Emma Watson, la força de la coherència

 

Avui, entre els noms propis d’aquesta secció, parlaré d’una persona molt interessant: actriu, model, activista... una ment intel·ligent i sensible que uneix els objectius de cadascun dels aspectes de la seva vida als seus valors i la seva visió del món. Es tracta d’Emma Watson.

Va néixer el 15 d’abril de 1990 a París (França) filla dels advocats Jacqueline Lesby i Chris Watson.  La relació dels pares es va acabar i després del seu divorci, quan l’Emma tenia 5 anys, va mudar-se a Anglaterra, amb la seva mare i el seu germà petit, l’Àlex. A l’escola ràpidament va interessar-se per la interpretació, participant en diverses obres teatrals i el seu primer premi interpretatiu el va obtenir als 7 anys. Un bon dia, a l’escola on estudiava interpretació, va arribar la convocatòria per a un càsting per encarnar un personatge de la seva edat (tenia llavors 11 anys) per a una pel·lícula que s’estava preparant. El personatge es deia Hermione i la pel·lícula era l’adaptació cinematogràfica d’una exitosa novel·la: Harry Potter i la pedra filosofal. J.K. Rowling, que era l’autora de la novel·la va quedar ràpidament convençuda de que ella encarnava a la perfecció a Hermione i va defensar apassionadament la seva candidatura fins al final. Amb una empenta d’aquest tipus no li va costar gaire ser l’actriu escollida pel paper, això si, després de vuit audicions!

Malgrat que això va ser l’inici d’una carrera cinematogràfica que no s’ha deturat en cap moment, l’Emma va continuar els seus estudis, que van culminar amb la seva llicenciatura de Literatura Anglesa per la Universitat de Brown a Providence, a l’estat de Rhode Island (EUA).

Un cop superada la transició de papers infantils a papers adults, va prendre amb força les regnes de la seva carrera. Com ella ha afirmat en una entrevista, “m’arriben molts guions, certament. Només selecciono els que em portin a rodar amb artistes apassionats, amb directors que entenguin què és ser un actor... i creieu-me, no són tants. Un altre dels meus criteris és que la història m’afecti i em suposi un repte. Llegeixo tots els guions que puc, encara que el meu agent té molt clars els meus gustos”. Fruit d’aquesta acurada tria, la seva encara curta llista de treballs cinematogràfics l’ha portada a acumular títols molt interessants i de temàtiques molt variades.

A continuació, comento breument els seus treballs més destacats.

 

LA SAGA HARRY POTTER. L’Emma va iniciar la saga a l’any 2001, quan tenia 11 anys, i va concloure-la a l’any 2011, amb 21 anys. Al darrera quedaven 8 pel·lícules en les quals vam poder seguir a l’Hermione, de nena a dóna. Hermione Granger és una nena muggle, és a dir, que no prové d’una família de mags. És intel·ligent i perfeccionista i pensa que tot allò que realment val la pena d’aprendre està en algun llibre. Entra a l’Escola Hogwarts de Màgia i Bruixeria i allí coneix a Harry Potter i a Ron Weasley. Amb ells viurà multitud d’aventures, que van esdevenint cada cop més fosques conforme anem avançant en els llibres. Les pel·licules van ser Harry Potter i la pedra filosofal,Harry Potter i la càmera secreta, Harry Potter i el presoner d’Azkaban, Harry Potter i el calze de foc, Harry Potter i l’Ordre del Fènix, Harry Potter i el misteri del príncep i Harry Potter i les Relíquies de la Mort (parts 1 i 2). El que va ser una gran oportunitat per a donar-se a conèixer i consolidar-se com a actriu, també amagava un gran perill: quedar.se estancada en aquell personatge o en papers de tipus similars. Va ser, per això, de vital importància que els seus següents papers es desmarquessin radicalment de l’anterior.

 

LAS VENTAJAS DE SER UN MARGINADO (The Perks of Being a Wallflower). Després de fer una petita intervenció en una pel·lícula titulada Mi semana con Marilyn, Emma Watson va participar en un projecte on era coprotagonista de la història. Es tractava d’una obra clarament d’autor: Stephen Chbosky havia escrit una novel·la de la qual ell mateix va fer l’adaptació a guió cinematogràfic, va actuar com a productor executiu, va dirigir la pel·lícula i fins i tot va composar un tema musical per a la història. Era una creació que tenia molt d’autobiogràfica, com ell mateix ha reconegut en més d’una ocasió. Narra el pas de Charlie (Logan Lerman) per l’institut en el seu primer any. Charlie és un jove que arrossega un passat que ha marcat molt la seva baixa autoestima i la relació que manté amb el món. Tot plegat l’ha fet un marginat, una d’aquelles persones poc populars entre els seus companys... Però tot canvia quan entren a la seva vida la Sam (Emma Watson) i el seu germanastre Patrick (Ezra Miller), que li aporten una glopada d’aire fresc a la seva vida i l’introdueixen en un nou món, desconegut per a ell fins aleshores. De fons, un lema es repeteix en dues ocasions al llarg de la història: “Acceptem l’amor que creiem merèixer”.

 

THE BLING RING (The Bling Ring, lladres de famosos). Més tard l’Emma Watson va intervenir en la pel·lícula The Bling Ring, una història basada en fets reals que té tantes dosis de comèdia com de drama, de sàtira i d’intriga... Sofia Coppola va dirigir aquesta obra, de manera força rutinària, sobre la història d’un grup d’adolescents de Hollywood que descobreixen que molta de la gent famosa comunica, a través de les xarxes socials, quan surt de la ciutat, ja sigui per motius de feina o d’oci. Això és un clar indicador de quan les seves cases estan buides, així que aquest grup de joves hi entren i realitzen petits furts que, en principi, passen molt desapercebuts. És el que anomenen “anar de compres”. Paris Hilton, Lindsay Lohan, Magan Fox i Orlando Bloom van comptar-se entre les seves víctimes. Cada cop, però, se senten més segurs i la seva irresponsabilitat fa que fins i tot arribin a publicar pel Facebook els seus trofeus. Emma Watson dóna vida a Nicki, una de les integrants d’aquest peculiar grup.

 

NOÉ (Noah). El seu següent treball va consistir en participar a la nova versió de la història de Noé i de la seva famosa Arca que va salvar del Diluvi Universal a una parella d’animals de cada espècie, per a preservar-ne la fauna. És una versió molt lliure de la història descrita a l’Antic Testament de la Bíblia, on Russell Crowe interpreta a Noé, Jennifer Connelly a Naameh, la seva dóna, Anthony Hopkins a Matusalen i Emma Watson completa l’elenc, encarnant a Ila, la fillastre de Noé, un personatge que, per cert, no apareix a la Biblia. Emma va parlar del seu personatge així: “A Ila la sentia molt clarament dins del meu cap. No van haver-hi preguntes dins meu sobre ella. Ràpidament vaig saber com era. En molts aspectes Ila és un símbol, és una metàfora. Hi ha persones en aquest món que veuen el bé en la gent i hi ha persones que no el poden veure. Ila és una persona que sempre està veient l’esperança i allò bo en la gent, en la humanitat i això és una part important de la història”. Aquesta pel·lícula significa el pas del patriarca hebreu a l’àmbit del cinema d’aventures i de la jove actriu Emma Watson al que va ser el seu primer paper adult.

 

COLONIA. Aquesta pel·lícula s’emmarca en el cinema polític i ens narra la història del jove fotògraf alemany Daniel (Daniel Brühl), que es troba a Xile quan el president Salvador Allende s’enfronta al cop d’estat de Pinochet l’11 de setembre de 1973. Daniel col·labora activament al costat dels partidaris d’Allende, però és capturat per les forces colpistes i desapareix. La seva companya Lena (Emma Watson), hostessa de vol, també es detinguda, però després d’unes hores es posada en llibertat perquè no li atribueixen cap participació política. Tot just quan és posada en llibertat, Lena es movilitza frenèticament a la recerca de Daniel. Tots els camins semblen conduir-la a la Colònia Dignidad, un lloc situat enmig del no res, on rau una secta creada per Paul Schäfer que, sota una aparença benefactora,  serveix com a centre de tortura del dictador, lluny dels ulls del món. Lena entra a la Colònia per a integrar-se a la comunitat i intentar alliberar al seu company. Una pel·lícula de nacionalitat alemanya dirigida per Florian Gallenberger.

 

REGRESIÓN (Regression). Passats 6 anys d’espera, després de l’estrena d’Agora, el director Alejandro Amenábar va tornar a portar-nos una molt interessant història escrita, produïda i dirigida per ell mateix. La història està inspirada en uns fets reals i, en paraules del propi Amenábar, “no és una pel·lícula de por, és una pel·lícula sobre la por, sobre com la por ens amenaça i ens impedeix discernir”.  En un petit poblet de Minnesota un home és acusat d’haver abusat de la seva filla Angela (Emma Watson) però aquesta té secrets ocults que el detectiu Bruce Kenner (Ethan Hawke) intentarà treure a la llum. Al darrera semblen amagar-se els rituals d'una secta satànica. A l’Emma no li va costar més de 24 hores decidir que volia interpretar a l’Angela. Tal com va declarar en una entrevista, li resultava “un personatge obscur i difícil” i reconeixia que se sentia més confiada i millor actriu després d’haver-lo interpretat. A més, té una especial admiració pel director: “Alejandro és algú amb qui puc confiar. Crea una atmosfera en la qual puc desenvolupar bé el meu paper. Sabia que m’anava a protegir, anava a col·laborar amb mi. És increïblement llest i algú de qui volia aprendre”.

 

LA BELLA Y LA BESTIA (Beauty and the Beast). En els darrers anys hi ha una tendència que cada cop agafa més força: els clàssics de Disney són objecte de remake, passant els personatges d’animació a personatges de carn i ossos. I'Emma Watson tenia tots els números perquè pensessin en ella per a encarnar a una de les protagonistes d’aquestes històries. Quan Kenneth Branagh estava preparant la seva personal adaptació de la Ventafocs (Cinderella, 2015) li van oferir el paper a l'Emma, però ella el va rebutjar: no era el tipus de paper que volia interpretar. “A les dones joves se’ls fa creure que han de ser algun tipus de princesa, delicada i fràgil, i això és una estupidesa” – va declarar l’actriu. Però poc temps més tard, quan li van posar sobre la taula el paper de Bella a la nova versió de La Bella y la Bestia, la cosa va canviar. Bella era un personatge molt vital, que sabia superar les aparences i cercar la bellesa a l’interior de les persones. A més, li posava sobre la taula dos nous reptes a la seva carrera: cantar i ballar. No va pensar-s’ho gaire! Finalment, trobem a la pel·lícula una Bella amb aquella barreja de fragilitat i fortalesa que ella sap insuflar tan bé als seus personatges.

 

EL CÍRCULO (The Circle). Com si d’un nou episodi de la sèrie Black Mirror es tractés, El círculo ens planteja les llums i les ombres d’una realitat tecnològica que està ja trucant a les nostres portes: ens presenta a l’empresa d’internet més poderosa del món que ha desenvolupat una tecnologia capaç d’unificar els perfils a les xarxes socials de les seves persones usuàries amb les seves adreces d’e-mail, amb els seus comptes bancaris, amb les seves diverses contrasenyes... formant una única identitat virtual. És la transparència total... o és potser el control total? Mae Holland (Emma Watson) es contractada per aquesta companyia i queda fascinada per la oportunitat professional que això suposa, però les coses són més complexes del que mostra la superfície.

 

I uns comentaris sobre l'activista...

No puc cloure aquest post sense fer referència a l’activisme de l’Emma Watson. Col·labora amb l’ONG britànica CAMFED International, que treballa a les zones més rurals de l’Àfrica per a l’escolarització de les nenes. Ha visitat Bangladesh i Zambia amb finalitats humanitàries.També col·labora amb People Tree, una marca de moda basada en el comerç just, ha aprofitat qualsevol ocasió per a promocionar la moda sostenible confeccionada amb productes reciclats i ecològics i ha fet servir molt hàbilment el seu compte a Instagram per a mostrar tota aquesta activitat. Ha recaptat fons per a Global Green USA, ONG ecologista  preocupada per la sostenibilitat i la preservació del medi ambient. I ha estat anomenada Ambaixadora de bona voluntat per l’ONU Dones en temes d’igualtat de gènere. En acceptar el repte va declarar: “No tot el món té l’oportunitat de poder canviar les coses i no hi ha cap dubte que assumeixo aquest encàrrec  molt seriosament. Els drets de les dones estan molt vinculats a mi, són una cosa molt personal i estan tan arrelats a la meva vida que no puc imaginar una oportunitat que m’il·lusioni més.” Gràcies a aquesta iniciativa s’ha transformat en la portaveu de la campanya HeForShe i el 2016 es va prendre un any sabàtic per a poder dedicar-se de ple a aquesta tasca. Una de les seves darreres accions ha estat la de reunir-se amb el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau. A la trobada, l’Emma li va expressar la seva satisfacció pel seu govern paritari: “Ha estat emocionant per a mi venir a visitar el vostre parlament. Ha estat veritablement inspirador que creessis un govern 50/50”. Per tot això, no van poder triar a una persona més adequada per a rebre el premi a la millor interpretació, atorgat per la MTV Movie Awards, en una modalitat sense precedents que no feia referència al gènere de la persona que ho rebia. Emma Watson va agrair d’aquesta manera el premi: “Aquest és el primer premi d’actuació a la història que no separa als nominats pel seu sexe. (...) Per mi, indica que l’actuació va de l’habilitat de posar-te a les sabates d’un altre i per això no és necessari separar-ho en dues categories diferents. L’empatia i l’habilitat per a usar la imaginació no haurien de tenir límits.”


En el seu horitzó, dins de l’àmbit cinematogràfic, té el repte de realitzar tasques de direcció: “Per davant de tot sóc actriu però amb intencions de dirigir en un futur. Pas a pas. Encara he de conèixer realitzadors de molt diverses sensibilitats”. Coneixent-la, algú dubte que assolirà el seu propòsit?