L'home d'acer: Superman (2013)

A l’any 1938 naixia l’avi de tots els superherois: Superman, l’home d’acer i ho feia de la ma d’una editorial jove en aquells moments, DC Còmics. Avui, 75 anys després de la seva creació, Superman és un personatge més viu que mai. La prova d’això són –sense anar més lluny- la multitud de pel•lícules i sèries que s’han fet al llarg de tots aquests anys.
 
Potser per això quan es va anunciar la filmació de L’home d’acer (Man of Steel), una nova pel•lícula protagonitzada pel mític heroi, era difícil que no s’ens passes pel cap que es tractava d’una pel•lícula més. Però hi havia una primera cosa que cridava l’atenció i obria certes expectatives: la direcció estava en mans d’un home creatiu, innovador i brillant, Zack Snyder, que a la seva curta carrera ja ens ha deixat immortals creacions com ara Amanecer de los muertos, 300, Watchmen, Sucker Punch o la pel•lícula d’animació Ga'Hoole La leyenda de los guardianes... diferents gèneres però amb l’esplèndid toc que els sap donar Snyder.
 
I L’home d’acer no solament no ens decep gens sinó que a més té la capacitat de sorprendre’ns gratament. 
 


El repartiment, brillant, està encapçalat per Henry Cavill com a Kal-El, el criptonià que a la Terra és més conegut amb el nom de Superman. L’actor aporta al personatge un físic imponent i una dimensió psicològica encara no explorada. Gran tria. L’acompanya Amy Adams en el paper de Lois Lane, la intrèpida reportera. Aquí també la tria de l’actriu va ser molt encertada. A Amy la podem recordar per pel·lícules com ara Encantada, la història de Giselle, El dubte o la entranyable Julie i Julia. La seva expressivitat aporta un agradable contrapunt. Els dolents de la història estan encapçalats per dos perversos criptonians: el general Zod (Michael Shannon) i Faora-Ul (Antje Traue),cruels i inhumans, com toca a uns bons dolents. I com a actors complementaris (que no secundaris) una esplèndida llista de grans actors: el grangers Kent, pares adoptius de Kal-El, interpretats magistralment per Kevin Costner i Diane Lane, aporten a la història una gran humanitat. Tots dos amb la seva presència i els seus consells ajuden a Clark (Kal-El) a ser un home just i a controlar els seus poders. El pare biològic del protagonista, Jor-El, està encarnat per Russell Crowe, intens a l’inici de la pel·lícula quan Jor-El encara està viu, i distant però efectiu quan interpreta  la seva imatge hologràfica. I, finalment, un altre dels personatges amb pes a la història és Perry White (Laurence Fishburne), l’editor del diari Daily Planet, on treballa Lois i on finalment també anirà a parar Clark Kent.

La pel·lícula no pretén ser una aventura més de Superman, és un autèntic reinici de la història. És com si Snyder es plantegés oblidar el que s’havia fet fins al moment i començar de zero: mostrar imatges de Criptó, el planeta natal de Kal-El, com mai no s’havia fet; donar un tomb per a la infantesa i adolescència de Clark Kent, mostrant els conflictes d’una persona amb els seus poders en les seves relacions quotidianes; acompanyant-lo en la seva recerca de si mateix en un viatge sense rumb a l’encontre del seu destí i de la seva missió en el primer i més decisiu combat de la seva existència...

Plena d’acció, d’èpica i d’emocions, L’home d’acer ens mostra la ruta iniciàtica de Clark Kent fins al seu retrobament amb Kal-El, la seva essència criptoniana, i la seva conversió en Superman.