Als anys ’50 la societat nord-americana no estava passant pels seus moments de més llibertat. El senador Joseph McCarthy i la seva severa doctrina anticomunista, estava atacant bàsiques llibertats civils com era la mateixa llibertat d’expressió. Havia arribat a declarar que certs llibres haurien de treure’s de les biblioteques i cremar-los perquè introduïen perverses idees en les ments de la gent.

Un vespre de 1950, el jove Ray Bradbury es trobava passejant pels carrers de Los Angeles amb el seu amic Wilshire quan van ser abordats per un policia que els va fer tot tipus de preguntes sobre el que estaven fent pel carrer i a on es dirigien. Bradbury va quedar marcat per aquest encontre que, malgrat no tenir més conseqüències, li va semblar un cas d’abús policial i el va fer sentir, per uns moments, com un fora de la llei. Aquella mateixa nit va escriure un relat breu, “El vianant” on abocava la seva desagradable experiència.

Però el relat va anar creixent i el vianant va conèixer a una noia, la Clarise McClellan. Així, a poc a poc, va convertir-se en un primer esborrany de novel·la titulat “El bomber” per, finalment, esdevenir l’obra Fahrenheit 451. Les pàgines de la novel·la van sortir, ràpidament i de manera fluida, d’una de les màquines d’escriure que es podien llogar a la Universitat de Califòrnia.

Ara Bradbury tenia una novel·la sota el braç però la lluita perquè veiés la llum no seria gens fàcil. Com va recordar ell mateix, “ningú no volia arriscar-se amb una novel·la que tractés sobre la censura, futura, present o passada. Va ser llavors quan va succeir: un jove editor de Chicago, amb pocs diners però molt visionari, va veure el manuscrit i el va comprar per 450 dòlars. Era tot el que tenia. Ho va publicar en els números dos, tres i quatre de la revista que estava a punt de llançar. El jove era Hugh Hefner. La revista era Playboy, que va arribar l’hivern de 1953 per escandalitzar i millorar el món. La resta ja és història”.

La narració ens presenta una societat distòpica en la qual el coneixement es veu com un perill i per això els llibres estan prohibits tots, sense excepció. Per aquest motiu s’ha creat el departament de bombers 451 que té com a única missió detectar llibres, extraient-los dels seus amagatalls, confiscar-los i posteriorment cremar-los. El 451 del seu nom rau en el fet que a l’arribar als 451 graus Fahrenheit és quan el paper entra en combustió. La narració se centra en un personatge, el bomber Guy Montag, i en la seva ruta iniciàtica que el porta de ser un expert en la destrucció de llibres a renunciar a tota la seva vida actual per a defensar la lectura i allò que simbolitza.

La novel·la va adquirir ràpidament una elevada notorietat i li va donar a Brandbury un gran prestigi com a escriptor.

Expliquen que a mitjans dels anys seixanta va passar un fet curiós: un llibreter disposava d’un extens estoc de llibres en un altell, que des de feia temps estava intentant vendre. Ja els hi havia aplicat importants descomptes i, malgrat això, no se’ls treia de sobre, fins al punt que li va proposar a una jove, que l’ajudava a la botiga quan ell no la podia atendre, que fes amb ells el que volgués. El llibreter va marxar a una subhasta i quan va tornar, passades unes hores, ja no en quedava ni un. Davant la seva gran sorpresa, la jove li va explicar que havia passat feia una estona un empleat d’una productora cinematogràfica i li havia comprat totes les existències per una lliura la peça.

François Truffaut  havia començat la producció de la pel·lícula Fahrenheit 451 i necessitava una gran quantitat de llibres, dels més variats, per a cremar-los en diverses escenes de l’obra. Estava en marxa una memorable creació que marcaria una fita en les històries del seu gènere i seria, a més, la única pel·lícula de Truffaut rodada en anglès.

La obra cinematogràfica Fahrenheit 451 mostra algunes singularitats curioses: en ella no apareix cap dels crèdits en format escrit, els narra una veu en off a l’inici de la pel·lícula. Res més adequat per iniciar una història on els escrits no estan tolerats. El recurs li deuria agradar al director ja que va tornar-ho a repetir a La nit americana.

També hem de fixar-nos en els llibres que es cremen al llarg de tota la història ja que veurem consumir-se un exemplar de la prestigiosa revista Cahiers du Cinéma amb una portada escrita pel propi Truffaut i les novel·les Cròniques marcianes i la pròpia Fahrenheit 451, les dues obres més importants de Bradbury.

La pel·lícula està protagonitzada per l’actor Oskar Werner en el paper del bomber Guy Montag. Werner no era la primera vegada que treballava per Truffaut. Ja havia interpretat a Jules a la seva notable obra Jules i Jim, considerada per a la revista Empire com la 46a pel·lícula millor de la història.

El protagonista està acompanyat per la carismàtica presència de Julie Christie, que interpreta al mateix temps els dos personatges femenins més rellevants de la història: Linda, la dona neuròtica i alienada de Montag i Clarisse, l’àngel redemptor i el far que conduirà al protagonista en la seva transformació.

Fahrenheit 451 constitueix una petita joia del cinema que, malgrat els seus anys i el seu modest pressupost, continua sent avui un referent entre les inoblidables pel·lícules de ciència ficció que ens alerten sobre un futur incert, on l’opressió i el control de la població prenen unes dimensions colpidores. L’obra se suma a d’altres tan recordades com 1984 o Un món feliç i ens obliga a mantenir enceses les llums de precaució... perquè el futur l’escrivim entre tots i totes, dia a dia.