Luis López Tosar va néixer al barri de Xustás al concello de Cospeito, a la província de Lugo, el 13 d’octubre de 1971 i va passar la seva infantesa al municipi de Castro de Rey (Lugo).

A mitjans de la dècada dels 80 tota la família va anar a viure a Lugo. Allí va assistir primer al col·legi dels Maristes i més tard a l’Instituto de Nosa Señora dos Ollos Grandes. Va ser a l’institut on va participar en un taller de teatre que impartia la seva professora de literatura i on va descobrir el gust per la interpretació.
En una entrevista a Fotogramas, Tosar recorda aquesta professora: volvió a dirigir el aula de teatro del instituto a condición de que yo actuase en 'La lección' de Ionesco, una obra que reflexiona sobre el maltrato en los sistemas educativos. Para mí fue una revelación absoluta. Aunque yo estaba convencido de que con estas cejas y estos dientes nunca podría hacer de protagonista.

En acabar el batxillerat va matricular-se a la Facultat d’Història, però l’actor que ja portava dins el va fer deixar la facultat i traslladar-se a Santiago de Compostela on estava prenent forma un teatre independent que acabaria derivant en la generació d’actors i actrius que van participar en les primeres sèries de la televisió autonòmica gallega (CRTVG). Els primers papers de Tosar al teatre els va interpretar amb tan sols 23 anys.

Va treballar també en el terreny dels curtmetratges i més tard va unir-se a la nova fornada d’intèrprets per a participar en 49 episodis de la sèrie de TVG Mareas Vivas entre els anys 1998 i 2001, fet que li va donar una ràpida visibilitat a Galícia i que va motivar que ràpidament fes el salt a tot l’Estat.

El 2003 va ser un any important per a ell: el seu treball com a actor a l’exitosa pel·lícula Los lunes al sol (2002) li va reportar un Premi Goya de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya com a Millor Actor Secundari (2003) i El Correo Gallego el va escollir com el Galego do Mes.

No va trigar a encadenar nous reconeixements. El 2004 va rebre el Goya al Millor Actor per Te doy mis ojos i el 2009 un altre Goya per la seva interpretació a Celda 211, paper que li va valdre també l’obtenció del Fotogramas de Plata, el premi José María Forqué i el de l’Unión de Actores.

Una mostra de l’encert amb què escollia els seus papers la tenim en el fet que els pel·lícules preseleccionades per l’Acadèmia per representar Espanya als Oscar l’any 2010 van ser Celda 211, Lope i También la lluvia, tres pel·lícules en les quals ell havia treballat. Finalment la seleccionada va ser También la lluvia.

Actualment, ha treballat en 132 projectes entre curts, sèries de televisió i pel·lícules a banda d’haver intervingut en 7 ocasions com a productor, en 5 pel·lícules i 2 curts.
Malgrat que la seva intensa activitat interpretativa ha destacat en altres àrees.

La seva presència a la política ha esta molt manifesta: l’any 2002 va ser un dels impulsors i cara visible de la Plataforma Nunca Máis aran del naufragi del petroler Prestige (2002) amb el consegüent drama ecològic, malgrat que posteriorment es va distanciar quan va veure que s’havia polititzat. Va declarar més tard: van ser moments molt desagradables quan la política es va ajuntar amb tot això. Els moviments socials estan molt bé, però quan entra la política, es desvirtuen, com va passar, per exemple, amb la plataforma Nunca Máis.
Va donar suport al Bloque Nacionalista Galego (BNG), al nacionalisme gallec en general i es va constituir com un ferri defensor de la llengua gallega arribant, l’any 2005, a presentar-se a les Eleccions Europees i a les municipals de Castro de Rey pel BNG.

L’Asociación Berciana da Lingua Xarmenta li va atorgar el Premi Xarmenta 2005 per la seva defensa del gallec de El Bierzo.

Però també ha destacat en altres activitats artístiques...

És membre del duet còmic The Magical Brothers i és que la seva faceta còmica no li ve de nou: als seus inicis va treballar fent de pallasso a festes d’aniversaris infantils.

L’any 2008 va cofundar el grup de rock gallec The Ellas, especialitzat a interpretar versions de cançons interpretades per grups liderats per dones. Més tard el grup va passar a anomenar-se Di Elas, on Tosar canta, toca la guitarra acústica, l’harmònica i composa. L’any 2011 van publicar el seu primer disc.

En el terreny personal, Luis Tosar sempre ha estat molt reservat, però sabem que va mantenir una relació sentimental amb l’actriu basca Marta Etura entre els anys 2003 i 2012. Al llarg d’aquest període van treballar plegats en 7 ocasions: Trece campanadas (2003), La vida que te espera (2004), ¡Hay motivo! (2004), Maxi? (2007), Casual Day (2007), Celda 211 (2009) i Mientras duermes (2011). La relació es va trencar quan els va resultar impossible de compaginar els seus compromisos professionals amb la seva convivència com a parella. Més tard Tosar va iniciar una relació amb l’actriu xilena María Luisa Mayol el 2014. Van coincidir en la gravació del videoclip Hey, hey, hey de la banda xilena Los tres i va néixer entre tots dos un sentiment que va portar-los a casar-se tot just un any després, el 2015. Posteriorment, han treballat junts a Quién a Hierro mata (2019), a Fatum (2023) i a Amanece en Samaná (2024) . Han tingut dos fills: León (2015) i Luana (2019)

Te doy mis ojos (2003). Pel·lícula dirigida per Icíar Bollaín i protagonitzada per Laia Marull i Luis Tosar. És un drama intens que aborda la violència de gènere i les relacions abusives dins d'una parella.
La història segueix Pilar (Laia Marull), una dona que fuig de casa seva una nit amb el seu fill petit per escapar del maltractament del seu marit Antonio (Luis Tosar). Es refugia a casa de la seva germana, qui la intenta ajudar a reconstruir la seva vida. Tot i això, Antonio, penedit, li promet que canviarà i comença una teràpia per controlar la seva agressivitat. Pilar, atrapada entre l'amor, la por i l'esperança, es debat entre donar-li una nova oportunitat o començar de zero.
La pel·lícula mostra amb realisme la complexitat de les relacions abusives, trencant estereotips i reflectint com les víctimes poden sentir-se atrapades emocionalment i econòmicament: Pilar no només ha de lluitar contra la violència física, sinó també contra la manipulació psicològica i la seva pròpia por de viure sense el seu marit.
Te doy mis ojos va ser molt ben rebuda per la crítica i el públic. Va guanyar set Premis Goya, incloent-hi Millor Pel·lícula, Millor Direcció, Millor Actor (Luis Tosar) i Millor Actriu (Laia Marull). També va ser guardonada a diversos festivals internacionals per la seva sensibilitat i realisme.

Celda 211 (2009). Thriller carcerari dirigit per Daniel Monzón. Està basada en la novel·la homònima de Francisco Pérez Gandul i protagonitzada per Luis Tosar i Alberto Ammann. La pel·lícula va tenir un gran èxit de crítica i públic i es va convertir en una de les més destacades del cinema espanyol d’aquell any.
La història segueix Juan Oliver (Alberto Ammann), un jove funcionari de presons que, el dia abans de començar a treballar en una presó de màxima seguretat, decideix fer una visita anticipada per conèixer les instal·lacions. Durant el recorregut, pateix un accident i queda inconscient just quan esclata un motí de presos liderat per Malamadre (Luis Tosar), un pres perillós i carismàtic.
En despertar-se, Juan es veu atrapat dins del motí i, per sobreviure, es fa passar per un nou pres. A mesura que avança la trama, es guanya la confiança de Malamadre i es veu arrossegat en una espiral de violència, traïcions i tensió política. Mentre intenta trobar una sortida, ha de decidir fins a quin punt està disposat a arribar per sobreviure.
La pel·lícula va ser molt ben rebuda i va triomfar als Premis Goya 2010, on va guanyar 8 premis, incloent-hi Millor pel·lícula, Millor director (Daniel Monzón), Millor actor principal (Luis Tosar) i Millor actor revelació (Alberto Ammann). A més, va tenir un gran impacte a escala internacional i es va convertir en un referent del gènere carcerari al cinema europeu.

También la lluvia (2010). Drama històric i social dirigit per Icíar Bollaín i escrit per Paul Laverty que combina la filmació d’una pel·lícula sobre Cristòfor Colom amb la realitat de la guerra de l’aigua a Bolívia.
Sebastián (Gael García Bernal) i Costa (Luis Tosar) són un director i un productor de cinema que viatgen a Cochabamba, Bolívia, per rodar una pel·lícula sobre l’arribada de Cristòfor Colom a Amèrica i l’explotació dels pobles indígenes. Com a actors locals, contracten Daniel (Juan Carlos Aduviri), un líder indígena compromès amb les protestes contra la privatització de l’aigua que afecta els habitants de la ciutat.
A mesura que la filmació avança, la situació política s’intensifica, amb manifestacions violentes i repressió policial. Sebastián es debat entre el seu compromís amb la pel·lícula i la realitat que viu el poble bolivià, mentre que Costa, inicialment més cínic, acaba involucrant-se en la lluita dels manifestants.
La pel·lícula estableix un paral·lelisme entre la colonització espanyola del segle XV i l’explotació moderna de les comunitats indígenes per part de les empreses i els governs.
También la lluvia va rebre elogis de la crítica per la seva poderosa narrativa i interpretacions. Va guanyar el Premi Goya al Millor Actor Secundari (Karra Elejalde) i va ser seleccionada per representar Espanya als Premis Oscar en la categoria de Millor Pel·lícula Internacional (encara que finalment no va ser nominada).

Mientras duermes (2011). Thriller psicològic dirigit per Jaume Balagueró. És protagonitzat per Luis Tosar, Marta Etura i Alberto San Juan. La pel·lícula combina suspens i terror psicològic amb una atmosfera inquietant i angoixant.

César (Luis Tosar) és el conserge d'un edifici d'apartaments de Barcelona. Aparentment, és un home servicial i amable, però en realitat amaga una naturalesa fosca i perversa. No pot sentir felicitat i només troba sentit a la seva vida en fer infeliços els altres. La seva obsessió més gran és Clara (Marta Etura), una inquilina alegre i optimista a qui vol destruir emocionalment. César comença a assetjar-la de manera metòdica i pertorbadora, entrant al seu apartament en secret mentre ella dorm i manipulant la seva vida sense que ella se n'adoni.
A mesura que la història avança, la tensió augmenta i es fa evident fins a quin punt César està disposat a arribar per aconseguir el seu objectiu.
La pel·lícula explora temes com la manipulació, l'obsessió i la maldat quotidiana. A diferència de molts thrillers tradicionals, el protagonista és el propi malvat, fent que l'espectador experimenti la història des del punt de vista d'un psicòpata. La tensió es construeix lentament i de manera magistral, creant una sensació de claustrofòbia i impotència.

Cien años de perdón (2016). Thriller d’acció dirigit per Daniel Calparsoro. El film, protagonitzat per Luis Tosar i Rodrigo de la Serna, gira entorn d’un atracament a un banc de València que es complica per circumstàncies inesperades.
Un grup de lladres altament organitzats, liderats per El Uruguayo (Rodrigo de la Serna) i El Gallego (Luis Tosar), assalta una sucursal bancària de València amb la intenció de robar les caixes de seguretat. Tot sembla anar segons el pla fins que un imprevist meteorològic -una forta tempesta- i una revelació inesperada canvien el rumb de l’operació.
Els lladres descobreixen que en una de les caixes hi ha documents comprometedors que impliquen membres del govern espanyol en casos de corrupció. Això fa que les autoritats mostrin més interès a recuperar els documents que no pas a atrapar els lladres, portant el film a una trama de suspens polític i conspiració.
La pel·lícula combina el thriller d’atracaments amb una crítica política i social, posant en evidència la corrupció institucional i els interessos ocults darrere les decisions governamentals. Té un ritme trepidant i una posada en escena realista, amb una gran interpretació dels actors principals.

1898. Los últimos de Filipinas (2016). Drama històric dirigit per Salvador Calvo. Narra el setge de Baler, un episodi real de la guerra hispano-filipina en què un grup de soldats espanyols va quedar atrapat a l’església del poble de Baler, a l’illa de Luzón, durant gairebé un any.
L’any 1898, després de la pèrdua de gairebé totes les colònies espanyoles, un grup de soldats és enviat a Baler, un petit poble filipí, per defensar-lo dels insurgents locals. Sense saber que Espanya ja ha perdut la guerra i ha cedit Filipines als Estats Units pel Tractat de París, els soldats resisteixen un llarg setge dins l’església del poble. Malgrat la fam, les malalties i els atacs constants dels rebels filipins, el comandant Enrique de las Morenas i el tinent Saturnino Martín Cerezo mantenen la disciplina i rebutgen rendir-se. Finalment, el 2 de juny de 1899, després de 337 dies de resistència, els pocs supervivents abandonen la seva posició, convertint-se en els últims soldats espanyols a rendir-se a Filipines.
El repartiment, encapçalat per Luis Tosar en el paper del tinent Martín Cerezo, és completat per Álvaro Cervantes, Javier Gutiérrez, Karra Elejalde i Alexandra Masangkay.
La pel·lícula destaca per la seva acurada ambientació i la seva fotografia, obra d’Álex Catalán. Tot i ser un film bèl·lic, posa un gran èmfasi en els aspectes humans i psicològics del setge, mostrant la desesperació dels soldats i la crueltat d’una guerra que ja no té sentit.

Código Emperador (2022). Thriller d'espionatge dirigit per Jorge Coira i protagonitzat per Luis Tosar. La pel·lícula ofereix una mirada fosca sobre els mecanismes del poder, la corrupció i les operacions encobertes de l'Estat.
La història segueix Juan (Luis Tosar), un agent de l'Estat que treballa per als serveis d'intel·ligència espanyols, però que també col·labora amb una unitat secreta encarregada de manipular informació i protegir els interessos de les elits polítiques i econòmiques. En una de les seves missions, ha d'investigar un polític aparentment intocable i, alhora, manipular una jove immigrant, Wendy (Alexandra Masangkay), per aconseguir els seus objectius. A mesura que es veu arrossegat en una xarxa de conspiracions, Juan comença a qüestionar fins a quin punt està disposat a arribar en nom del seu país.
La fragilitat de la veritat: Código Emperador juga amb la idea que la informació pot ser una arma, i que la veritat sovint és modelada per aquells que tenen més poder.
La pel·lícula va tenir una bona recepció crítica per la seva atmosfera tensada i la interpretació de Luis Tosar, que novament brilla en un paper carregat de matisos. La direcció de Jorge Coira i el guió de Jorge Guerricaechevarría aporten un estil realista i inquietant, que recorda a produccions d'espionatge internacionals.

En los márgenes (2022). Drama social dirigit per Juan Diego Botto. La pel·lícula, protagonitzada per Luis Tosar i Penélope Cruz, aborda la crisi econòmica i l'impacte dels desnonaments a Espanya, tot seguint diverses històries que s'entrellacen al llarg de 24 hores.
La història se centra en Rafa (Luis Tosar), un advocat compromès amb la defensa de persones en situació de vulnerabilitat, que lluita per evitar la separació d'una dona i la seva filla. Al mateix temps, la pel·lícula segueix Azucena (Penélope Cruz), una dona desesperada per salvar la seva família de perdre casa seva. A mesura que avança el dia, els personatges es veuen immersos en una cursa a contrarellotge per trobar una solució abans que sigui massa tard.
La pel·lícula reflecteix la realitat de moltes famílies espanyoles que viuen amb la por del desnonament al mateix temps que mostra com la comunitat i les organitzacions de suport intenten ajudar les persones afectades. No només es mostra l'impacte econòmic, sinó també les tensions familiars i emocionals que comporta aquesta situació.
La pel·lícula és el debut com a director de Juan Diego Botto, conegut per la seva trajectòria com a actor i Penélope Cruz, a més de protagonitzar-la, també n’és productora.
En los márgenes ha estat molt ben valorada per la seva sensibilitat i realisme en retratar la problemàtica dels desnonaments. Els crítics han destacat la interpretació de Luis Tosar i Penélope Cruz, així com la direcció de Botto, que aporta una mirada humana i compromesa.

Todos los nombres de Dios (2023). Pel·lícula d’intriga dirigida per Daniel Calparsoro i escrita per Gemma Ventura.
La trama se centra en Santi (Luis Tosar), un taxista que, després d'un atemptat a Madrid, és segrestat per Hamza, l'únic terrorista supervivent. En un gir inesperat, Santi es converteix en una bomba humana amb una armilla carregada d'explosius mentre camina per la Gran Via de Madrid. Els serveis d'intel·ligència, emergència i els mitjans de comunicació uneixen forces per intentar salvar la seva vida, en un desplegament que porta a conseqüències inesperades.
El repartiment inclou actors destacats com Inma Cuesta en el paper de Pilar Montero i Nourdin Batán com a Hamza.
Una de les escenes més impactants del rodatge va ser a la Gran Vía madrilenya, on van tancar parts de la cèntrica avinguda per filmar. Aquesta va ser una experiència única per a molts dels vianants que no estaven al corrent del rodatge i es van trobar amb l'equip de filmació en ple centre de Madrid.
El director Daniel Calparsoro va comptar per tercer cop amb la col·laboració de Luis Tosar, amb qui ja havia treballat en projectes anteriors com Hasta el cielo i Cien años de perdón, consolidant una sòlida relació professional.

La infiltrada (2024). Thriller dirigit per Arantxa Echevarría. La història se centra en Aranzazu Berradre Marín, una jove agent de la Policia Nacional que, a finals dels anys noranta, s'infiltra en la banda terrorista ETA al País Basc. Durant la seva missió, es converteix en l'única dona infiltrada que comparteix pis amb membres de l'organització, amb l'objectiu de desarticular el comando Donosti durant un període crític en què la banda declarava falsament una treva.
La pel·lícula és protagonitzada per Carolina Yuste en el paper d'Aranzazu i Luis Tosar en un paper secundari. La trama es basa en fets reals, inspirant-se en la història d'Elena Tejada, una agent que va passar vuit anys infiltrada a ETA.
La infiltrada va tenir una excel·lent acollida tant per part de la crítica com del públic. Va obtenir diversos premis, destacant el Goya a la Millor Pel·lícula en la cerimònia de 2025, compartint el guardó ex aequo amb El 47. A més, Carolina Yuste va ser reconeguda com a Millor Actriu per la seva interpretació.