Hasta el último hombre (2016)

 

Després d’un llarg silenci com a director, Mel Gibson torna amb una pel·lícula bèl·lica, que s’ha guanyat un lloc entre les pel·lícules nominades a l’Oscar d’aquesta edició.

Ens presenta el cas real de Desmond Doss (Andrew Garfield), un jove que a la II Guerra Mundial va presentar-se voluntari per anar al front, perquè creia que havia de col·laborar amb el seu país, però com que la seva religió (Adventista del Setè Dia) no li permetia fer servir cap arma  va fer-se objector de consciència i va sol·licitar incorporar-se com a sanitari. Les circumstàncies el van portar al fet insòlit de ser el primer objector en rebre la Medalla d’Honor del Congrés, després d’haver salvat la vida de 75 homes a la batalla d’Okinawa.

 

 

La narració es desenvolupa en tres actes ben diferenciats. En el primer coneixem la seva història prèvia i el veiem a la seva vida civil, principalment sobre la difícil relació que mantenia amb el seu pare, en Tom Doss (Hugo Weaving),molt marcat psicològicament pel seu pas per la I Guerra Mundial i la relació de Desmond amb la seva parella, la Dorothy (Teresa Palmer).

El segon acte ens porta directament  a la seva vida als campaments on es va formar com a soldat. Malgrat que l’objecció de consciència era un dret a l’exèrcit nord-americà, aquest fet era molt mal vist pels comanaments directes, que van fer tot el possible perquè agafés les armes o sortís de l’exèrcit. La seva perseverança, però, va fer que persistís amb les seves intencions, armat solament amb una irrevocable convicció, fonamentada essencialment en la seva ètica i la seva moral. Va guanyar-se, amb grans esforços el dret a participar a la guerra des del camp de batalla, com a sanitari.

 

 

Finalment, el tercer acte ens porta a la cruenta i sanguinària batalla d’Okinawa, on els cadàvers dels combatents d’ambdós bàndols s’amuntegaven sense vida, per un terreny on les ofensives i les contraofensives s’anaven succeint ininterrompudament. Una seqüències d’extrema duresa que serveixen de marc per a veure des de primera fila el valor de Desmond i la seva extraordinària força de voluntat. “Senyor, ajuda’m a salvar-ne un més”, anava dient cada cop que aconseguia posar a salv a un ferit...

 

 

A la pel·lícula debuta a la interpretació cinematogràfica Milo Gibson, un dels fills de Mel Gibson, interpretant a Lucky Ford, un soldat que té una petita aparició a la pel·lícula.

Ens troben davant d’una pel·lícula amb molta força, molt ben realitzada i que ens rescata de l’oblit una petita gran història, sobre un home normal que va fer coses extraordinàries.