"Com podré cicatritzar el dolor si no sento el pas del temps? "
Leonard

 

Memento mori és una frase llatina que vol dir “recorda que has de morir” o en un sentit més ampli “recorda que ets mortal” i es fa servir sovint per a posar de manifest la fugacitat de la vida.

En 1996, Jonathan Nolan va tenir una idea per a un guió d’una pel•lícula i va estar treballant intensament en ell fins que va tenir un primer esborrany que va titular-lo precisament Memento mori i que li va presentar al seu germà Christopher. Christopher Nolan acabava de dirigir la seva òpera prima, Following, pel•lícula de baixíssim pressupost que havia estat filmada els caps de setmana i que va passar sense pena ni glòria. 

 

La història que li presentava Jonathan era la d’una persona que patia una estranya malaltia, coneguda en cercles mèdics com amnèsia anterògrada, generada per una lesió al hipocamp. Als anys ’50 un grup de metges havien provat de guarir algunes formes d’epilèpsia extirpant certes regions cerebrals i va ser quan es va observar aquest tipus d’amnesia per primer cop: les persones intervingudes no podien guardar nous records. Tenien tots els records intactes d’abans del traumatisme però la resta de vida que anaven vivint després d’aquell moment l’oblidaven en breus minuts. 

 

La patologia és certament dramàtica i inspiradora de situacions i circumstàncies d’allò més variades i impactants. En el seu esborrany, Jonathan havia donat vida a Leonard Shelby, una persona que va rebre un fort impacte al cap la mateixa nit que uns lladres van entrar a casa seva a robar i van violar i assassinar a la seva dona. Des de llavors vivia immers en la recerca de la venjança, amb la greu complicació que oblidava tot el que havia descobert moments abans. La solució: un sistema d’informació extern a base de polariods amb comentaris escrits amb la seva pròpia lletra i tatuatges al cos, l'única cosa que sempre portarà a sobre. Naturalment, amb una percepció i una realitat tan fràgil com aquesta tothom s’acostava a manipular-lo i a utilitzar-lo. Una història negre de primer ordre!

 

Christopher va veure de seguida un excel•lent material per a un bon thriller psicològic però el primer que es va plantejat va ser com portar a l’espectador a la desconcertant realitat vital del protagonista? Com submergir-lo en l’oceà de confusió i de desconcert en el que es troba sotmès Leornard des del primer moment?  

La resposta va ser ràpida: L’espectador sempre viurà amb el protagonista una curta escena que no se sap d’on ve ni perquè està succeint. En acabar aquesta seqüència veurem el que va passar just abans i que finalitzarà just amb l’escena inicial de la seqüència anterior... i així ens anirem remuntant escena a escena, en ordre invers, al passat immediat del protagonista, fins a entendre tota la història.

 

Sobre aquesta base van construir el guió definitiu.

L’impecable treball de Christopher Nolan en el guió i en la direcció va fer que la pel•lícula tingués l’aura inquietant d’aquelles històries que has d’intentar entendre minut a minut i anar encaixant peces per a desencaixar-les tot seguit i reubicar-les novament. 
 

"Tothom necessita miralls per a recordar-nos a nosaltres mateixos qui som. Jo no sóc diferent".
Leonard

Excel•lent interpretació de Guy Pearce en el paper de Leonard Shelby, el protagonista. La carrera de Guy havia quedat una mica estancada després del seu notable paper en L.A. Confidential i el seu gran treball a Memento va afavorir que tornessin a comptar amb ell. Està acompanyat per a Carrie-Anne Moss en el paper de Natalie, un ambigu personatge que anem descobrint al llarg de la història. Carrie-Anne acabava de fascinar-nos amb el seu paper de Trinity a Matrix i a Memento afronta un personatge molt més complex i polièdric: apareix en pocs minuts però molt intensos.
 

La pel•lícula va passar ràpidament a convertir-se en obra de culte per a certs sectors de públic i a convertir-se en peça de pelegrinatge per als posteriors descobridors del Nolan creador de la seva magistral trilogia sobre Batman. 
 

En definitiva, pel•lícula no apta per a gent que no vulgui pensar en res!