Hamlet de Kenneth Branagh

Hamlet, príncep de Dinamarca és una tragèdia escrita per William Shakespeare molt possiblement entre l’any 1600 i 1601. És l’obra teatral més llarga escrita per Shakespeare  i de les seves trenta-set obres, Hamlet és la més aclamada i famosa, una de les més conegudes i un dels clàssics indiscutibles de la literatura universal.

La inspiració. Sembla ser que Hamlet recull una història danesa continguda a Gesta Danorum de Saxo Grammaticus i narra la llegenda d’Amleth on trobem un príncep que fingeix la seva bogeria o el matrimoni de la seva mare amb el rei usurpador.

Com podem llegir a la Viquipedia, “Hamlet encarna el dubte entre l'amor cap a la seva mare i la lleialtat al pare, entre les seves pors i el deure de venjar el rei mort, entre l'amor i les seves obligacions. Aquest caràcter complex és un dels principals atractius de l'obra”.

La fascinació que Hamlet ha exercit al llarg dels segles ha motivat la creació de trenta-sis òperes i més d’una cinquantena de pel·lícules: des de la versió muda de Georges Méliès a la versió de Franco Zeffirelli passant per l’adaptació de Laurence Olivier. I al llarg dels anys, el príncep danès ha prés multitud d’aparences: Laurence Olivier, Maximilian Schell, Christopher Plummer, Richard Burton, Richard Chamberlain, Derek Jacobi, Mel Gibson, Kevin Kline, Campbell Scott, Ethan Hawke, David Tennant... i cadascun d’ells, a la seva manera han recreat el personatge aportant-li diferents matisos.

"To Thine Own Self Be True" by Hamlet on Grooveshark


Kenneth Branagh, excel·lent cineasta i actor britànic, sempre ha mostrat la seva atracció per l’obra de Shakespeare (a banda de Hamlet, ha dirigit i interpretat Enric V, Molt soroll per no res i Treballs d’amor perduts) així que no va sorprendre ningú que, a finals dels ’90, volgués dur a la pantalla gran la seva pròpia versió de Hamlet. Però era tan gran i ambiciós el projecte que portava en ment que cap dels grans estudis de Hollywood volia apostar per ell: les característiques del projecte –volia representar la versió íntegra de l’obra d’unes 4 hores de durada- sumat a l’encara recent i immerescut fracàs al mercat nord-americà de la seva pel·lícula Frankenstein de Mary Shelley  (1994) li posaven difícil al nou Hamlet perquè veiés la llum. I en aquells moments, Castle Rock va mostrar interès per la seva realització. Les negociacions no van trigar a ser fructíferes: la pel·lícula es filmaria en 65 mm, el director tindria tot el control sobre el treball i el seu metratge s’allargaria a les quatre hores previstes perquè inclogués tot el material. A canvi, Branagh es va comprometre a dues contrapartides: realitzar una muntatge més comercial d’unes dues hores i mitja i que el repartiment estès dotat d’un bon planter d’estrelles. Les dues parts van respectar escrupolosament el seu acord.
 


El càsting. A la història, un personatge de vital importància és Ofèlia i l’actriu escollida per aquest paper va ser la Kate Winslet. Portava ja uns anys de carrera i recentment havia intervingut en obres tan importants com Sentit i sensibilitat i Jude. No cal dir que l’elecció va ser magnífica i l’aportació que la Kate va fer al personatge va ser senzillament esplèndida. Una curiositat: el mateix dia en que va interpretar l’escena en la que havia de portar la camisa de força li van comunicar que interpretaria a la Rose, el personatge de Titànic que, de la ma de James Cameron, la consagraria com una actriu de primera línia.

Un altre paper d’un gran pes és l’oncle assassí de Hamlet, Claudi. L’encarregat d’interpretar-lo va ser el veterà Derek Jacobi, un altre gran actor que havia interpretat al propi Hamlet en una versió cinematogràfica anterior.

A partir d’aquí, una llarga llista d’actors consagrats tan britànics com nord-americans: Julie Christie, Richard Attenborough, Billy Crystal, Judi Dench, Gérard Depardieu, Robin Williams, Jack Lemmon, John Gielgud, Charlton Heston... 

El resultat final recull l’habilitat i la particular visió de Branagh a la direcció i les seves grans qualitats interpretatives sumat als talents de tots els actors de primera línia amb els que s’envolta i la vitalitat i la immortalitat dels versos de Shakespeare. Tot això amanit per l’esplèndida banda sonora composta per Patrick Doyle que culmina amb el tema final In Pace, on Plácido Domingo hi posa la veu.

Una obra mestre del cinema i, al meu entendre, la millor adaptació feta de Hamlet en tota la història que, encara que no va ser valorada com es mereixia en el moment de la seva estrena, el temps l’ha anat situant en el seu just lloc: a l’Olimp del setè art, allí on només arriben els escollits.
 

Pel·lícula completa en versió original