Els preparatius per a l'assalt final

mb l'arribada del duc de Berwick, al juliol del 1714, (i amb ell un bon contingent de tropes de refresc) quedà clara una cosa: l'exercit borbònic volia finalitzar una guerra que li estava resultant massa cara. El duc portava com a missió aconseguir la claudicació dels catalans sense condicions. Va rebre unes intruccions molt precises: "si els rebels acuden a Berwick, demanant perdó, abans que comenci a obrir la trinxera per al setge, els oferirà d'interposar-se amb ell perquè aconsegueixin almenys les vides (exceptuant, si és possible, les dels caps principals); si deixen obrir la trinxera, ja no escoltarà capitulació de cap mena, sinó la de rendir-se a discreció; si cal arribar a l'assalt, es respectaran les vides de dones i infants, i les esglésies i monestirs, res més; un cop caiguda la plaça, tot i que serà desarmat el poble, s'hi establirà una forta guarnició. Quan al govern a crear, serà posat immediatament en el mateix peu i planta que el de Castella, i sense la més petita diferència ni distinció en res" (1)

El propi Berwick qualificarà a les seves Memòries aquestes instruccions de "extraordinàries, poc cristianes i fins i tot contraries al interessos del rei", ja que li sembla molt mala estratègia portar als defensors de Barcelona a una situació tan desesperada. Intenta que Felip V se n'adoni de l'absurditat del pla. El propi rei Lluis XIV en assabentar-se de les instruccions donades pel seu net intenta fer-lo reflexionar, recomanant-li "de moderar la severitat que voleu usar amb els seus habitants, perquè encara que siguin els vostres súbdits, heu de tractar-los com a pare i corregir-los sense perdre'ls" (1).

Retrat del duc de Berwick

Quan Berwick pren possessió oficialment del màxim comanament de les forces destacades a Barcelona, sistematitza el setge d'una manera metòdica: intensifica la vigilància marítima per evitar més entrades de provisions per mar, comencen a realitzar les trinxeres i s'inicien els atacs intensos per part del formidable exercit reunit a l'entorn de la ciutat. El setge no pot allargar-se més. El món està sabent de la defensa de Barcelona i la gesta està causant l'admiració de tothom.

Només uns exemples...

El cavaller Conte Molinari escrivia des de Gènova als consellers: "Uneixo la meva a la universal admiració , per l'heroic coratge, incomparable constància i sapientíssima conducta, ... els segles passats no poden lloar una acció tan gloriosa, ni la lloaran els segles venidors" (2)

Enric, landgrav de Hesse des de Francfort lloa "el coratge i la resolució heroica d'aquests naturals, enmig de veure's exposats prop de nou mesos al bombardeig i a tots els rigors de la guerra, sols per a la defensa de la justa causa de llur honra i llibertat, la qual cosa fa l'admiració de tota Europa" (2).

Folard, un escriptor militar francés coetani als fets va escriure: "Barcelona avantatjà les ciutats que s'ha fet cèlebres pels setges que han sostingut... El darrer setge d'aquesta plaça és quelcom tan gran i gloriós que hom pot comparar sense hipèrboleels seus habitants als més famosos de l'antiguitat..." (1)

El general de Quincy afirma que "es pot dir dels barcelonins que no hi ha exemple d'una defensa tan obstinada, que si tropes regulars n'haguessin feta una de semblant haurien conquerit una glòria immortal" (3)

Finalment, Tricaud de Belmont sentencia: "Un setge tan extraordinari, sostingut per simples burgesos i paisans, sense el suport de cap potència i sense esperança del més petit auxili, sorprendrà un jorn la posteritat, recordant-li els de Numància i Sagunt... Es fa difícil de comprendre com burgesos, estudiants i paisans pogueren mostrar tant de coratge, batre's amb tant de valor, durant un temps tan llarg..." (4)

Les forces reunides a l'entorn de Barcelona

Com es pot observar a la il·lustració superior, les forces que anaven a enfrontar-se en la batalla decisiva eren totalment desproporcionades: l'exercit borbònic, composat per tropes espanyoles i franceses era de 40.000 homes implicats directament a l'atac a Barcelona i 40.000 més estesos per tot el territori català, per controlar la resta del país. Només en el setge estaven preparats per atacar 41 batallons d'infanteria, 22 companyies de granaders, 1.300 gastadors, 700 dragons i 300 carabiners.

A la banda de les forces defensores de la ciutat, els recursos eren dramàtics: 8.500 homes, que portaven un llarg any combatent, amb un bloqueig militar per terra i mar que feia que l'escasetat de tot tipus de subministraments fos des de molt de temps abans alarmant i suportant el constant bombardeig de la nombrosa artilleria borbònica. A més, d'aquests 8.500 homes que es disposaven a enfrontar-se a l'exercit enemic, 2.500 fusellers voluntaris estaven dispersos per Catalunya així que dins de la ciutat només es trobaven uns 6.000 homes preparats per la seva defensa. Per contra, la ciutat tenia unes bones muralles i cadascun dels homes que l'anava de defensar-les sabia perfectament per què lluitava. La composició de les forces defensores era la següent:

Exercit regular, 2.000 homes
Fusellers voluntaris, 500 homes
Coronela de la Ciutat, 3.500 homes

L'estratègia de setge que va posar en pràctica Berwick va ser l'anomenat mètode Vauban, una evolució del mètode utilitzat primer a Maastricht (1673) i després a Philippsbourg (1688).

La maquinària bèl·lica rugia com mai, així que dins i fora de la ciutat de Barcelona es tenia el convenciment que la batalla decisiva estava ja en marxa.

La proclama

(1) Història de Catalunya - Ferran Soldevila - Editorial Alpha, Barcelona 1963

(2) Bruguera, Mateo, Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña en 1713 y 1714, Volum II, p. 24.

(3) Marqués de Quincy, Histoire militaire du règne de Louis XIV avec un traité de pratique, 1726

(4) Tricaud de Belmont, Histoire de la dernière revolte des Catalans