Sovint es fan cançons per a expressar l'amor a la persona estimada
i prenen les formes més diverses.
Però la capacitat d'estimar és il·limitada
com ho mostren cançons que ens
parlen de l'amor a la Lluna, a la pàtria,
al públic, a la pròpia música,
a una guitarra... aquesta és una mostra
que anirà creixent dia a dia.
"Una tècnica impecable, compàs perfecte, un fort sentit de la melodia i una més que suficient tècnica amb els harmònics, memòria fabulosa i una oïda fantàstica. Afegiu-li un excel·lent sentit de la dinàmica, tempo, i estructura. Cobriu-ho amb un so d’or pur i tindreu a Stan Getz."
El pianista Lou Levy a "Stan Getz".
Stan Getz, nascut a Filadèlfia l’any 1927, va ser un dels saxofonistes de jazz amb un so més personal i inconfusible. A la seva joventut, Getz va tocar amb els músics de jazz més grans de la seva època i va aconseguir una fama i popularitat més que merescuda... però també van arribar les drogues. La seva dependència a elles va fer que el 1958, amb 31 anys acabats de complir, canviés d’aires i viatgés a Copenhage a la recerca de la seva rehabilitació.
Va tornar als EUA uns anys després, al 1961, amb una fama una mica malmesa però amb noves idees i sons. El pas més important de la seva carrera el va donar l’any següent, any en que va llençar un disc de jazz fusió: Jazz Samba, interpretat amb el guitarrista Charly Bird. Va quedar ben manifest que la samba prenia una dolça expressió quan passava pel filtre del jazz melòdic. El públic va quedar encantat amb el treball i el 1963 Getz va donar un pas transcendent a la seva trajectòria artística: va col·laborar amb el compositor Antonio Carlos Jobim, el guitarrista João Gilberto i la seva dona Astrud Gilberto, que va posar la seva veu. El resultat d’aquesta col·laboració (que es va perllongar un temps) va ser l’àlbum Getz/Gilberto, un treball que va aconseguir un Grammy al millor single pel famós Garota de Ipanema i al millor àlbum pel conjunt del treball. El resultat: la calidesa de la samba/bossa-nova amb la màgia del jazz. Un treball imprescindible, peça a peça.
"Admetem-ho. A tots [els saxos tenors] ens agradaria tocar com ell ho fa, si poguéssim." John Coltrane a "Stan Getz".
Stan Getz al saxo tenor
João Gilberto, veu i guitarra
Antonio Carlos Jobim al piano
Sebastião Neto al baix
Milton Banana a la bateria i
Astrud Gilberto, veu a "The girl from Ipanema" i a "Corcovado"
Selecció de videoclips catalans penjats a la xarxa.
A versions en català podreu veure aquelles mítiques cançons que els grups catalans han versionat.
Recull musical d'aquells moments que han deixat emprempta a la secció Troços d'història.