Thomas Sean Connery va néixer al barri de Fountainbridge a Edimburg el 25 d’agost de 1930, fill de Joseph Connery, un obrer i camioner d’ascendència irlandesa, i d'Euphemia "Effie" McBain McLean, una escocesa que treballava com a dona de fer feines. Quan Sean tenia 8 anys va néixer el seu germà Neil.

La seva vida laboral va començar sent encara un nen fent de repartidor de llet i aprenent de carnisser, fins als 17 anys, que va trencar amb tot i va enrolar-se a la marina britànica. Va ser una etapa de la seva vida que va durar 3 anys i com a record perdurable li va deixar un parell de tatuatges: Dad and Mum (pare i mare), i Scotland forever (Escòcia per sempre). Després d’això va tornar a saltar de treball en treball per a guanyar-se la vida, fent de paleta, de repartidor, d’envernissador de taüts i de model a l'Escola de les Belles Arts d'Edinburg, entre d'altres feines.

Sempre va ser un bon esportista. Va practicar el culturisme i fins i tot va acabar al tercer en el concurs de Mister Univers el 1950. També va ser practicant d’arts marcials, arribant a obtenir el grau de Shodan en Karate Kyokushin i fins i tot va ser un bon futbolista, jugant amb el Bonnyrigg Rose Football Club. En una ocasió va ser vist en acció per Matt Busby, manager del Manchester United i li va proposar contractar-lo pel seu equip i l’oferta li va resultar temptadora, però just en aquella època un company seu de culturisme li va proposar de fer unes proves com actor per una obra de teatre titulada South Pacific. Connery va confessar anys després: em vaig adonar que un futbolista professional podia ser a dalt de tot als 30 anys, i jo ja en tenia 23. Vaig decidir llavors fer-me actor i aquesta va ser una de les meves tries més intel·ligents.

L’actor nord-americà Robert Henderson el va veure actuar i va animar-lo a que es formés. Tot el que feia era per instint natural, però necessitava un ajut. Li va deixar obres de Ibsen, Shakespeare i Bernard Shaw i el va convèncer perquè assistís a classes d’elocució i així ho va fer.

Al llarg de la dècada del ’50 va treballar com a actor en petits treballs sense importància tant al teatre com a la televisió, medis que li van servir d’aprenentatge per al món de la interpretació. També va tenir algun petit paper al cinema, fins que al 1961 li va arribar la seva gran oportunitat. El London Express va realitzar un important càsting per a trobar una nova cara per a interpretar a un personatge d’acció: l’agent secret James Bond, que havia sortit, uns anys abans, de la ment del novel·lista Ian Fleming. Inicialment s’havien considerat pel paper actors de la talla de Richard Burton, Cary Grant i Rex Harrison, però més tard havien considerat que volien a un actor desconegut. Es van presentar al càsting sis-cents candidats. Un fet important perquè fos ell l’escollit es deu a Dana, l’esposa del productor Cubby Broccoli, que va convèncer al seu marit que Connery tenia el magnetisme i la química sexual que requeria el personatge. El creador del personatge, Fleming, inicialment no va estar gens d’acord amb la decisió, que veia més a Connery com un doble d’acció que en la pell del seu sofisticat agent. Cal dir, però, que va canviar ràpidament d’opinió després de veure la pel·lícula. El director de la pel·lícula, Terence Young, abans d’iniciar el rodatge, va prendre l’actor sota la seva tutela portant-lo a luxosos restaurants i sofisticats casinos, mostrant-li com s’havia de comportar James Bond.

Aquest va ser l’inici d’una famosa saga de pel·lícules –Connery en va interpretar fins a 7– que li van donar una fama mundial i, no menys important, van significar les primeres passes d’una carrera cinematogràfica plena d’èxits, treballant pels millors directors: Guy Hamilton, Alfred Hitchcock, Sidney Lumet, John Huston, Richard Lester, Richard Attenborough, Steven Spielberg, Jean-Jacques Annaud o Brian De Palma, per dir-ne només alguns.

A partir dels anys '90, l’actor es va comprometre amb l'independentisme escocès, fent-se un dels principals contribuents del Partit Nacional Escocès i militant activament en ell. Aquesta postura va endarrerir l’atorgament d’un títol noble que ja estava cantat i que va arribar finalment el 5 de juliol del 2000, moment en que el govern britànic li va concedir el grau de Knight Bachelor i el títol de Sir com a reconeixement a la seva interpretació al personatge de James Bond i que, segons van opinar, va capturar l’essència britànica i la va projectar al món.

Connery va declarar en unes entrevistes que sobre l’any 2000 li van oferir de participar a la trilogia de El Senyor dels Anells, donant vida al mag Gàndalf. Li van arribar a oferir fins un 15% de la seva recaptació, el que li hauria significat uns ingressos de 400 milions de dòlars. En aquell moment no va saber valorar la transcendència d’aquell treball i va declinar l’oferta.

El 2003 va decidir acceptar de protagonitzar la pel·lícula La Lliga dels Homes Extraordinaris i en el moment de la seva estrena no va tenir una bona acceptació. Decebut pel resultat i coincidint amb el seu 75è aniversari va decidir retirar-se definitivament i no tornar a aparèixer a la pantalla gran.

Connery va estar casat en dues ocasions: de 1962 a 1973 amb la també actriu Diane Cilento amb la que va tenir el seu únic fill, en Jason Connery, i de 1975 fins a la mort de l’actor amb la pintora marroquí-francesa Micheline Roquebrune.

Va morir el 30 d’octubre de 2020 a l’edat de 90 anys a Nassau (Bahames) a causa d’un infart. La seva dona va declarar: si més no, va morir mentre dormia i va ser un moment tranquil. Vaig estar amb ell tot el temps i simplement es va apagar. Va deixar enrere 94 treballs interpretatius entre cinema i televisió amb un bon nombre de treballs inoblidables.

James Bond, l’agent 007. James Bond és un personatge fictici creat per l'escriptor britànic Ian Fleming. El personatge ha estat protagonista de nombroses novel·les, pel·lícules, còmics i videojocs des de la seva creació. En total apareix a 12 novel·les i 2 col·leccions d’històries curtes de Fleming tot i que, posteriorment a la mort de l’escriptor, altres autors han continuat amb el personatge.

James Bond és un agent secret britànic que treballa per al servei de la intel·ligència MI6 i és conegut com a 007: els agents amb el doble zero formen part d’aquella elit que tenen llicència per a matar. Va aparèixer per primera vegada a la novel·la Casino Royale, l’any 1953, però el personatge no es va dur al cinema fins l’any 1962 i la primera obra triada per fer-ho va ser El Doctor No, iniciant-se així la saga de pel·lícules més llarga i reeixida de la història del cinema.

El personatge és elegant i astut, hàbil en l’ús de les armes i en els més variats gadgets que li són lliurats a cada missió, amb un estil de vida sofisticat que inclou gustos refinats i amb un especial carisma amb les dones. L’actor triat per a encarnar totes aquestes qualitats va ser el britànic Sean Connery, de 32 anys, que malgrat tenir força experiència en el món de la interpretació, aquesta s’havia desenvolupat sobretot en l’entorn televisiu i només en els darrers anys havia tingut alguna oportunitat destacada a la pantalla gran. La seva elecció va ser tot un èxit i Bond, sota la seva interpretació, va aparèixer en set pel·lícules al llarg de 21 anys: 007 contra el Doctor No (1962), Des de Rússia amb amor (1963), James Bond contra Goldfinger (1964), Operació Tro (1965), Només es viu dues vegades (1967), Diamants per a la eternitat (1971) i Mai diguis mai més (1983), aquesta darrera no oficial.

Gràcies a la seva fama de seductor, el nom del Bond cinematogràfic va anar sempre lligat al que van anomenar les noies Bond, personatges femenins de vegades llestes i perilloses, de vegades ingènues i vulnerables, però sempre atractives. Entre elles van compartir pantalla amb Connery les actrius Ursula Andress, Daniela Bianchi, Shirley Eaton, Claudine Auger, Akiko Wakabayashi, Jill St. John, Kim Basinger...

És memorable la icònica banda sonora genèrica, el tema de James Bond, que va acompanyar al personatge al llarg de tots els anys. Va estar composta per Monty Norman, malgrat que els arranjaments definitius van ser obra de John Barry, reconegut per a molts com l’autèntic pare del tema.

Un pont massa llunyà (A Bridge Too Far, 1977). Pel·lícula bèl·lica dirigida per Richard Attenborough,  basada en el llibre homònim de Cornelius Ryan que narra la història de la fallida operació militar coneguda com a Operació Market Garden, que va tenir lloc durant la Segona Guerra Mundial.

L'operació va ser una gran ofensiva aliada llançada pels britànics i els seus aliats per avançar a través dels Països Baixos ocupats pels alemanys i capturar ponts estratègics sobre els rius Reno i Mosa. El pla buscava accelerar la fi de la guerra envaint Alemanya des de l'oest. No obstant això, l'operació va resultar ser un fracàs, ja que les tropes aliades van trobar una resistència ferotge dels alemanys i no van aconseguir capturar els ponts clau.

La pel·lícula compta amb un repartiment impressionant que inclou actors com Sean Connery, Ryan O'Neal, Gene Hackman, Michael Caine, Anthony Hopkins, James Caan, Laurence Olivier i d’altres. La pel·lícula ha merescut reconeixement per la seva representació precisa dels esdeveniments històrics i les interpretacions dels actors.

Sean Connery, que interpreta el personatge del Major General Urquhart, va insistir en fer ell mateix algunes de les seves pròpies escenes de paracaigudisme. Va passar temps aprenent a saltar amb paracaigudes per preparar-se per al paper.

Atmosfera Zero (Outland, 1981). Pel·lícula de ciència-ficció dirigida per Peter Hyams i que té lloc en una estació minera a Io,  una de les llunes de Júpiter, en el futur. Sean Connery interpreta el paper principal del policia de l'espai, William T. O'Niel.

La història es desenvolupa en una estació minera d'un metall preuat i segueix O'Niel mentre investiga estranys casos de suïcidis i comportaments erràtics entre els treballadors. A mesura que la investigació avança, descobreix una xarxa de corrupció i tràfic de drogues que té efectes perillosos sobre la salut mental dels treballadors.

Atmosfera Zero combina elements de ciència-ficció amb temes de thriller i drama. La pel·lícula està situada en un ambient futurista i tecnològic, però l'atenció està posada en les relacions humans i les conseqüències de la corrupció. Malgrat la diferència de gèneres no pot negar la seva influencia del western Sólo ante el peligro (High Noon, 1952).

Visualment proposa una ambientació industrial, fosca i claustrofòbica, molt allunyada d’altres representacions coloristes de la ciència ficció. En aquest aspecte, s’acosta força a l’estètica de l’Alien (1979) de Ridley Scott.

La pel·lícula, que amb els anys s’ha convertit en obra de culte, aprofundeix en aspectes dramàtics, psicològics i ètics del seu protagonista, contrastant amb moltes altres obres del seu gènere, molt més superficials.

El nom de la rosa (Der name der rose, 1986). Pel·lícula basada en la novel·la homònima escrita per Umberto Eco. Que va ser dirigida per Jean-Jacques Annaud. És un thriller històric que combina elements de misteri i intriga, ambientat en un monestir benedictí a l'Edat Mitjana.

La història està ambientada a l'any 1327 i segueix al monjo franciscà William de Baskerville, (Sean Connery), i al seu jove ajudant Adso de Melk (Christian Slater). Arriben a un monestir per participar en una disputa teològica, però es veuen involucrats en una sèrie de misterioses morts. William, que té un enfocament lògic i racional, intenta resoldre els crims, mentre el monestir es troba immers en polèmiques tensions teològiques.

Sean Connery ofereix una interpretació memorable com a William de Baskerville. La seva presència i habilitat interpretativa van ser elogiades, i va ser nominat per a un premi BAFTA pel seu paper.

El nom de la rosa ofereix una representació detallada de la vida monàstica a l'Edat Mitjana, amb una atenció particular als detalls arquitectònics del monestir i als rituals religiosos de l'època. Va ser ben rebuda per la crítica ressaltant l’atmosfera creada, la direcció i les interpretacions dels personatges.

Els intocables d’Eliot Ness (The Untouchables, 1987). Pel·lícula policíaca sobre el crim organitzat, dirigida per Brian De Palma. La història està basada en les memòries de l'agent del govern Eliot Ness i la seva lluita contra el gàngster Al Capone durant l'era de la Llei Seca als Estats Units, així com també en la sèrie de televisió "The Untouchables" dels anys 1959-1963, però amb una narrativa i un enfocament diferents.

La pel·lícula va comptar amb un repartiment espectacular, encapçalat per Kevin Costner com a Eliot Ness, Robert De Niro com a Al Capone, Sean Connery com a Jimmy Malone (un policia veterà que ajuda Ness), Andy Garcia com a George Stone i Charles Martin Smith com a Oscar Wallace (l'expert en comptabilitat). Tots aquests actors van oferir interpretacions memorables.

En la pel·lícula, hi ha una escena icònica en la qual Al Capone, dóna un discurs als seus subordinats amb una bat de beisbol a la mà. De Niro va improvisar la major part d'aquest discurs, afegint-hi la tensió i la imprevisibilitat que caracteritza el personatge.

Una altra de les escenes més recordades de la pel·lícula és la seqüència que té lloc a les escales de l’estació de tren de Chicago, en què Elliot Ness i George Stone intenten arrestar a Frank Nitti (Billy Drago). Està considerada una de les grans seqüències d'acció del cinema i és hereva d’una escena de la mítica pel·lícula El cuirassat Potemkin (1925) de Serguei Eisenstein.

La banda sonora de la pel·lícula és obra del famós compositor italià Ennio Morricone. La música contribueix a l'ambient de la pel·lícula i destaca pel seu impacte emocional.

Sean Connery va guanyar l'Oscar al Millor Actor de Repartiment pel seu paper com a Jimmy Malone. La seva interpretació com el veterà policia irlandès va ser molt elogiada i recordada.

La caça de l’Octubre Roig (The Hunt for Red October, 1990). Pel·lícula dirigida per John McTiernan, basada en la novel·la homònima de Tom Clancy. La pel·lícula és una obra de ficció que pertany al gènere de thriller i acció, i és coneguda per ser la primera adaptació cinematogràfica de les obres de Clancy centrades en el personatge dels llibres Jack Ryan.

La trama de la pel·lícula gira al voltant dels esdeveniments que es produeixen quan el capità Marko Ramius (Sean Connery), comandant del submarí soviètic de propulsió nuclear Octubre Roig, decideix desviar el seu camí cap als Estats Units. Jack Ryan (Alec Baldwin), és un analista de la CIA que sospita que Ramius no té intencions hostils i intenta convèncer les autoritats dels Estats Units que no es tracta d'un atac, sinó d'un possible desertor que vol lliurar el submarí als Estats Units.

Algunes de les escenes submarines es van filmar a bord de submarins reals. L'equip de producció va tenir l'oportunitat de rodar a bord del submarí USS Houston (SSN-713) de la Marina dels Estats Units i els efectes visuals van ser realitzats per l’empresa Industrial Light & Magic, famosa en el seu temps per les seves innovacions en efectes especials.

Originalment, l'actor Harrison Ford havia de interpretar el paper de Jack Ryan, però es va retirar del projecte abans que comencés el rodatge. Així, el paper va ser interpretat finalment per Alec Baldwin. Malgrat tot, Harrison Ford va acabar interpretant a Jack Ryan a les posteriors pel·lícules Joc de patriotes (1992) i Perill imminent (1994). Posteriorment el personatge encara va passar per mans de Ben Affleck (Pánico nuclear, 2002), Chris Pine (Jack Ryan: Operación Sombra, 2014)  i posteriorment a John Krasinski  a la sèrie televisiva Jack Ryan.

Causa justa (Just Cause,1995). Thriller amb tocs de drama judicial i d'investigació criminal, dirigit per Arne Glimcher i basat en la novel·la homònima de John Katzenbach. Contràriament al que passa en molts casos, el seu director va intentar mantenir-se fidel al text original de l’obra escrita.

La trama segueix a Paul Armstrong, un advocat interpretat per Sean Connery, que és convidat a defensar a un home afroamericà anomenat Bobby Earl Ferguson (Blair Underwood). Ferguson ha estat acusat de violar i d'assassinar brutalment a una nena a Florida i condemnat a mort.

La investigació dels fets condueix Armstrong fins un sinistre sheriff interpretat per Laurence Fishburne, que sembla tenir coses a ocultar. A mesura que la trama es desenvolupa, sorgeixen secrets ocults.

La dona d’Armstrong està interpretada per Kate Capshaw i la seva filla per una joveníssima Scarlett Johansson, amb tan sols 11 anys.

La crítica va destacar les interpretacions de Sean Connery i de Laurence Fishburne en les escenes que van compartir, ja que van saber crear una tensió palpable entre els personatges que encarnaven.

El primer cavaller (First Knight,1995). Pel·lícula d’aventures dirigida per Jerry Zucker, que constitueix una versió molt lliure de les clàssiques llegendes artúriques.

La seva trama se centra en la relació entre el rei Artús (Sean Connery), la reina Ginebra (Julia Ormond) i Lancelot (Richard Gere). La pel·lícula ofereix una interpretació particular de la llegenda artúrica, posant èmfasi en el triangle amorós que es forma entre aquests tres personatges.

Lancelot, un cavaller errant, arriba a la cort del rei Artús i esdevé un membre valuós de la Taula Rodona, el cercle de cavallers del rei. Tot i que inicialment Lancelot i Ginebra intenten resistir la temptació, finalment es veuen involucrats en una relació amorosa. Aquesta relació posa a prova la lleialtat i la força d'aquests personatges enmig de la creixent amenaça del malvat príncep Malagant (Ben Cross).

Inicialment, el paper de Ginebra estava destinat a ser interpretat per l'actriu Winona Ryder. No obstant això, Julia Ormond va ser finalment seleccionada per donar-li vida. Això va ser un moment significatiu per a Ormond, ja que la pel·lícula va ser una de les seves primeres oportunitats importants a Hollywood.

Richard Gere va passar per un intens entrenament per a preparar-se per a les escenes d'acció i lluita com a Lancelot. Aquestes seqüències van ser una part essencial de la pel·lícula, i Gere va treballar amb experts en art de l'espasa per garantir una representació convincent de les habilitats del seu personatge. També va haver de passar per un intens treball amb cavalls, juntament amb altres membres del repartiment, ja que aquesta habilitat resultava essencial per a un convincent desenvolupament de la pel·lícula.

El vestuari, lògicament, va ser una part important. El dissenyador de vestuari, John Bloomfield, va crear els vestits que havien de reflectir l'època medieval i donar als personatges una aparença autèntica.

Completa l’ambientació la seva banda sonora, composta per Jerry Goldsmith, un reconegut compositor de música per a cinema, que va aportar el to èpic necessari a la narració.

La Roca (The Rock, 1996). Pel·lícula d'acció i suspens dirigida per Michael Bay que compta amb un repartiment destacat que inclou actors com Sean Connery, Nicolas Cage i Ed Harris.

La història gira al voltant d'una amenaça terrorista relacionada amb armes químiques. Un general de l'exèrcit interpretat per Ed Harris pren el control d'Alcatraz, l'antiga presó situada a l'illa homònima, i amenaça amb llançar gas neurotòxic sobre San Francisco si les seves demandes no són satisfetes. Per fer front a aquesta amenaça, l’FBI sol·licita l'ajuda d'un expert en armament químic, interpretat per Nicolas Cage, i d'un antic reclús d'Alcatraz, interpretat per Sean Connery, que és l'única persona que ha aconseguit escapar amb vida de la presó.

Els dos actors principals, Sean Connery i Nicolas Cage, tenien estils de treball molt diferents. Connery, amb una llarga carrera d'actor experimentat, era conegut per la seva actitud tranquil·la i serena al plató. En canvi, Nicolas Cage era més excèntric i tendia a adoptar mètodes de treball més intensos. Les seves diferències de personalitat van crear una dinàmica interessant entre els dos actors a la pantalla.

La pel·lícula està plena d'escenes d'acció intensa, seqüències de tiroteigs i moments de tensió. La combinació d'una trama emocionant i l'habilitat del director, Michael Bay, per filmar seqüències d'acció espectaculars van fer de La Roca un èxit de taquilla i una pel·lícula ben rebuda pel públic amant de l'acció.

El guió de d’aquesta pel·lícula va estar sotmès a diverses revisions abans i durant la producció. Quentin Tarantino va ser contractat per fer algunes modificacions al diàleg, especialment a les escenes de tortura. Això va contribuir a donar un toc particular al guió i als personatges.

La banda sonora de la pel·lícula, composta per tot un especialista, Hans Zimmer, també va contribuir a la intensitat i al ritme del film. En resum, La roca és considerada una pel·lícula d'acció clàssica que ha perdurat al llarg del temps.

La Lliga dels Homes Extraordinaris (The League of Extraordinary Gentlemen, 2003). Pel·lícula de ciència-ficció i aventures dirigida per Stephen Norrington que està basada en el còmic homònim d'Alan Moore i Kevin O'Neill.

La trama de la pel·lícula gira al voltant de la formació d'un grup d'herois formats per personatges literaris clàssics, com el capità Nemo (Naseeruddin Shah), el Dr. Henry Jekyll (Jason Flemyng), la vampira Mina Harker (Peta Wilson), Dorian Gray (Stuart Townsend), l'home invisible (Tony Currant) i Tom Sawyer (Shane West). Aquests personatges es reuneixen per lluitar contra una amenaça que posa en perill el món. El grup està liderat per Allan Quatermain (Sean Connery). Aquest va ser el darrer paper principal de Connery abans de retirar-se de la interpretació.

La producció va ser accidentada. Hi van haver diversos problemes durant la realització de la pel·lícula, incloent tensions entre el director i Connery. A més, hi va haver problemes logístics i retards, i la pel·lícula va patir canvis significatius durant la postproducció.

Els aficionats del còmic de La Lliga dels Homes Extraordinaris van expressar descontentament amb algunes de les adaptacions i canvis fets a la pel·lícula. Alan Moore, l'autor del còmic, tampoc va quedar satisfet amb l'adaptació i va rebutjar qualsevol vinculació amb la pel·lícula.

En resum, aquesta pel·lícula no va assolir l'èxit esperat i va tenir dificultats tant a la taquilla com en les ressenyes. Malgrat això, és un treball que amb el temps ha estat molt apreciat per a un nodrit grup d’espectadors que veuen en ella una pel·lícula molt original i trencadora en molts aspectes.