La caiguda del III Reich

 

La caiguda de Berlín, com a darrer reducte del nazisme, era un fet cantat. Amb les forces americanes i britàniques pressionant amb força des de l’oest i les forces soviètiques fent-ho per l’est, els alemanys, que ja havien cremat els seus darrers cartutxos a l’ofensiva de les Ardenes, en prou feines tenia forces per a relentir momentàniament l’arribada de la fi.

 

 

EL GRAN ÈXODE (Die Flucht, 2007). A finals de 1944, la II Guerra Mundial s’estava a punt d’acabar en tot el territori europeu i la població alemanya que vivia a la Prússia Oriental inicià una llarga i penosa migració, fugint de l’exèrcit soviètic, que avançava de manera indeturable.

La mini-sèrie alemanya El gran èxode narra la història de la comtessa prussiana Lena Von Mahlenberg (Maria Furtwängler) mostrant-nos el seu retorn a la casa paterna, on es troba el seu pare greument malalt, la seva implicació en l’acolliment i la protecció d’altres fugitius de diverses procedències i el seu llarg viatge cercant un indret on refugiar-se, en els cruents darrers dies de confrontació.

Aquest treball, dirigit per Kai Wessel,ens ofereix una perspectiva mai no presentada d’aquells foscos dies.

 

 

EL HUNDIMIENTO (Der Untergang 2004). A l’abril de 1945 totes les defenses alemanyes s’havien enfonsat i les seves tropes disperses i mal organitzades en prou feines podien defensar Berlín. Tot estava perdut pel III Reich mentre Hitler (Bruno Ganz), absolutament descontrolat, es trobava tancat en el seu búnquer, ordenant als seus oficials contraatacs amb forces que havien estat exterminades feia temps... però allí ningú no tenia el valor de portar-li la contrària. En aquell claustrofòbic entorn, el 20 d’abril el Führer celebrà el seu 56è aniversari juntament amb Eva Braun (Juliane Köhler) i la família Goebbels en pes, sempre al seu costat. Tots ells van acompanyar a Hitler fins al final i van compartir també el seu destí: es van suicidar plegats quan arribà el moment final.

Aquests fets han estat portats al cinema a la pel·lícula alemanya Der Untergang  en la que el fil conductor de la història és la Traudi Junge (Alexandra Maria Lara), la secretària personal del Führer, que va sobreviure a aquests fets i que anys després va publicar el seu llibre de memòries titulat Fins al darrer moment: la secretària de Hitler explica la seva vida.

La pel·lícula ha estat portada al cinema brillantment pel director Oliver Hirschbiegel en una obra molt intimista que ens apropa, amb un gran rigor històric, a aquells dramàtics moments.

 

 

ANONIMA, UNA MUER EN BERLIN,  (Anonyma - Eine Frau in Berlin, 2008). Mentre al búnquer de Hitler s’estaven vivint els darrers dies del Führer, les defenses de Berlín es desfeien per la pressió de les tropes americanes i britàniques a l’oest i les soviètiques a l’est. Les tropes russes arribaven a les portes de la capital alemanya després d’haver patit les atrocitats que els nazis havien perpetrat a les seves terres i les ànsies de revenja eren tremendes. Una part de la població més vulnerable van ser les dones: algunes xifres parlen de 100.000 dones violades només a Berlín, xifra que podria elevar-se a 2.000.000 si parlem de tota Alemanya.  

Una dona alemanya que va patir en pròpia pell les vexacions de les forces ocupants, va anotar, dia a dia, tot allò que li va anar succeint, en un diari personal que, anys més tard, va publicar ocultant el seu nom: va veure la llum sota el nom d’Anonyma. L’obra va escandalitzar a la societat alemanya de l’època ja que era un episodi de la seva història del qual mai no n’havien volgut parlar. A l’any 2008 la història va transformar-se en una pel·lícula alemanya dirigida per Max Färberböck.

 

 

LOS JUICIOS DE NUREMBERG (Nuremberg, 2000). Un cop firmada la pau, les forces aliades van organitzar un important i mediàtic procés conegut com els judicis de Nuremberg on van portar-se davant d’un tribunal militar 21 ideòlegs i alts militars de l’exercit nazi amb el Mariscal Göring al capdavant. Després dels suïcidis de Hitler, Goebbels i Himmler, aquests encausats eren les persones més rellevants de la maquinària nazi que els aliats tenien presos.  

Van anomenar com a fiscal a l’advocat americà Justice Robert Jackson i es va establir una mesa de jutges formada per americans, anglesos i russos. Els testimonis que allí es van presentar van commoure a tots els assistents i, per primera vegada es va fer públic el que havia succeït en els camps d’extermini del Tercer Reich.

L’historiador Joseph E. Persico va escriure l’obra Els judicis de Nuremberg i a l’any 2000 Yves Simoneau, un director especialitat en treballs per a la televisió, va prendre entre mans el projecte de realitzar una mini-sèrie basada en l’obra de Persico. En aquest treball Alec Baldwin interpreta a Justice Robert Jackson i Brian Cox dóna vida al Marical Hermann Göring.

En finalitzar el judici es va donar per acabada una cruel i sanguinària guerra  i va donar pas als anys foscos de l’anomenada guerra freda entre la URSS i el món occidental i l’alçament del Mur de Berlín conegut com el Mur de la Vergonya.