En la meva malaltia cada cop més accentuada –la cinematografitis aguda–, no puc deixar de veure analogies constants entre les circumstàncies més diverses de la vida i el món del cinema. Són tantes i tantes les hores que porto acumulades en companyia de l’anomenat setè art que ja no puc evitar de recordar El padrí quan escolto parlar als banquers, la meravellosa pel·lícula de Chaplin, El gran dictador, quan amb perplexitat veig el difícil que resulta votar sobre el nostre destí en una aparent democràcia... i tot plegat em fa sentir transportat al Juràssic Park, però com a Matrix, molts catalans hem triat la pastilla vermella per a no oblidar les revelacions que, dia a dia hem anat tenint.
Fa dies, però, ja ens van suggerir que, si declaràvem la independència, seriem expulsats del sistema solar, a les galàxies llunyanes i... com evitar-ho? em va venir al cap Star Wars, la primera trilogia.
L’imperi s’havia estès per tota la galàxia i el seu poder opressiu es feia notar arreu, però una força anava naixent, minúscula, en principi imperceptible, però que s’anava fent gran amb el pas dels dies: la força rebel que anava prenent cos: sentien la força i sabien que units podrien plantar cara a l’imperi. A l’11 de setembre de 2012 es va convocar una manifestació a Barcelona, capital de la força rebel i des de tots els racons de la galàxia va arribar una força alegre i combativa, pacífica però determinada a no cedir ni un pam.
L’11 de setembre del 2013, Catalunya va marcar-se un nou repte: unir tot el territori, des de Pertús a Alcanar –vaja, d’una punta a l’altra de la nostra galàxia– amb una cadena humana. Van participar 30.000 voluntaris, van mobilitzar-se 1.500 autocars i van participar 1.600.000 rebels. Imperi va quedar-se mut.
I encara, tossudament, a l’11 de setembre de 2014 es va organitzar novament a Barcelona la recordada com a la V, dibuixada per la Diagonal i la Gran Via. La V de via, de voluntat, de votar i de victòria. Va acabar amb una gran festa al carrer en la que van participar 1.800.000 persones i van celebrar, totes juntes, la destrucció de l’Estrella de la Mort.
L’imperi havia tingut una derrota però no se sentia vençut així que Dark Vader, el sinistre líder del costat fosc, va elaborar la seva estratègia, mesquina i desesperada: la por i l’amenaça del seu exèrcit deturarien la força que acompanyava als units rebels. Ni un pam de llibertat, ni una concessió perquè no quedés del tot manifesta la feblesa d’un imperi decadent, però tots els Catalans recordàvem antics capítols intel·ligentment titulats L’amenaça fantasma.
Carlos Herrera “entrevista” a Raul Romeva sobre el militarisme espanyol
Irresponsablement, Linde apunta 'corralito' en una Catalunya independent
I moltes i moltes més mostres de desesperació i d’atacs que poden quedar ràpidament neutralitzats per la voluntat indestructible de la força rebel.
La força jedai no cau en provocacions ni en accions suïcides. Es convoca el nucli principal de l’aliança rebel a la Meridiana, l’11 de setembre de 2015 i tornen a demostrar que continuen sent una població unida, que sap el que vol i que no es deixa intimidar per buides amenaces. Una cremallera humana per a tancar moltes boques.
I ara, el dia 27, arriben les eleccions, UNES ELECCIONS PLEBISCITÀRIES que decidiran si Catalunya vol ser independent o vol continuar sotmesa a l’imperi. Alguna persona creu realment que la força rebel s’afeblirà davant l’oportunitat, única, de trencar definitivament amb l’imperi? Recordem un ja vell càntic:
Què vol aquesta tropa? Un nou estat d’Europa
Què vol aquesta gent? Catalunya Independent
El dia 27 ens veiem a les urnes per la Independència de Catalunya. Ja som majors d’edat. Que no triïn per nosaltres! I recorda que, com deia el Malder a Expedient X, la veritat està allà a fora...
