Tom Cruise, d'ídol juvenil a heroi d'acció

Tom Cruise va néixer el 3 de juliol de 1962 a Siracusa (Nova York). L’ambient familiar que va viure en els seus primers anys de vida no van ser gens harmònics: els seu pare va patir força temps seriosos problemes amb l’alcohol fins que va abandonar la família i va desaparèixer de les seves vides. Així, la seva mare, les seves tres germanes i ell mateix van haver d’adaptar-se a aquella nova realitat. Tom Cruise tenia llavors 12 anys.

Va tenir problemes a l’escola i va arrossegar-los pels diversos centres on va estudiar: tenia una dislèxia que no li van saber corregir i que va motivar que finalment abandonés els estudis secundaris.

Per contra, sempre va mostrar una increïble facilitat pels esports. Va practicar bàsquet, futbol, hoquei i beisbol, però després de deixar l’escola va dedicar-se en cos i ànima a la lluita, fins que una lesió de genoll el va apartar de la competició.

Aquest entrebanc no el va allunyar de l’esport, ni molt menys. Amb els anys ha anat apassionant-se pels esports lligats amb unes certes dosis d’adrenalina com l’escalada o el paracaigudisme, així com també la seva afició a pilotar avions i cotxes esportius. No es d’estranyar, doncs, que sempre que pot es nega a fer servir dobles per a les accions perilloses, interpretant ell mateix les escenes de risc, la qual cosa li ha suposat més d’una lesió.

Malgrat el que podria semblar aparentment, les persones que el coneixen el defineixen com una persona intensa, vulnerable i insegura. Després de diverses recerques vitals, atret per la vida espiritual, el van portar fins i tot a ingressar en una escola franciscana. Uns cursos d’interpretació als que va assistir li van despertar la seva gran vocacióper tant. es va mudar a Nova York a aprofundir en aquesta educació actoral i a presentar-se als primers càstings, mentre realitzava diversos oficis que li permetien la subsistència.

Durant aquesta època va intentar fins i tot treballar com a model publicitari, però el van rebutjar en diverses ocasions argumentant que tenia una mirada massa intensa per a dedicar-se a la publicitat.

Finalment, va tenir la seva oportunitat: el director italià Franco Zeffirelli estava realitzant la pel·lícula Amor sense fi (Endless Love), una romàntica història protagonitzada per la llavors jove actriu de moda, Brooke Shields. Cruise va interpretar un petit paper en aquesta pel·lícula i va ser l’inici d’una fulgurant carrera. Era l’any 1981, llavors ell tenia llavors 19 anys.

La seva carrera com a actor ha seguit un estrany camí: mentre va tenir uns començaments molt relacionats amb comèdies i melodrames romàntics, conforme han anat passant els anys les pel·lícules d’acció s’han convertit en el seu gènere central de tal manera que a partir de l’any 2000 són anecdòtiques les seves incursions en altres gèneres i és que ell mateix intenta viure com un dels seus personatges de ficció. Expliquen que en una ocasió, era l’any 1996, va ser testimoni d’un accident de cotxe en el qual una dona va quedar atrapada. Ell va córrer a rescatar-la i la va portar a un hospital. Allí li van negar l’atenció perquè la noia no disposava d’assegurança mèdica així que ell mateix va assumir el cost de la factura mèdica . També va aparèixer publicada a la premsa que, a l’any 1998, mentre es trobava a Londres va presenciar com atracaven a una dona en ple carrer de la ciutat i ell va sortir corrents darrera dels lladres fins que els van detenir. Aquest és Tom Cruise! Necessita sentir-se poderós en la seva constant lluita pel seu creixement personal i professional... clar que això li provoca de vegades actuar de manera intolerant amb els propis defectes i amb els dels altres, tal com ha reconegut ell mateix.  

Una anècdota curiosa: Cruise no ha permès mai que s’utilitzés la seva imatge per a fer cap mena de representació en forma de figureta d’acció o decorativa ni tan sols relacionada amb el marxandatge d’una pel·lícula però, de manera més o menys encoberta, Disney va inspirar-se en les seves faccions per a crear el personatge d’Aladdin.

Malgrat que no ha obtingut mai cap Oscar, la seva carrera està plena d’èxits comercials i de grans interpretacions. A continuació en destaco 10...

 


 Taps, més enllà de l’ honor (1981) 

L'any en que va realitzar la seva primera aparició a Amor sense fi, el director Harold Becker li va donar un paper més destacat a la pel·lícula Taps. Al voltant del veterà actor George C. Scott, el director va aplegar a tot un seguit de joves promeses del cine com Timothy Hutton, Sean Penn i el mateix Tom Cruise. No es pot negar que el càsting va ser molt brillant! En ella el comandant d’un grup de cadets de l’escola militar (Hutton) lidera una revolta per impedir que la històrica acadèmia es converteixi en un complex d’apartaments. De fons, la història acaba sent un descarnat al·legat no violent. Una gran pel·lícula que val la pena revisitar. Tot seguit va arribar la pel·lícula Rebels de Francis Ford Coppola, amb un repartiment juvenil de luxe, que va reunir en una sola obra al bo i millor de les joves promeses del moment: C. Thomas Hovell, Matt Dillon, Ralph Macchio, Patrick Swayze, Rob Lowe, Emilio Estevez i Tom Cruise.

 


 Top Gun (1986) 

Després de diverses pel·lícules juvenils, les més rellevants de les quals van ser Risky Business (Paul Brickman, 1983) i Legend (Ridley Scott, 1985), va arribar la pel·lícula que el llençaria definitivament a l’estrellat: Top Gun, una pel·lícula que amb una esplèndida fotografia, una banda sonora memorable i amb escenes que semblaven tretes d’un videoclip, parlava sobre un portentós pilot de la Marina dels Estats Units, el tinent Pete Mitchell “Maverick” (Tom Cruise), habilidòs, temerari i poc disciplinat. El podem seguir a les seves darreres fases formatives fins la seva primera intervenció amb foc real, contra un autèntic enemic. Completen el repartiment Val Kilmer, com el company de Maverick el tinent Tom "Iceman" Kazansky i la Kelly McGillis, com a Charlotte "Charlie" Blackwood, instructora. Després de més de 30 anys de l’estrena d’aquesta pel·lícula Cruise torna a repetir paper a Top Gun: Maverick.

 

 El color dels diners (1986)  

Pel·lícula dirigida per Martin Scorsese sobre el món del  billar professional que va significar el memorable encontre entre Tom Cruise i Paul Newman compartint cartell. Newman havia protagonitzat a l’any 1961 El vividor (The Hustler, El buscavidas en espanyol), interpretant el paper del jove i talentós Eddie Felson. A El color dels diners trobem aquest personatge 25 anys després retirat dels circuïts professionals per la pressió d’uns gàngsters. Quan Eddie coneix a Vincent (Tom Cruise) i el veu jugar al billar li reconeix totes aquelles qualitats que poden fer d’ell un autèntic campió i guanyar molts diners, però el caràcter fanfarró de Vincent no li ho posarà gens fàcil. Fruit d’aquest encontre entre el dos actors va néixer una relació que va posar de manifest un gust comú: Newman pilotava cotxes de carreres de manera professional, passió que el va portar a quedar segon en el dur circuït de Le Mans i Cruise –amant també dels cotxes i de la velocitat– va fer incursions en el món de la competició automobilística. Molt possiblement fruit d’aquesta passió Cruise va protagonitzar Días de Trueno (Days of Thunder, 1990) sobre el món de les curses automobilístiques.

 

 Rain Man (1988)  

De la mà de Barry Levinson a la direcció, Cruise va compartir protagonisme amb grandiós Dustin Hoffman a Rain Man. En aquesta pel·lícula el jove Charlie Babbitt (Tom Cruise) assisteix a l’apertura del testament del seu pare acabat de morir a l’espera de rebre una important fortuna i descobreix atònit que tota aquesta fortuna passarà a mans d’un germà que no sabia que tenia, en Raymond (Dustin Hoffman), un home més gran que ell amb autisme. Tots dos iniciaran una road movie, un viatge que acabarà significant per als protagonistes molt més del que es podrien haver imaginat. El paper de Raymond havia estat ofert anteriorment a Jack Nicholson i a Robert de Niro, però tots dos van declinar l’oferta. Finalment, la pel·lícula va rebre 4 premis Oscar: a la millor pel·lícula, al millor director, al millor actor (Hoffman) i al millor guió original. El seu gran mèrit: connectar amb l’espectador i involucrar-lo a la història.

 

 

 Nascut el 4 de juliol (Born on the Fourth of July, 1989) 

El  controvertit director Oliver Stone va dirigir Nascut el 4 de juliol, una dura pel·lícula biogràfica que ens narra uns anys a la vida de Ron Kovic (Cruise). Comencem a seguir-lo quan, després de la seva graduació a l’escola i enlluernat per consignes anticomunistes, s’allista a l’exèrcit per combatre al Vietnam. Un cop allí rep dos trets que el deixen paraplègic, postrat en una cadira de rodes. A partir d’aquí, un cop retorna  als Estats Units, no compren les manifestacions en contra de la guerra ni els atacs que reben els combatents. Hauran de passar uns anys fins que se n’adoni que la guerra està malmetent la seva generació  i que la intervenció nord-americana en aquell llunyà país només respon a egoistes interessos hegemònics. A partir d’aquell moment es torna un activista convençut contra la guerra i un decidit defensor de l’antibel·licisme. Tom Cruise va ser nominat a un Oscar per la seva gran interpretació però finalment no va obtenir l’estatueta. Per contra, la pel·lícula es va endur l’Oscar al millor director i al millor muntatge.


 Alguns homes bons (A Few Good Men, 1992) 

Sota la direcció de Rob Reiner, Tom Cruise va protagonitzar Alguns homes bons amb un repartiment de luxe: Jack Nicholson, Demi Moore, Kevin Bacon, Kiefer Sutherland, Cuba Gooding Jr... La història ens presenta a dos advocats militars (Cruise i Moore) encarregats de la defensa de dos marines acusats de l’assassinat d’un company. Ha estat així o veritablement estaven complint ordres? El soldat havia infringit un codi d’honor del cos i havia rebut el seu càstig? Una pel·lícula molt ben trenada que va augmentant el seu climax fins arribar a la seva memorable escena final.

 

 

 

 

 Missió imposible (Mission: Impossible,1996) 

El director Brian de Palma va encarar un projecte arriscat: portar al cinema l’exitosa sèrie televisiva nascuda el 1966 i que es resistia a morir malgrat el pas de les dècades. Ja sabem que afrontar l’adaptació d’un clàssic pot afavorir el seu èxit comercial o motivar un estrepitós fracàs a causa de les expectatives que desperta. En aquest cas, gràcies als seus guionistes i a l’ofici del seu director es va aconseguir un equilibri perfecte entre la tradició i la innovació, creant una història de tall clàssic que parteix d’una trama que podria enllaçar amb qualsevol episodi de la sèrie, per trencar radicalment amb la narració i submergir-nos en una frenètica història d’espionatge. L’èxit a taquilla va ser tan notable que va generar una de les més extenses sagues cinematogràfiques mai creades: de moment es poden comptar fins a 8 pel·lícules que, compartint protagonista, Ethan Hunt (Cruise) han estat en mans de directors d’estils ben diversos: John Woo, J.J. Abrams, Brad Bird i Christopher McQuarrie (que va quedar-se amb la franquícia, dirigint les 4 darreres entregues), les dues darreres encara per estrenar.

 

 

 Magnolia (1999) 

Una esplèndida pel·lícula escrita, coproduïda i dirigida per Paul Thomas Anderson, un especialista en curts però que, malgrat això, té obres tan personals com ara Boogie Nights o The Master. Magnolia és una obra coral on diverses històries flueixen sense una aparent connexió fins que totes elles van entrellaçant-se, creant una xarxa de circumstàncies que les uneix, tot deixant una potent pregunta a l’aire: són possibles tantes casualitats o veritablement formen part d’un pla del destí? Disposa d’un elenc d’actors i actrius formidable: Philip Seymour Hoffman, Julianne Moore, Jason Robards, John C. Reilly i un Tom Cruise en una de les seves interpretacions més intenses. Notable banda sonora amb el tema Save Me interpretada per Aimee Mann.

ANAR AL POST DE LA PEL·LÍCULA

 

 

 Minority report (2002) 

Ciència ficció i acció en l’estat més pur de la mà del mestre Steven Spielberg, inspirada en una obra escrita per Philip K. Dick, autor de novel·les en les que s’han basat pel·lícules tan notables com Blade Runner, Desafio total o Paycheck. En aquesta història, tres persones amb capacitats precognitives  ajuden a la policia a evitar crims abans que es produeixin: es tracta de la unitat Precrim amb el capità John Anderton (Tom Cruise) ocupant un lloc destacat. El sistema mai no s’ha equivocat però un bon dia apareix el nom de John com una persona que en breus hores cometrà un homicidi contra una persona que li resulta totalment desconeguda. S’estarà equivocant el pronòstic? I si no és així, es podrà canviar el futur?  Esplèndids efectes especials i un ritme trepidant.

 

 

 L’últim samurai (The Last Samurai, 2003) 

La pel·lícula ens transporta a l’any 1870 i ens presenta al capità de cavalleria Nathan Algren (Tom Cruise), un home que en un altre temps havia cregut en conceptes com l’honor i la pàtria, però que ara és tan sols una trista ombra del que va ser, sobrevivint en una vida submergida en alcohol. Un dia rep una notable proposta econòmica: rebrà una important suma de diners per viatjar fins al Japó i entrenar als soldats de l’emperador en tècniques de guerra modernes per enfrontar-se a Katsumoto (Ken Watanabe), el darrer samurai i els seus homes. Aquest treball acabarà sent el primer pas d’un viatge iniciàtic i transformador que capgirarà la vida de Nathan per sempre. La pel·lícula és la crònica d’un món que es mor davant del naixement d’un nou ordre globalitzat, és també una història sobre l’honor i la tradició i és una promesa de redempció per a tot aquell que vulgui obrir els ulls a una nova realitat més digne.

 


S’han quedat al tinter pel·lícules tan notables com Un horitzó molt llunyà, The Firm, Entrevista amb el vampir, Jerry Maguire, Eyes Wide Shut, Collateral, La guerra dels mons, Lleons per xais, Valkiria, Knight & Day (Noche y día), Oblivion, Edge of Tomorrow (Al filo del mañana)... qui pot dubtar que Cruise sap triar força bé les seves pel·lícules? Ara ens queda un dubte a l’aire: com evolucionarà la seva trajectòria interpretativa en els propers anys, quan l’edat l’allunyi dels papers d’acció que tan bon rendiment li donen? De moment, però, ens queda un monumental trebal,l amb un bon grapat d’obres essencials.