Maribel Verdú, una actriu molt versàtil

 

Maribel Verdú va néixer a Madrid el 2 d’octubre de 1970. La seva carrera interpretativa va iniciar-se tenint només 13 anys quan, després d’haver realitzat alguna incursió al món de la publicitat, Vicente Aranda li va oferir un paper a El crimen del Capitán Sánchez per a la televisió, mitjà que no ha freqüentat gaire, però en el que ha deixat també la seva petjada: a la mini-sèrie El mundo de Juan Lobón o a les sèries Canguros, Ellas son así, Código Fuego, 7 vidas, Turno de oficio...

També ha deixat la seva empremta al món del teatre on va debutar a l’any 1987 amb Don Juan Tenorio. Després va participar a Romeo y Julieta i a continuació ha anat treballant en gran quantitat d’obres: Juego de reinas, Las amistades peligrosas, Un Dios salvaje o El tipo de la tumba de al lado...

Però on ha trobat el seu major èxit ha estat al cinema, sempre a cavall entre Espanya i l’Amèrica Llatina, amb interpretacions que li han valgut nombrosos premis d’entre els més de 70 treballs cinematogràfics que porta sobre les espatlles.

A continuació, una selecció personal de 10 d’aquests treballs...

 

 

BELLE EPOQUE (1992). A l’Espanya convulsa de l’any 1931 es viuen els darrers dies de la monarquia abans de l’arribada de la II República. A la caserna de Jaca es produeix una rebel·lió fracassada i Fernando (Jorge Sanz), un jove soldat, deserta de l’exèrcit. En la seva fugida es topa amb Manolo (Fernando Fernán Gómez), un artista que viu apartat de tota la complicada tensió social. De seguida es produeix una bona química entre tots dos i Manolo li ofereix la seva casa. Fernando no triga gaire a conèixer les quatre precioses filles del seu nou amic : la Clara (Miriam Díaz-Aroca), la Violeta (Ariadna Gil), la Rocío (Maribel Verdú) i la Luz (Penélope Cruz). Totes quatre seran seduïdes pel jove –o potser més aviat caldria dir que serà ell el seduït– provocant en molts casos situacions divertides i esperpèntiques.  La pel·lícula va estar dirigida per Fernando Trueba i va merèixer l’Oscar a la Millor Pel·lícula de parla no anglesa.

 

 

Y TU MAMÁ TAMBIÉN (2001). Pel·lícula mexicana que ens mostra a dos joves, alegres i despreocupats, en Julio (Gael García Bernal) i en Tenoch (Diego Luna), quan estan a punt d’iniciar les seves vacances d’estiu per la costa mexicana del Pacífic. En el darrer moment, s’afegeix al  viatge la Luisa (Maribel Verdú), una cosina espanyola de Tenoch, de trenta anys. Junts protagonitzen aquesta road movie que, com sol passar en moltes ocasions, esdevé un viatge iniciàtic on tots tres viuran els seus particulars trajectes interiors... després res no tornarà a ser igual. La pel·lícula està dirigida per Alfonso Cuarón.

 

 

LISISTRATA (2002). Francesc Bellmunt va portar a la pantalla gran una comèdia clàssica d’Aristòfanes, escrita a l'any 411 a l’antiga Grècia, però que és divertidament vigent. En aquella llunyana època els homes estaven constantment immersos en guerres i les dones restaven a les ciutats esperant el seu retorn i satisfent-los quan aquests venien a la recerca del seu amor. Lisistrata (Maribel Verdú) tenia, però, una idea que revolucionaria les coses: reuniria a les dones d’ambdós bàndols per donar forma a un pla maquiavèl·lic... organitzarien una vaga de sexe global, que negaria tota relació sexual a cap home de qualsevol dels exercits combatents, fins que no declaressin la pau. La acció va causar una autèntica revolució.

 

 

EL LABERINTO DEL FAUNO (2006). A l’any 1944, quan la Guerra Civil Espanyola ja feia uns anys que s’havia acabat, però la repressió franquista era més dura que mai, el capità Vidal (Sergi López) tenia una sanguinària missió: perseguir per les muntanyes al maquis i a tots aquells que pretenien creuar la frontera amb França clandestinament i acabar amb ells... i era una tasca que complia amb especial gust i dedicació. En aquest context arribà la seva dóna, la Carmen (Ariadna Gil), casada amb ell després de la mort del seu marit. De constitució malaltissa busca un futur més segur per a la seva filla Ofelia (Ivana Baquero). Ofelia arriba amb un interior ple de màgia i de criatures fantàstiques. A la seva nova llar, una masia de muntanya, només trobarà la complicitat de Mercedes (Maribel Verdú), una serventa que col·labora amb els maquis. Dirigida per Guillermo del Toro, la pel·lícula posseeix una fotografia, uns efectes especials, unes interpretacions i un argument de luxe.

 

 

LA ZONA (2007). A causa de la inseguretat i la delinqüència que es viu a la ciutat de Mèxic, s’ha creat una gran urbanització residencial anomenada La Zona. És un recinte emmurallat, amb els seus habitatges, les seves zones boscoses, els seus carrers, les seves tanques electrificades... i la seva vigilància privada, que controla tot el que passa pels seus llocs públics. La policia no té jurisdicció a La Zona i per accedir-hi necessita una ordre judicial. En aquest context, una nit les circumstàncies fan que entrin tres joves provinents dels suburbis amb la intenció de perpetrar algun furt, però les coses es giren ràpidament... És l’òpera prima del director uruguaià Rodrigo Plá.

 

 

7 MESAS DE BILLAR FRANCÉS (2007). La directora Gracia Querejeta dirigeix aquesta pel·lícula: Angela (Maribel Verdú) se n’assabenta que el seu pare pateix una greu malaltia així que pren al seu fill Guille (Víctor Valdivia) i viatge fins a Madrid, a l’hospital on es troba ingressat, però quan arriben ja és mort. En aquell moment es retroba amb Charo (Blanca Portillo), la que havia estat la amant del seu pare i descobreix també que, un petit negoci que tenia (una sala de jocs amb 7 taules de billar francès) es troba en un estat deplorable i amb grans pèrdues. Malgrat tot, l’Angela decideix instal·lar-se a Madrid i reobrir el negoci.

 

 

LOS GIRASOLES CIEGOS (2008). Crua pel·lícula que ens trasllada a la Galícia dels anys ’40, en plena postguerra espanyola i ens situa a casa de l’Elena (Maribel Verdú), que tira endavant com pot amb el seu fill Lorenzo (Roger Príncep), envoltada de la misèria produïda per la guerra civil. Tots dos guarden un secret terrible, que pesa  sobre ells com una pesada llosa: en una petita cambra oculta, viu amagat Ricardo (Javier Cámara), el marit de l’Elena i el pare de Lorenzo. Mantenir-se ocult és la seva única esperança de conservar la vida, ja que està buscat pel Règim per les seves idees polítiques. En aquest sòrdid ambient, apareixerà en escena Salvador (Raúl Arévalo), un jove diaca, que s’interessa per Elena, suposadament una jove i atractiva vidua.

 

 

DE TU VENTANA A LA MÍA (2011). La directora Paula Ortiz ens presenta, en una narrativa calmada i poètica, la dura història de tres dones separades pel temps, vivint en entorns molt diversos, però unides a la fi pel desamor i l’adversitat. Als anys ’20 trobem la Violeta (Leticia Dolera), una delicada joveneta que espera notícies del seu estimat que va marxar cap a França. Als anys ’40, en un entorn rural, coneixem a l'Inés (Maribel Verdú), una dona que espera, dia a dia, el retorn del seu marit, fugitiu després de la guerra civil. I en darrer lloc, als anys ’70, enmig d’aires de canvi polític, descobrim la Luisa (Luisa Gavasa), una dona de mitjana edat, soltera, que encara espera trobar a l’home de la seva vida i que haurà d’afrontar un càncer de pit. Tres dones que lluiten per trobar el seu lloc al seu univers personal.

 

 

SIN HIJOS (2015). Simpàtica comèdia que ens permet conèixer a Gabriel (Diego Peretti), un home separat des de fa 4 anys, que ha fet de la seva filla de 8 anys el centre del seu món. En tot aquest temps no ha tingut cap relació amorosa, malgrat els constants intents dels seus amics, fins que un dia passa per la seva vida la Vicky (Maribel Verdú), un amor platònic de la seva joventut. Parlen, surten a divertir-se, descobreixen moltes coses en comú, fan l’amor... Vicky és divertida, atractiva, simpàtica, plena de vida... i no suporta als nens! Gabriel li intenta dir que té una filla, però no troba el moment  i, sense proposar-s’ho, va avançant en la seva relació, ocultant-li aquest fet, però com és d’esperar cada cop resulta més i més complicat. Discreta però distreta història sense més pretensions, dirigida per Ariel Winograd.

 

 

LA PUNTA DEL ICEBERG (2016). Sofía Cuevas (Maribel Verdú) és una freda i analítica executiva d’una important multinacional en la que, en una de les seves seus, s’estan produint uns fets alarmants: en un molt curt espai de temps s’han suïcidat tres empleats dins les instal·lacions de l’empresa. Sofía és enviada a aquesta sucursal perquè elabori un informe del que està passant i el completi amb uns suggeriments d’accions correctores, si s’escau. Ràpidament, només arribar, es topa amb l’hostilitat del director del centre i amb signes clars de grans sobrecàrregues laborals sobre tot el personal... però la seva intuïció la fa furgar més endins fins a descobrir tota la veritat oculta sota les aparences. Excel·lent treball de director David Cánovas, en el seu primer llargmetratge.