es dirigeix cap al seu ranxo quan és interceptat per un grup d’exaltats que l’acusen d’haver robat els animals i d’assassinar al seu propietari i a la seva dona. Sense tenir en compte els seus raonaments ni oferir-li un judici, el pengen en el primer arbre de troben. Però cometen dues errades: pengen a un innocent i no s’asseguren que està mort. Ho acabaran pagant!

 

PAINT YOUR WAGON (La leyenda de la ciudad sin nombre, 1969). Comèdia musical. Dos germans que viatgen en carro tenen un accident i cauen muntanya avall. Ben Rumson (Lee Marvin), un buscador d’or, passa casualment per aquell lloc i els auxilia: un dels dos germans està mort i l’altre s’ha trencat un braç i una cama. Quan cava la fosa per enterrar al difunt, Ben troba or en aquella terra així que decideix compartir amb l’altre germà la reclamació d’aquella terra i la seva explotació A partir d’aquell moment el noi es converteix en “El soci” (Clint Eastwood) i sobre aquella terra es crearà La ciutat sense nom.

 

TWO MULES FOR SISTER SARA (Dos mulas y una mujer, 1970). Hogan (Clint Eastwood) és un pistoler a sou que es troba a Mèxic, enmig de la guerra oberta entre els seguidors de Juárez i les tropes franceses de Maximilià d’Àustria. El destí fa que es creui amb la Germana Sara (Shirley MacLaine) i la salvi d’uns indesitjables. A partir d’aquest moment, junts emprenen un llarg viatge que traurà a la superfície les seves diferències però també les seves afinitats. 
 

JOE KIDD (Joe Kidd, 1972). Un poderós terratinent, Frank Harlan (Robert Duvall) contracta a Joe Kidd (Clint Eastwood), un pistoler a sou, perquè acabi amb un grup de bandolers mexicans, dirigits per Luis Charma (John Saxon), que està portant a la regió violència i inestabilitat. 

 

HIGH PLAINS DRIFTER (Infierno de cobardes, 1973). El petit poblat de Lago viu aïllat del món i no tracta gaire bé als forasters que hi arriben. Un dia treu cap un foraster, que en principi no sembla buscar problemes, però que no triga gaire en deixar un indeleble rastre de sang. Poc a poc descobrirem que aquest home té molts comptes a liquidar amb tot el poble

 

THE OUTLAW JOSEY WALES (El bandoler Josey Wales, 1976) Estrenada a l’Estat Espanyol com El fuera de la ley, ens narra la història de Josey Wales (Clint Eastwood), un granger que veu com la seva família és massacrada per un escamot de l’exèrcit unionista. Ell és donat per mort. Quan es recupera de les seves ferides, s’uneix a l’exèrcit confederat i més tard, acabada la guerra, es nega a deposar les armes per continuar la seva guerra personal...
 

PALE RIDER (El genet pàl·lid, 1985). Un pacífic grup de colons estan assentats vora el riu, en un indret de Califòrnia, a la recerca d’or. Estan rebent les pressions del cacic de la zona en forma de violència i destrucció. Desesperada, una jove colona, la Megan (Sydney Penny) recorda unes paraules del llibre de l’apocalipsi: “vaig mirar i vaig contemplar un cavall blanc i el seu genet era la mort... i l’infern el seguia”. En aquells moments arriba un genet al campament: el predicador. 

 

UNFORGIVEN (Sense perdó, 1992). Western crepuscular en el que se’ns mostra el difícil que pot representar per a un pistoler canviar de vida per sempre. William Munny (Clint Eastwood) i Ned Logan (Morgan Freeman) són dos ex-pistolers que porten des de fa anys una tranquil·la vida de grangers. Un dia els arriba una possibilitat de treball amb una quantiosa recompensa. El treball sembla fàcil, però les coses es complicaran.