Crec que és millor ser massa ambiciós i fracassar
que ser poc ambiciós i tenir èxit d’una manera mundana.

Francis Ford Coppola

Francis Ford Coppola és un dels directors més influents i destacats de la història del cinema. Amb una carrera que abasta diverses dècades, ha dirigit algunes de les pel·lícules més icòniques i reconegudes de tots els temps.
Va néixer el 7 d'abril de 1939  a la ciutat de Detroit (Michigan) dins d’una família italoamericana amb profundes arrels en el món artístic. El seu pare, Carmine Coppola, era un compositor i flautista reconegut, mentre que la seva mare, Italia Pennino Coppola, era actriu. Francis és germà de Talia Shire (actriu coneguda per les seves aparicions a El Padrí i Rocky) i pare de Sofia Coppola, també directora de cinema. A aquesta saga s’ha sumat més tard el seu fill Roman (guionista), i els seus nebots Jason Schwartzman i Nicolas Cage (actors).

Coppola es va formar a l'Institut de Cinema de la Universitat de Califòrnia, Los Angeles (UCLA), on va començar a fer curtmetratges i a experimentar amb el mitjà. Durant els seus primers anys, va treballar com a assistent de direcció per a Roger Corman, un influent productor de pel·lícules de baix pressupost, la qual cosa li va permetre aprendre ràpidament sobre el procés de realització cinematogràfica.

Va debutar com a director amb la pel·lícula Dementia 13 (1963), produïda per Roger Corman. Tot i que es tractava d'una producció de baix pressupost, va mostrar el seu potencial com a director.

Nou anys més tard, quan tenia 33 anys va dirigir la pel·lícula El padrí (The Godfather) que va significar la seva consagració com a director i li va obrir les portes a un gran seguit de produccions exitoses.

Coppola és conegut pel seu estil narratiu ric i visualment elaborat. Utilitza una cinematografia impressionant, profunditat temàtica i una forta atenció als personatges. La seva capacitat per dirigir grans repartiments i narracions complexes és una de les seves característiques distintives.

A més de ser director, Coppola ha estat productor de nombroses pel·lícules a través de la seva productora American Zoetrope, que ha servit de plataforma per a altres cineastes com George Lucas i Sofia Coppola. Gràcies a les seves 78 obres produïdes, 29 escrites i 38 dirigies, ha estat una figura central en la transformació del cinema nord-americà dels anys 70, ajudant a definir l'era de New Hollywood.

Vida familiar: Francis Ford Coppola està casat amb Eleanor Coppola des de 1963, amb qui té tres fills: Sofia (directora i guionista), Roman (també director i productor), i Gian-Carlo (que va morir tràgicament en un accident el 1986).

A més del cinema, Coppola té un interès especial en la producció de vins. És el propietari de Francis Ford Coppola Winery, ubicada a Califòrnia, on ha combinat el seu amor pel vi amb la seva passió per l'entreteniment, creant un espai que inclou un museu dedicat a la seva obra cinematogràfica.

Reconeixements. Francis Ford Coppola ha rebut nombrosos premis al llarg de la seva carrera, incloent-hi cinc premis Oscar i diversos Globus d'Or. El seu impacte en el cinema i la seva influència com a director, guionista i productor el situen entre els grans mestres del setè art. La seva contribució al cinema no només ha definit la narrativa moderna, sinó que ha deixat una empremta indeleble en la manera en què es fan i es veuen les pel·lícules avui dia.
 

Quan fas una pel·lícula és com fer-te una pregunta.
Quan l'acabes saps la resposta.
En definitiva, amb tot el cinema només estem tractant d’aprendre
sobre nosaltres mateixos.
Sempre he aprofitat l’oportunitat de fer una pel·lícula per aprendre més sobre mi.

Francis Ford Coppola

 

El Padrí. La trilogia (The Godfather, 1972-1974-1990). A començaments de la dècada dels ’70 els estudis Paramount van decidir portar a la pantalla gran l’exitosa novel·la de Mario Puzo titulada El Padrí. La història mostrava les interioritats de la família Corleone, una de les cinc famílies més importants de la Cosa Nostra, la màfia establerta als Estats Units. Li van oferir la direcció de la pel·lícula a Sergio Leone i a Peter Bogdanovich i tots dos van rebutjar l’oferiment. Llavors els estudis van fer una cosa força arriscada: posar aquest ambiciós projecte en mans d’un jove i gairebé desconegut director, anomenat Francis Ford Coppola, de 32 anys.

Coppola va demostrar des del començament tenir uns criteris molt clars i no va dubtar en confrontar-los amb els dels estudis i una d’aquestes demostracions va ser la seva postura sobre qui havia d’encarnar el paper principal: Michael Corleone. El candidat preferit per als estudis era Robert Redford, però també estaven barallant altres candidatures com la de Warren Beatty, Rod Steiger, Dustin Hoffman, Ryan O'Neal, Jack Nicholson, James Caan o Martin Sheen, però el director es va mostrar ferm: volia a un jove actor anomenat Al Pacino, pràcticament desconegut. Es va acabar sortint amb la seva!

La pel·lícula va ser un rotund èxit a taquilla i això va fer que es dugués a terme una segona part el 1974 i encara una tercera el 1990, 18 anys després de la primera, naturalment totes dirigides pel mateix Coppola i protagonitzades per Al Pacino. Per fer-se una idea de la projecció de Pacino d’una a altra pel·lícula només cal observar que per a protagonitzar la primera va cobrar 35.000 dòlars, per protagonitzar la segona va rebre 500.000 dòlars i una participació del 10% dels beneficis i pel seu treball a la tercera els seus honoraris van ser de 5.000.000 de dòlars!

Pots llegir més anècdotes a El Padrí, la trilogia.

Apocalypsi Now (1979). Obscura pel·lícula sobre la guerra de Vietnam dirigida, coescrita i coproduïda per Francis Ford Coppola, que és considerada una obra mestra del cinema. La pel·lícula és una adaptació lliure de la novel·la Heart of Darkness (1899) de Joseph Conrad.
La història segueix el capità Benjamin L. Willard (Martin Sheen), un oficial de l'exèrcit nord-americà que és enviat en una missió secreta al cor de la selva cambodjana per trobar i assassinar el coronel Kurtz (Marlon Brando). Kurtz és un oficial molt respectat de les Forces Especials que ha desertat i s'ha establert com una figura gairebé divina entre un grup de nadius, dirigint les seves pròpies operacions militars sense supervisió.
A mesura que Willard i la seva tripulació naveguen pel riu Nung per complir la missió, s'enfronten a l'horror i la insensatesa de la guerra, trobant una sèrie de personatges excèntrics i moments surrealistes que exemplifiquen la deshumanització i la bogeria desencadenades pel conflicte. El viatge riu amunt de Willard es converteix en una al·legoria de la pèrdua de la civilització i la immersió en la barbàrie.
Apareixen també Robert Duvall com a tinent coronel Bill Kilgore, protagonista d’una de les escenes més icòniques de la pel·lícula i Dennis Hopper encarnant a un fotoperiodista.
El rodatge es va fer principalment a les Filipines i va estar marcat per problemes com tempestes tropicals que destruïen els decorats, l'infart que va patir Martin Sheen durant la filmació, i les tensions constants entre Coppola i l'actor Marlon Brando, que va arribar al set en un estat físic molt diferent del que s'havia previst per al seu personatge.
Coppola va treballar sense un guió definitiu en moltes parts de la pel·lícula, creant un ambient caòtic tant davant com darrere de la càmera. A més, el director va invertir gran part de la seva pròpia fortuna per acabar la pel·lícula, una aposta que finalment va donar fruits, però que gairebé va arruïnar la seva carrera.

Rebels (The Outsiders, 1983). Pel·lícula dramàtica dirigida per Francis Ford Coppola, basada en la novel·la homònima de S.E. Hinton, publicada el 1967 i que constitueix un retrat de la joventut marginada dels Estats Units als anys ‘60, i ha esdevingut una obra de culte amb el pas del temps.
L'obra està ambientada en una petita ciutat d'Oklahoma durant els anys ‘60 i segueix la vida de dos grups de joves amb antecedents socioeconòmics diferents: els Greasers i els Socs. Els Greasers són nois de classe treballadora que sovint es troben en conflicte amb els Socs, que són de famílies riques.
La pel·lícula va disposar d’un elenc d’actors -la majoria desconeguts en aquells moments- que estaven cridats a ser importants noms en el món interpretatiu: C. Thomas Howell, Ralph Macchio, Matt Dillon, Patrick Swayze, Rob  Lowe, Emilio Estevez, Tom Cruise i Diane Lane.

Rebels explora diversos temes profunds, com la identitat, la lleialtat, i les divisions de classe. El film mostra com la violència i la delinqüència juvenil sovint són producte de factors socials i econòmics, més que no pas una elecció deliberada. Un dels missatges centrals de la pel·lícula és la idea que, malgrat les diferències de classe i les aparences, tots els joves, independentment del seu origen, comparteixen somnis, inseguretats i desafiaments similars.
L'èxit d’aquesta pel·lícula va ajudar a llançar les carreres de molts dels seus joves actors, que després es convertirien en figures prominents de Hollywood. La pel·lícula també va consolidar la reputació de Coppola com un director capaç de manejar una àmplia gamma de gèneres i temàtiques.

La ley de la calle (Rumble Fish, 1983) Pel·lícula dramàtica dirigida per Francis Ford Coppola, basada en la novel·la homònima de S.E. Hinton, que també va escriure la novel·la The Outsiders (Rebels) i combina elements de realisme social amb un estil visual fortament influenciat per l'estètica del cinema noir i l'expressionisme.
La pel·lícula segueix la història de Rusty James (Matt Dillon), un jove rebel que viu a una ciutat petita i depriment en l'escenari dels Estats Units. Rusty James és un adolescent inquiet i perdut que idolatra el seu germà gran, conegut com The Motorcycle Boy (Mickey Rourke). The Motorcycle Boy és una figura llegendària entre els joves del barri per ser un exlíder de bandes que ha abandonat la violència i ha tornat a casa després d'un misteriós viatge.
Rusty James intenta viure a l'ombra del seu germà, desitjant recuperar els dies de glòria de les bandes juvenils, tot i que aquests temps han quedat enrere. La pel·lícula explora la relació entre els dos germans mentre s'enfronten a una realitat que està molt allunyada dels seus somnis i aspiracions. Al llarg de la història, Rusty James descobreix que la vida és molt més complexa del que havia imaginat, i que el camí del seu germà pot no ser el que ell esperava.
Apareix també Diane Lane interpretant a Patty, la parella de Rusty, Dennis Hopper com a pare dels dos germans i Nicolas Cage com a Smokey.
Temàticament, La ley de la calle aborda qüestions com la identitat, el desig de trobar un lloc en el món, la idolatria, i la desil·lusió amb la realitat i ha esdevingut una pel·lícula de culte, especialment valorada per la seva originalitat i per la seva exploració dels conflictes juvenils i les qüestions existencials, així com pel seu ús innovador del cinema com a mitjà per transmetre emocions i idees complexes.

Cotton Club (1984). Pel·lícula dirigida per Francis Ford Coppola que constitueix un drama històric que combina elements de cinema negre amb números musicals. La pel·lícula està ambientada en el famós club de jazz del mateix nom de Harlem, Nova York, durant els anys 1920 i 1930, un període conegut com l'Era del Jazz i la Llei Seca als Estats Units.
La història de Cotton Club es desenvolupa al voltant de diversos personatges els camins dels quals es creuen en el famós club nocturn. Els personatges principals inclouen a Dixie Dwyer (Richard Gere), trompetista jove i ambiciosos que treballa al club, Vera Cicero (Diane Lane) amb qui Dixie desenvolupa una relació romàntica secreta, Sandman Williams (Gregory Hines), un talentós ballarí afroamericà que actua al Cotton Club amb el seu germà Clay Williams (Maurice Hines) i Lila Rose Oliver (Lonette McKee), una cantant afroamericana que manté una relació amb Sandman i també lluita per la seva carrera en un entorn dominat per la segregació racial. El club en si és un microcosmos de la societat novaiorquesa de l'època, on es barregen el glamur i el perill, la música i la violència, i on els camins de músics, ballarins, mafiosos i polítics es creuen.
L’obra tracte sobre el racisme i la segregació, el crim organitzat i els somnis i ambicions dels seus protagonistes.
La banda sonora de Cotton Club és un dels aspectes més destacats de la pel·lícula. El film inclou nombrosos números musicals, amb jazz autèntic de l'època, interpretat per músics d'alta categoria. Richard Gere, que va interpretar Dixie Dwyer, va tocar realment la trompeta en les seves escenes musicals, afegint un toc d'autenticitat.
Anys més tard, Coppola va llançar una versió restaurada i ampliada de la pel·lícula anomenada The Cotton Club Encore. Aquesta versió va incloure metratge que s'havia eliminat de la versió original i va rebre crítiques molt favorables, que van destacar una narració més coherent i un millor equilibri entre les històries dels personatges blancs i negres.

Històries de Nova York (New York Stories, 1989). Pel·lícula composta per tres curtmetratges dirigits per tres directors de renom: Martin Scorsese, Francis Ford Coppola, i Woody Allen. Cada segment té el seu estil propi i gira al voltant d'històries que es desenvolupen a la ciutat de Nova York, des de perspectives ben diverses.
Life Lessons (Lliçons de vida) és el segment dirigit per Martin Scorsese i tracta sobre un pintor d'avantguarda anomenat Lionel Dobie (Nick Nolte) i la seva relació amb la seva assistent i amant Paulette (Rosanna Arquette). Lionel se sent inspirat i creativament motivat per la seva presència, però Paulette vol distanciar-se d'ell per explorar la seva pròpia vida.
Life Without Zoe (La vida sense Zoe) Dirigit per Francis Ford Coppola i escrit per Coppola i la seva filla Sofia Coppola, segueix la vida de Zoe (Heather McComb), una nena de dotze anys que viu sola en un luxós apartament de Manhattan mentre els seus pares estan viatjant constantment.
Oedipus Wrecks (Edipo destructor) En tercer lloc, Woody Allen va dirigir aquesta darrera història còmica i amb tocs surrealistes, Woody Allen interpreta Sheldon, un advocat novaiorquès que té una relació molt complicada amb la seva mare dominant (Mae Questel). El conflicte arriba al seu clímax quan, durant un espectacle de màgia, la seva mare desapareix misteriosament i reapareix al cel sobre Manhattan, on continua observant-lo i criticant-lo davant de tot el món.
Històries de Nova York és un exemple interessant de col·laboració entre directors amb estils molt diferents, oferint una visió diversificada de la vida i unes històries que res tenen en comú a excepció de tenir la ciutat de Nova York com a fons.

Dràcula de Bram Stoker (Bram Stoker’s Dracula, 1992). Pel·lícula de terror gòtic dirigida i coproduïda per Francis Ford Coppola. Com el títol suggereix, el film és una adaptació de la novel·la clàssica de terror Dràcula, escrita per Bram Stoker l'any 1897. Aquesta pel·lícula destaca per la seva fidelitat a l'obra original i per la seva estilització visual.
La pel·lícula comença amb un pròleg ambientat al segle XV, on el príncep Vlad Drăculea (Gary Oldman), un guerrer valac, torna victoriós d'una batalla per trobar que la seva esposa Elisabeta (Winona Ryder) s'ha suïcidat després de rebre falses notícies de la seva mort. Enfurismat i desesperat, Vlad renega de Déu i es converteix en el vampir conegut com el comte Dràcula.
Segles més tard, a finals del segle XIX, Dràcula es trasllada a Londres després de descobrir que Mina Harker (també interpretada per Winona Ryder), la promesa de l'advocat Jonathan Harker (Keanu Reeves), és la reencarnació de la seva estimada Elisabeta. Dràcula busca recuperar el seu amor perdut mentre es troba enfrontant-se a un grup de persones que intenten destruir-lo, incloent-hi el professor Abraham Van Helsing (Anthony Hopkins).
La pel·lícula és recordada per la seva estètica visual única, amb un ús extensiu d'efectes especials pràctics, tècniques cinematogràfiques clàssiques i un disseny de producció exuberant.

Jack (1996). Pel·lícula agredolça dirigida per Francis Ford Coppola i protagonitzada per Robin Williams, que interpreta el paper de Jack Powell, un nen que pateix una estranya malaltia anomenada síndrome de Werner, que causa un envelliment prematur. A causa d'aquesta condició, Jack, tot i tenir només deu anys, té l'aparença d'un home de quaranta anys.
La pel·lícula se centra en la vida de Jack, que fins als deu anys ha estat educat a casa a causa de la seva condició. Els seus pares, interpretats per Diane Lane i Brian Kerwin, finalment decideixen inscriure'l a una escola pública perquè pugui experimentar una vida més normal i socialitzar amb altres nens. Malgrat la seva aparença física, Jack té la mentalitat i les emocions d'un nen, fet que crea diverses situacions còmiques i dramàtiques mentre intenta adaptar-se a l'escola i fer amics.
Malgrat el repartiment estel·lar i la direcció de Coppola, Jack va rebre crítiques mixtes. Molts crítics van considerar que el to de la pel·lícula era inconsistent, oscil·lant entre el drama i la comèdia de manera poc fluida. Tot i això, Robin Williams va rebre elogis per la seva interpretació, ja que va saber transmetre la innocència i la vulnerabilitat del personatge de manera convincent.

.

Legítima defensa (The Rainmaker, 1997) Pel·lícula emmarcada dins del gènere de thriller judicial, dirigida per Francis Ford Coppola que està basada en la novel·la homònima de John Grisham.
La pel·lícula segueix la història de Rudy Baylor, un advocat novell interpretat per Matt Damon, que es veu immers en un cas legal important poc després de graduar-se en Dret. Rudy, sense recursos ni experiència, decideix enfrontar-se a una poderosa companyia d'assegurances que ha denegat repetidament la cobertura mèdica a un jove que pateix leucèmia. Aquesta decisió els porta a un intens litigi judicial, on Rudy haurà de lluitar contra advocats poderosos i sense escrúpols.
Matt Damon  està acompanyat en el repartiment d’aquesta pel·lícula per Danny DeVito, Claire Danes, Jon Voight i Mickey Rourke.
Aquesta pel·lícula és significativa dins la carrera de Matt Damon, ja que va consolidar la seva posició com a estrella emergent de Hollywood. També és destacable dins la filmografia de Francis Ford Coppola, conegut per la seva capacitat d'adaptar diverses històries al cinema de manera efectiva.

El hombre sin edad (Youth Without Youth, 2007). Pel·lícula dirigida per Francis Ford Coppola després d’una llarga pausa en la direcció de 7 anys, amb una adaptació de la novel·la homònima de l'escriptor romanès Mircea Eliade, un autor conegut per les seves exploracions en el camp de la mitologia i el simbolisme religiós.
La trama de la pel·lícula se centra en Dominic Matei (Tim Roth), un lingüista i professor de literatura de Romania, qui, a la seva vellesa, sent que la seva vida ha estat un fracàs, tant en l'àmbit professional com personal. Tot canvia quan és colpejat per un llamp, un accident que no només el salva de la mort, sinó que també el rejoveneix miraculosament. Dominic es converteix en una figura d'interès per a la comunitat científica, especialment per als nazis, que estan interessats en els seus poders aparentment sobrenaturals.
La història aborda temes profunds com la immortalitat, la memòria, el temps i l'evolució de la consciència humana. Al llarg de la pel·lícula, Dominic es troba en una situació paradoxal: tot i haver obtingut una segona oportunitat per a la joventut, es veu immers en una lluita interna i ètica per comprendre el significat de la seva nova existència.